Cistellaria és una comèdia de Titus Maccius Plautus.

És una adaptació d'una comèdia perduda de Menandre anomenada Synaristosai ("Les dones que van dinar juntes"). La Cistellaria sembla que és una de les primeres obres de Plaute. Al vers 202, s'expressa l'esperança que la guerra amb Cartago aviat acabi amb la victòria dels romans (la Segona Guerra Púnica, de fet, va acabar el 202 aC). El mateix passatge esmenta "els vostres aliats, antics i nous", que pot ser una referència al tractat d'aliança fet amb la Lliga Etòlia el 209.

De les vint-i-una que se'n conserven, n'és la pitjor i només en tenim un centenar de versos, la majoria d'aquests lliures, però és un exemple de tots els ingredients d'una comèdia plautina: abandonament d'un infant, posterior violació, enamorament, reconeixement gràcies a les joguines o roba de la seva infantesa, recuperació del seu estatus social i matrimoni final.

Estructura mètrica Les obres de Plaute es divideixen tradicionalment en cinc actes. Tanmateix, no es creu que les divisions en actes es remuntin a l'època de Plaute, ja que cap manuscrit les conté abans del segle XV. Un patró comú a Plaute és que una secció mètrica comenci amb senaris iàmbics (que no anaven acompanyats de música), seguits opcionalment d'un passatge musical o cançó, i acabi amb septenaris trocaics, que es recitaven o cantaven amb la música d'un parell de flautes conegudes com a tibies.

Tot i que algunes parts de l'obra s'han perdut perquè falten pàgines als manuscrits, l'estructura de l'obra sembla ser la següent, prenent A = senaris iàmbics, B = altres metres, C = septenaris trocaics:

BBC, ABC, ABABCBC, AC, BBAC

En comptes dels senaris iàmbics habituals, aquesta obra comença amb una cançó polimètrica. L'última secció també comença amb una cançó polimètrica. A més, hi ha tres passatges en septenaris iàmbics i un passatge salvatge en anapestos on el jove amant Alcesimarc canta sobre la seva angoixa.

Argument L'argument n'és: la jove Selènia va ser abandonada en néixer i és acollida per l'alcavota Melènide. S'enamora d'Alcesimarc, jove ric, però no poden casar-se per la baixa condició social d'ella. El pare d'Alcesimarc el vol casar amb la filla del seu veí, Demifó. Apareix a escena Demifó, que en la seva joventut va violar una dona amb la qual es va casar posteriorment en segones núpcies; ara el matrimoni voldria recuperar la filla perduda. Arriba el moment en què els dos enamorats estan a punt de suïcidar-se perquè no troben solució al seu problema; de cop, apareixen unes joguines dins d'una cistella i es descobreix que pertanyen a Selènia; per tant, aquesta és filla del matrimoni, recupera la seva condició de ciutadana romana i ja pot casar-se amb Alcesimarc.

Referències

Categoria:Comèdies de Plaute