El Tríptic de Mérode o Tríptic de l'Anunciació és un tríptic del pintor Robert Campin, un artista de l'escola dels primitius flamencs, tot i que també s'ha atribuït a un deixeble que probablement hagués copiat un original de Campin. i al seu article a Burlington Maazine de 1974 on específicament tracta l'autoria del treball. Actualment al Metropolitan Museum figura com a obra de «Robert Campin i assistent».L'«assistent» sembla referir-se a la figura de la comitent femenina, més que als temes principals. Va ser realitzat entre 1425 i 1428. Se'l considera el treball més conegut de Campin, fama a la qual ha ajudat l'encant indubtable que desprèn l'escena domèstica i el paisatge urbà que s'observa fora de les finestres.
L'obra mostra les característiques pròpies de l'emergent estil tardogòtic dels primitius flamencs de principis del . Els detalls més petits han estat meticulosament representats copiant fidelment la realitat, i l'artista aconsegueix els millors efectes gràcies a l'ús de la innovadora tècnica de la pintura a l'oli, la qual permet superposar pigments translúcids donant com a resultat riques gradacions de la llum i un ampli espectre de colors.
Va ser concebut com un objecte de devoció privat. En el panell central hi ha representada l'Anunciació on es representa la Mare de Déu que està orant sense adonar-se de la presència de l'arcàngel Gabriel. Alguns objectes, com ara el lliri blanc i la font, simbolitzen la puresa de Maria expressada a través de la llum divina de Crist. La petita imatge del Nen Jesús, amb una creu que baixa pels raigs de llum de la finestra rodona, indica que el tema principal és l'Encarnació. Aquesta interpretació es veu reforçada per la flama de l'espelma, símbol de la divinitat de Déu, que acaba d'apagar-se en referència a l'Encarnació; és el moment en què Déu es va fer home. Aquest important detall es troba ben bé al centre de la composició. Al panell dret hi ha representat sant Josep, una imatge inhabitual a la iconografia de l'Anunciació, que està al seu taller fabricant rateres; segons la interpretació agustiniana, «l'Encarnació és el mitjà que Déu emprà per atrapar al diable, com l'esquer atrapa un ratolí».
L'escut d'armes que es veu a la finestra del panell central s'ha identificat com el de la família Ingelbrechts de Malines, que està documentada a Tournai el 1427. La comitent i l'home del fons del panell esquerre varen ser afegits en una data posterior, probablement després del matrimoni del comitent.
Dades de context L'autor
Robert Campin (1375 - 1444) fou un pintor i escultor, pàg. 293 flamenc del gòtic considerat, junt amb els germans Van Eyck, com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, un grup conegut amb el nom dels primitius flamencs.
També conegut com el Mestre de Flémalle, en lloc de pintar amb tremp d'ou va experimentar amb la innovadora pintura a l'oli; així aconseguí la brillantor en els colors típica d'aquest període. Va abandonar les formes estilitzades de la pintura gòtica internacional incorporant un realisme que va tenir una gran influència en els artistes de la generació següent, una de les més importants de la pintura flamenca.Smets, pàg. 16 Del seu taller van sortir mestres com Rogier van der Weyden i Jacques Daret.Panofsky 1998, pàg.245-247
Relació de l'obra amb la seva època històrica L'obra va ser pintada a Flandes durant el . En aquesta època es consolida una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en un comerç actiu, afavorit per la seva excel·lent situació estratègica. Per allà passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord –a Anglaterra i els països nòrdics– i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, és a dir, eren per tenir-les i lluir-les a casa o bé a les seves capelles privades, en el que s'anomena la «pintura de devoció». Per aquest motiu es considerava que la pintura era una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.Milicua 1988, pàg. 298
L'estil
L'obra està realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món, des dels seus inicis al segle XV fins al . Per distingir aquest període primerenc del segle XV es fa servir la denominació d'«Escola dels Primitius Flamencs». Són característics d'aquesta escola els quadres de temàtica religiosa que tractaven com a escenes costumistes; també van fer retrats i paisatges. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants destaquen Robert Campin –autor d'aquesta obra–, Jan van Eyck, Roger van der Weyden –deixeble de Campin– i Petrus Christus. A Catalunya cal citar Lluís Dalmau, autor de la Mare de Déu dels Consellers, que va treballar al taller de Jan van Eyck i rebé la influència d'aquest estil.Nativitat Salvadó i Cabré (et. al). «Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova tècnica per a una obra singular». Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Any: 2008, Vol.: 9
El Tríptic de Mérode és una pintura a l'oli. Vasari va atribuir el descobriment d'aquesta tècnica a Jan van Eyck, tot i que posteriorment va quedar demostrat que no va ser així, ja que l'ús de l'oli com a vehicle dels pigments ja s'utilitzava en obres pictòriques del . El que sí que és destacable és el fet que Van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment d'una gran perfecció, emprant l'oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos que, aplicat en veladures, aconseguia l'assecament de les capes i facilitava les correccions.Pijoan, 1966, pàg. 58
Història El tríptic va ser encarregat per Pieter Ingelbrechts (Ymbrechts o Imbrechts),Peter Ingelbrechts, nascut al voltant de 1400, es va fer resident de Malines després de 1450. El seu pare havia estat Ratsherr (conseller) a Colònia. Peter o Petrus Ingelbrechts, va ser probablement un comerciant de roba i llana molt adinerat amb propietats a Anvers, Malines i Luxemburg, i a través de la seva primera esposa, era duc de Gulik i de Colònia. Va ordenar construir una capella perquè fos afegida a l'església parroquial més antiga de Malines, contractant un capellà privat i fundant una capellania en propietat. l'escut del qual es veu als finestrals del plafó central. La família Ingelbrechts eren comerciants de Malines com a mínim des de final del , i alguns dels seus membres mantenien relacions comercials amb Tournai. Els Ingelbrechts estaven directament implicats amb l'Orde Teutònic, comanda que havia estat fundada a Malines cap a la primera meitat del i que jeràrquicament depenia del sobirà regional de Coblença. Es pot constatar que en el període 1330-1480, com a mínim quatre dels oficials d'aquesta comanda varen tenir negocis amb la família Ingelbrechts de Colònia, ciutat no gaire llunyana de Coblença.
