Un nàib (, pl. , literalment ‘suplent’ o ‘delegat’) fou un càrrec que va existir en diverses administracions islàmiques.
Apareix entre els sultans de Delhi per designar als seus enviats (nàib as-sàltana), o alguns governadors provincials, per primer cop sota Muïzz-ad-Din Bahram-Xah (1240-1242). El càrrec era diferent del de wazir (visir), però de vegades el nàib, quan era poderós (com Malik Kafur), tendia a exercir funcions del wazir i eclipsar-ne les competències.
Entre el mamelucs d'Egipte el principal nàib as-sàltana era el vice-sultà, i administrava territoris i afers de govern en nom del sultà (no necessàriament en la seva absència sinó quan se li encarregava). Era diferent del nàib al-ghayba, que era el governador temporal del Caire o de Damasc en absència del sultà. Els governadors de les províncies sirianes (Damasc, Alep, Trípoli, Hamat, Safad i al-Karak, inicialment) estaven governades cadascuna per un nàib as-sàltana que no era vice-sultà, i que tenia rang damir de mil, sent el de Damasc de rang preferent sobre els altres. Més tard, també Egipte es va dividir en tres províncies (Alexandria, el Caire i Said o l'Alt Egipte), cadascuna amb un nàib as-sàltana. El nom també es va donar als governadors de les fortaleses del Caire, Damasc, Alep i alguna altre que no estaven sota govern directe del governador provincial, però el seu rang d'amir era més baix.
A Turquia i Pèrsia el nàib era el substitut o delegat d'un jutge. El governant de Massawa, entre el i la conquesta italiana, es titulava nàib, en tant que delegat del califa i sultà otomà. Al Caucas, els caps locals de la resistència contra els russos, lleials als imams, s'anomenaven nàibs.
Modernament (després del 1830) en àrab es dona el nom de nàib als diputats (i an-nàib al-umumí, al president de la cambra). A l'exèrcit el nàib equival al sergent.
Vegeu també Nawab
Referències
Bibliografia Encyclopaedia of Islam, VII, 915 i 916
Categoria:Imperi Otomà Categoria:Sultanats de l'Índia Categoria:Pèrsia Categoria:Història d'Egipte