Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Ismaïl fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada amb el nom de Muhàmmad IV. Era el fill gran dels quatre fills d'Ismaïl I al que va succeir quan aquest fou assassinat en una baralla el 6 de juliol de 1235. Tot i ser el gran era encara menor d'edat i el poder el va exercir el visir del seu pare, conegut com a Ibn al-Mahruk.
El 13 d'agost de 1325 Alfons XI de Castella havia arribat a la majoria d'edat (14 anys) i la primavera del 1327 va iniciar una ofensiva contra els nassarites derrotant-los (infante Don Juan Manuel) a la riba del Guadalhorce prop d'Antequera, conquerint Olvera, Pruna, Alhaquin i Ayamonte. Muhàmmad IV va haver de cridar els marínides. El visir no trigà a entrar en conflicte amb el cap de les forces marínides a l'emirat, Uthman ibn Abi-l-Ulà. Finalment la rivalitat es va acabar quan el visir fou executat per orde reial el juny de 1329. Mentre els castellans, per temor a un augment de les forces marínides a la península van formar una croada (1328) amb Navarra, Bohèmia, Anglaterra i França, però aquestes forces no van aconseguir coordinar-se i la primavera del 1329 va voler a actuar pel seu compte i van sortir del territori de Castella i de la corona catalana. Els castellans tot i perdre aquest suport, encara van aconseguir ocupar algunes fortaleses menors (Hardales, Cañete, Cuevas, Priego i Ortedexicar) i Teba, a l'oest d'Antequera (agost de 1330); un atac del governador marínida de Ronda i Algesires, Abd-al-Màlik, contra Xerès, fou rebutjat; també fou atacada sense èxit Elx, a la part oriental. Els marínides altre cop van ajudar, i els musulmans van reconquerir Gibraltar i Alfons XI va acceptar immediatament una treva (agost del 1333), just un mes després que Catalunya-Aragó, que va participar poc als combats, havia fet el mateix.
A la tornada de Gibraltar, Muhàmmad fou assassinat (25 d'agost de 1333) per Abu-Thàbit i Ibrahim ibn Uthman ibn Abi-l-Ulà per causes no del tot aclarides.es diu que fou per vestir com a cristià, per excessivament bones relacions amb el rei castellà, o per excessiva submissió als marínides El més jove dels seus dos germans vius, Yússuf I, el va succeir.
Referències
Bibliografia José Antonio Conde, Historia de la dominacion de los Arabes en España: Sacada de varios manuscritos y memorias arabigas.
Categoria:Reis de Granada Categoria:Granadins Categoria:Morts a Màlaga