El 1966, el conservador del Metropolitan, Helmut Nickel, va reafirmar la vinculació de l'obra amb Malines en reconèixer el personatge barbut i petit al fons del plafó esquerre, un missatger al servei d'aquesta ciutat belga. La identificació es basa en la vestimenta que porta i un distintiu al pit amb l'escut d'armes de la ciutat (en or i tres pales en gules).
El tríptic va ser propietat del príncep Pierre d'Arenberg (nascut el 1820); posteriorment va passar a mans de les comtesses de Mérode, Maria i Joana de Mérode (des de 1877), d'on va adquirir el seu sobrenom. Va deixar Europa quan el va adquirir Rosenberg i Stiebel (Nova York) i el va posseir fins al 1956 quan va passar a formar part dels fons The Cloisters, un departament del Metropolitan Museum of Art de Nova York.
Autoria Fins que no es va determinar qui era l'autor del tríptic, va ser atribuït a un desconegut «mestre de Mérode». A finals del es varen identificar les obres del mestre de Mérode i les del mestre de Flémalle amb Robert Campin, tot i que algunes obres varen ser atribuïdes encara durant un temps al seu deixeble, Rogier van der Weyden.
miniatura|La versió de Brussel·les de l'Anunciació L'Anunciació dels Musées Royaux des Beaux-Arts és considerada una còpia del tríptic de Mérode feta per algun deixeble del taller de Campin, que alguns han atribuït a Jacques Daret, si bé aquest punt no és una opinió compartida entre els investigadors. Es tracta d'una obra clarament inferior que ha patit retocs contundents als rostres dels personatges. L'historiador Lorne Campbell, tot i donar suport a l'autoria del taller de Campin en l'obra de Brussel·les, considera que el tríptic de Mérode és una còpia d'aquest i no a l'inrevés i, que a més, no és obra de Campin. Campbell es basa en alguns detalls que denoten una qualitat impròpia del mestre; en concret: la mà dreta de l'àngel se superposa amb el perfil de la taula i el ciment entre maons de la paret del panell esquerre que sembla entrar en la boca del donant.Venn, pàg. 16
Influències El tema era molt comú en la pintura de l'època i moltes obres dels miniaturistes gòtics començaven els seus llibres amb aquesta escena religiosa. Moltes de les obres posteriors es varen inspirar en la proposta escènica i iconogràfica d'aquesta peça. Són, per tant, moltes les seves influències, si bé les més conegudes són l'esmentada còpia de Brussel·les i l'escena de l'Anunciació del Retaule de Gant, obra de Jan van Eyck, que recull aspectes iconogràfics que no s'havien utilitzat abans, com l'aiguamans i la tovallola blanca penjada al seu costat, símbol de la puresa de Maria, que Van Eyck va pràcticament copiar, ubicant-la dins una fornícula d'estil gòtic.Pijoan, pàg. 59
L'obra l'Anunciació de Washington de Van Eyck, és també una de les obres que conté força simbologia, i relaciona l'Anunciació amb la missa i el sagrament de l'eucaristia.
Tema Es representa el tema de l'Anunciació, de l'aparició de l'àngel Gabriel a Jesús a Maria, de conformitat amb la Bíblia cristiana, relat que es recull a l'Evangeli de :
L'elecció d'aquest tema per part dels comitents s'ha relacionat amb el seu cognom, Ingelbrechts, que en flamenc volia dir «el que porta l'àngel».Rynck, pàg.24-25
Anàlisi de l'obra La iconografia, de simbolisme religiós, té aspectes encara debatuts; Meyer Schapiro va iniciar l'estudi del simbolisme de la ratera que construeix sant Josep a la taula de la dreta,, recollit també a: i Erwin Panofsky, més tard, va ampliar l'anàlisi simbòlica abastant molts més detalls del mobiliari i l'estança. Molts d'aquests detalls, que apareixen en aquesta obra per primera vegada, reapareixen en posteriors anunciacions d'altres artistes.
El tractament acurat dels detalls que fa Campin fa difícil poder diferenciar on acaba la simple realitat i on comença la simbologia. Un exemple són els petits lleons tallats al banc on es recolza Maria. Es pot suposar que formen part de la decoració d'un moble d'una estança benestant o com una iconografia del poder de Déu que situaria el banc com a Sedes sapientiae o tron de Salomó. Aquesta interpretació seria vàlida segons els místics que desitjaven veure a Maria com la «Reina del Cel», un ésser que estava al pensament de Déu des que Eva va cometre el pecat original. Però, de forma contrària, Maria ha estat presentada per les Escriptures com una donzella humil i senzilla, elegida per a ser la Mare de Déu precisament per aquesta discreció. Un perfil que s'assembla més al personatge que ens presenta el pintor, amb una Maria asseguda a terra, fora del banc, amb una vestimenta sense brodats ni pedreries –només un petit fistó–; i tota l'escena esdevé dins del saló d'una llar, no dins d'un temple com molts altres exemples d'aquest tema, fins i tot del mateix Campin.
Descripció de l'obra i iconografia