Manuel Bertran i Oriola (Cardona, Bages, 1901 - Barcelona, 1976) fou un poeta català.
Va néixer a Cardona però ben aviat es traslladà a Barcelona, al barri de Gràcia, on s'educà en una escola laica. De la seva mare, principalment, va rebre la formació religiosa, que es refermà a partir d'una llarga malaltia, i de l'escalf que va trobar a la congregació dels Lluïsos de Gràcia. Autodidacte, començà a escriure cap als 25 anys. Va treballar durant tota la seva vida als Tallers Vulcano de Barcelona, però dedicà el seu temps lliure a l'escriptura. L'any 1929 es casà amb Josefina Tura, també poeta. Tindrien tres fills: Montserrat, Maria i Josep Maria.
Conreà la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Sant Joan de la Creu i la patrística. L'any 1974 fou proclamat Mestre en Gai Saber.
Obres Fantasia gramatical, 1932, Viola d'or i d'argent als Jocs Florals de Lleida Ressons de Déu, 1936 Comunió, 1945 Cantada de Nadal, 1947 Quaresma, 1949 Ciutat de Déu, 1957, premi Ciutat de Barcelona el 1955 Obra poètica, 2006
Poemes presentats als Jocs Florals de BarcelonaArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques Moments, 1928 Barcelona, 1928 Sonet del riu Llobregat, 1930 Mal vell, 1930 Enderrocs, 1931 Ressons, 1931 i 1932 Ressons de Déu, 1933 Jesucrist en mi, 1934, premi de la Viola d'or i d'argent Sant Jordi, 1936, 1r accèssit a l'Englantina d'or Tres sonets d'ara, 1974, premi de la Viola d'or i d'argent
Referències
Categoria:Cardonins Categoria:Escriptors bagencs contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud contemporanis en català Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX