Lalbatros camanegre (Phoebastria nigripes) és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae) que habita al Pacífic Nord.
Descripció L'albatros de peus negres és un ocell marí de grans dimensions, amb una longitud d'entre 68 i 74 cm i una envergadura que assoleix entre 193 i 216 cm. El pes varia entre 2,8 i 4,9 kg, on els mascles són lleugerament més grans que les femelles. Té un plomatge on predomina el color marró fosc o grisós fosc, gairebé uniforme, amb algunes zones blanques característiques: petites taques al voltant de la base del bec i sota els ulls, així com plomes blanques a la part inferior i la base de la cua, que s'accentuen amb l'edat. Els exemplars més joves presenten un color més homogeni i menys taques clares.
El bec és robust i de color marró molt fosc a negre, sense zones clares com en altres espècies d'albatros. Les potes i els peus són completament negres, d'on prové el seu nom comú. Les ales són llargues i estretes, amb una elevada relació entre llargada i amplada, adaptades per planejar durant llargues distàncies sobre l'oceà. El vol és característic, amb batudes lentes intercalades amb planades llargues i elegants.
Distribució i hàbitat Durant l'època de cria, la seva distribució queda restringida a les Illes hawaianes nord-occidentals, on crien més del 95% de la població mundial de l'espècie. Les colònies més grans són a l'atol de Midway i l'illa Laysan. També s'han localitzat algunes petites colònies a algunes illes del Japó, així com petits punts de cria a Guadalupe, Sant Benedicto i Clarion. Fora de la temporada de cria, els albatros camanegres es troben per una àmplia zona de l'oceà Pacífic Nord, des de zones tropicals fins a aigües més boreals, passant per zones de costa d'Amèrica del Nord, el mar de Bering, la costa japonesa i costes occidentals del Pacífic Nord.
Comportament Com en moltes aus, és una espècie monògama i formen parelles per tota la vida. En època de reproducció, a finals d'octubre, torna a les zones cria i nidifica en illots coral·lins o de sorra on hi hagi poca vegetació i platges amb poc pendent. La posta, habitualment entre mitjans de novembre i principis de desembre, és d'un sol ou (de color blanc amb taques de color marró a la part a l'extrem més gran) que és incubat durant aproximadament 66 dies. Tant el mascle com la femella participen en aquest procés. Un cop surt de l'ou, la cria resta al niu fins als 140 o 150 dies, quan emplomen i ja poden volar, aproximadament entre els mesos de juny i juliol.
En ser una espècie pelàgica, la seva alimentació es basa en aliment que pesquen a la superfície de l'oceà o a poca profunditat, com peixos voladors, crustacis i calamars. Ocasionalment, també es pot alimentar de carronya i de les restes que deixen els vaixells pesquers. Durant l'època d'alimentació de les cries, les seves rutes per aconseguir aliment són més limitades, però quan van creixent, poden recórrer centenars de quilòmetres per aconseguir aliment.
Conservació Actualment, segons la UICN, l'espècie està classificada com a "gairebé amenaçada". Anteriorment, l'espècie va estar classificada com a "vulnerable", però l'estudi de les seves poblacions ha demostrat que la seva població està estancada o en un lleuger repunt. De totes maneres, la seva mortalitat a causa de les flotes de pesca amb palangre i arrossegament, la contaminació per plàstics i metalls pesants i la pèrdua del seu hàbitat a causa de l'augment del nivell del mar fan pensar que la seva població disminuirà en les pròximes 3 generacions.
Entre els anys 1995 i 2017 s'han detectat una mitjana de gairebé 70.000 parelles, que és prop de 140.000 exemplars adults.
Referències
Categoria:Phoebastria