LHimne Nacional de Bolívia va ser estrenat el 18 de novembre de 1845 en la ciutat de La Paz, davant el Palau de Govern a les dotze del migdia, amb uns 90 instrumentistes pertanyents a les bandes militars dels batallons cinquè, sisè i vuitè, els quals fan escoltar per primera vegada la Cançó Patriòtica, tal com va ser anomenada en estrenar-se.

Aquell dia es festejava el quart aniversari de la batalla d'Ingavi amb diversos actes de magnitud extraordinària, entre els quals es destacaven l'obertura del Teatre Municipal i l'estrena de l'Himne Nacional.

Autors:

Lletra: José Ignacio de Sanjinés, autor de la lletra de l'Himne Nacional, jurisconsult, legislador i poeta, va néixer a Chuquisaca l'any 1786 i va morir en Sucre el 15 d'agost de 1864.

Música: Leopoldo Benedetto Vincentti, va néixer a Roma, va cursar estudis al Conservatori de París, va ser contractat per l'almirall Du Thus, perquè els acompanyés en el seu segon viatge al voltant del món. Va passar per Xile i després va ser portat pel President Ballivían a Bolívia on es va quedar vivint a la ciutat de La Paz, i on es va casar amb una dona boliviana. Anys després tornà al seu país, on va morir.

En el govern del General Manuel Isidoro Belzu, en 1851 mitjançant Decret Suprem es va oficialitzar l'Himne Nacional de Bolívia i es va enviar a imprimir perquè fos distribuït a les escoles, on des de llavors s'executa i entona en tots els actes oficials escolars.

Breu Història de l'Himne Nacional El 18 de novembre de 1845, amb motiu de la celebració del quart aniversari de la "Batalla d'Ingavi", va ser inaugurat el Teatre Municipal amb l'estrena de la "Cançó Patriòtica", avui Himne Nacional.

El General José Ballivián va advertir la manca d'una cançó patriòtica; la República no tenia un himne, per la qual cosa les petites bandes de l'Exèrcit executaven peces populars o repetien les marxes dels exèrcits espanyols, però cap no arribava a conquerir el fervor popular.

Va ser en aquestes circumstàncies que Ballivián va tenir coneixement de la visita a Xile del prestigiós mestre i compositor Leopoldo Benedetto Vincenti, a qui va convidar per compondre, mitjançant un contracte, la música de l'Himne Nacional.

Vincenti va arribar a La Paz el setembre de 1845 i va trobar les bandes musicals en un estat calamitós, segons es va poder establir per les seves cartes familiars. El seu treball va ser esgotador, moltes vegades anava a dormir vestit per anar de matinada a les casernes.

Els assaigs van ser llargs i urgents. Vincenti rebutjava un text i un altre. Va ser llavors quan José Ignacio Sanjinéz, advocat i poeta, li va presentar els versos del que avui és l'Himne Nacional de Bolívia, redactats originàriament en castellà.

El matí del 18 de novembre d'aquell mateix any es va realitzar un important Te-Deum a la Catedral de la Plaça Murillo, davant del Palau de Govern a les dotze del migdia, l'expectativa era general, les bandes militars dels Batallons 5è, 6è i 8è van fer escoltar, per primera vegada, els vibrants acords de la Cançó Patriòtica.

Aquella mateixa nit es va estrenar l'Himne Nacional al flamant Teatre Municipal, en un interessant programa de caràcter líric-musical, al qual van assistir: el President de la República Gral. José Ballivián amb el seu gabinet, autoritats prefecturales, municipals i públic congregat.

El nou teatre estava ple a vessar. La cançó es va interpretar en la seva integritat, el cor va emocionar Vincenti i els seus ulls s'ennuegaren en llàgrimes.

La concurrència es va desfer en aplaudiments. Les exclamacions de joia van premiar la brillant actuació coral. Hi va haver llàgrimes i una profunda emoció es va apoderar de tots. els procuradors del govern, el mateix heroi d'Ingavi, el president Ballivián va felicitar efusivament els autors de l'Himne Nacional.

Lletres de l'Himne Nacional L'Himne nacional de Bolívia va ser redactat originalment en castellà, i és en aquest idioma en què s'ensenya oficialment en escoles i casernes i la versió que s'usa en tots els actes oficials. Tanmateix, hi ha versions d'aquest himne a les tres llengües originàries més esteses del país: l'aimara, el quítxua i el guaraní.

Lletra originalment redactada en castellà

I Bolivianos: el hado propiciocoronó nuestros votos y anhelo; es ya libre, ya libre este suelo,ya cesó su servil condición. Al estruendo marcial que ayer fueray al clamor de la guerra horroroso siguen hoy, en contraste armonioso,dulces himnos de paz y de unión. (BIS) Coro De la patria el alto nombreen glorioso esplendor conservemos y en sus aras de nuevo juremos¡Morir antes que esclavos vivir!

II Loor eterno a los bravos guerrerosCuyo heroico valor y firmeza Conquistaron las glorias que empiezaHoy Bolivia feliz a gozar Que sus nombres el mármol y el bronceA remotas edades transmitan Y en sonoros cantares repitan:¡Libertad!, ¡Libertad!, ¡Libertad! (BIS) Coro

III Aquí alzó la justicia su tronoQue la vil opresión desconoce Y en su timbre glorioso legose¡Libertad!, ¡Libertad!, ¡Libertad! Esta tierra inocente y hermosaQue ha debido a Bolívar su nombre Es la patria feliz donde el hombreVive el bien de la dicha y la paz. (BIS) Coro

IV Si extranjero poder algún día,Sojuzgar a Bolivia intentare A destino fatal se prepareQue amenaza a soberbio invasor Que los hijos del grande BolívarHan ya mil y mil veces jurado Morir antes que ver humilladoDe la patria el augusto pendón. Coro

Traducció al català

I Bolivians: el fat propiciVa coronar els nostres vots i anhel; És ja lliure, ja lliure aquest sòl,Ja va cessar la seva servil condició. En estrèpit marcial que ahir fosI al clam de la guerra horrorós Segueixen avui, en contrast harmoniós,Dolços himnes de pau i d'unió. (BIS) Cor De la pàtria l'alt nomEn gloriós esplendor conservem I en els seus nom de nou juremMorir abans que esclaus viure!

II Lloança eterna als braus guerrersQue l'heroic valor i fermesa Conqueriren les glòries que començaAvui Bolívia feliç a gaudir Que els seus noms el marbre i el bronzeA remotes edats transmetin I en sonors càntics repeteixin:Llibertat!, Llibertat!, Llibertat! (BIS) Cor

III Aquí va alçar la justícia el seu tronQue la vil opressió desconeix I en el seu timbre gloriós es va llegarLlibertat!, Llibertat!, Llibertat! Aquesta terra innocent i bellaQue per causa de Bolívar té el seu nom És la pàtria feliç on l'homeViu el bé de la joia i la pau. (BIS) Cor

IV Si estranger poder algun dia,Subjugar a Bolívia intentés A destí fatal es prepariQue amenaça al superb invasor Que els fills del gran BolívarHan ja mil i mil vegades jurat Morir abans que veure humiliatDe la pàtria l'august pendó. Cor

Traducció moderna a l'idioma aimara ètnia de l'altiplà del país

"phuq'asiwa.Uraqisax qhispiyataw, pakuñas, mit'añas tukusitaw.Nayrapachha Jichast mä chuymak saskakiwamuxsa mayacht'ir q'uchuwina.

Taq'itaki (coro)

Qullasuyu jach'a sutipa,qhapax suma k'axañapa imañani. Sutiparu wastat surañani,¡Jiwañan janirkuch t'aq'iskasin! ¡Jiwañan janirkuch t'aq'iskasin!¡Jiwañan janirkuch t'aq'iskasin!

Traducció moderna al quítxua ètnia de les valls del país Qullasuyu, may sumaq kawsaypihatun parlan munasqanchikta, qhispisqa, qhispisqa kay suyu,samanña qunqur chaki kayninqa. Allin sinchi p'utuynin qayna karqa,manchay tinkuy qhapariyninwan, kunanmi khuskachasqa purichkanmisk'i takina thakwan tantasqa.

Cor

Llaqtanchik pata hatum sutintawiñay kusiy k'anchaypi waqaychasun, kumusninpi watiq tatalikusun:Wañuy qunqur chaki kawsayta! Wañuy qunqur chaki kawsayta!Wañuy qunqur chaki kawsayta!

Traducció moderna al Moxeño ètnia del nord-est del país

Bolivianos Viuusamrecre vitiTitecpopo yvoo"ogne vit Tiuchcu"po pjoca vye"e "pog"eTitovopo to naemponnosiravi Tiutsio"choo"ini "chopegiene nae"rorisraTaegnepo to "chopegiene guerra Tcutcucompo tiuriono tajichoTaegnepo titotijvocrepo vjirosare Pjoca "pog"eToonagne taéjare Vechpojricgienenajíchapo vitiTe tamíro"u vijroca vechjiriivo ''Vepenapo vovcuquimponnojcosi.

Bibliografia Història de Bolívia, editorial Gisbert (4t edició)

Enllaços externs Partitura de l'Himne Nacional de Bolívia 20 px Himne Nacional de Bolívia (instrumental) 20 px Himne Nacional de Bolívia (instrumental) Himne de Bolívia amb lletra a Youtube

Categoria:Himnes nacionals Categoria:Composicions en si bemoll major Categoria:Cultura de Bolívia