La gramàtica lituana és l'estudi de la llengua lituana. Els mots d'aquesta llengua, antiga i difícil, tenen formes diferents segons l'ús que se'n fa.
Les categories gramaticals són les següents: Substantiu (Daiktavardis) Adjectiu (Būdvardis) Verb (Veiksmažodis) Nombre (Skaitvardis) Pronom (Įvardis) Adverbi (Prieveiksmis) Partícula (Dalelytė) Preposició (Prielinksnis) Conjunció (Jungtukas) Interjecció (Jaustukas) Onomatopeia (Ištiktukas)
Substantiu El lituà distingeix entre nom propi (tikrinis daiktavardis) i nom comú (bendrinis daiktavardis). Els noms propis comencen sistemàticament per majúscules. Alguns noms, com per exemple sol o lluna, poden ser tant propis com comuns.
Hi ha gènere masculí i femení. Generalment, els mots masculins en nominatiu tenen la desinència -s, i els femenins -(i)a o -ė. No hi ha cap regla que determini el gènere d'un substantiu. Per exemple, upė (riu) és femení, però upelis (riera) és masculí. El gènere neutre no existeix, però hi ha algunes paraules que es poden aplicar a tots dos gèneres. La majoria d'aquestes paraules s'empren per descriure persones amb connotació negativa i acaben en -a, per exemple vėpla (babau), elgeta (rodamón), naktibalda (noctàmbul).
Nombre La majoria dels substantius tenen singular i plural. El lituà també té el nombre dual, però el seu ús està en retrocés. Hi ha substantius que només tenen forma singular, com pienas (llet), auksas (or), gripas (grip), laimė (sort); i d'altres que només tenen plural, com lubos (sostre), miltai (farina), kelnės (pantaló).
Substantius amb adjectius numerals En lituà, a diferència de les llengües romàniques i germàniques, un substantiu determinat per un adjectiu numeral canvia segons quin numeral el precedeixi, de manera semblant a com succeeix en rus.
Adjectiu numeral Forma Exemple 1 (tret d'11) Singular 31 litas 2–9 (tret de 12–19) Plural 25 litai 0 et 11–19 genitiu plural 110 litų 111 litų
Declinació Els substantius tenen cinc declinacions, definides per la flexió al singular del nominatiu i del genitiu.
Alguns substantius d'origen estranger, com per exemple taksi (taxi) o tabu (tabú) són indeclinables.
El locatiu en té uns altres quatre:
Inessiu Il·latiu: poc emprat. Al·latiu: emprat només en expressions idiomàtiques. Adessiu: desaparegut al lituà estàndard, només és present en alguns dialectes.
# Flexió al singular exemples Observacions Nominatiu GenitiuI -as, -is, -ys -o Vyras (home), medis (arbre), traukinys (tren) Substantius masculinsII -a, -i, -ė -os, -ės Varna (corb), marti (nora), varlė (granota) Tret d'algunes excepcions, substantius femeninsIII -is -ies Avis (anyell), dantis (dent), pilis (castell) Substantius masculins i femeninsIV -us -aus Sūnus (fill), skaičius (nombre), medus (mel) Arcaic. Únicament alguns substantiusV -uo, -ė -(en)s, -(er)s Vanduo (aigua), akmuo (pedra), duktė (filla) En retrocés, perquè la primera i la segona declinació s'empren per a aquests substantius
Primera declinació Masculí: -as, -is, -ys
vaikas = nen brolis = germà arklys = cavall singularpluralsingularpluralsingularpluralNominatiuvaikas vaikaibrolis broliaiarklys arkliaiGenitiuvaiko vaikųbrolio broliųarklio arkliųDatiuvaikui vaikamsbroliui broliamsarkliui arkliamsAcusatiuvaiką vaikusbrolį broliusarklį arkliusInstrumentalvaiku vaikaisbroliu broliaisarkliu arkliaisLocatiuvaike vaikuosebrolyje broliuosearklyje arkliuoseVocatiuvaike vaikaibroli broliaiarkly arkliai
Observacions: La desinència -e per al vocatiu singular s'aplica únicament als noms comuns, els noms propis tenen la desinència -ai.
Segona declinació Femení: -a, -ė, -ti
motina = mare katė = gat pati = dona singular pluralsingular pluralsingular pluralNominatiumotina motinoskatė katėspati pačiosGenitiumotinos motinųkatės kačiųpačios pačiųDatiumotinai motinomskatei katėmspačiai pačiomsAcusatiumotiną motinaskatę katespačią pačiasInstrumentalmotina motinomiskate katėmispačia pačiomisLocatiumotinoje motinosekatėje katėsepačioje pačioseVocatiumotina motinoskate katėspati (o pačia) pačios
Observacions: Pati és un dels dos únics substantius que en lituà acaben en -ti. L'altre és marti (nora).
Tercera declinació Masculí i femení: -is
vagis = lladre (masc.) akis = ull (fem.) singular pluralsingular pluralNominatiuvagis vagysakis akysGenitiuvagies vagiųakies akiųDatiuvagiui vagimsakiai akimsAcusatiuvagį vagisakį akisInstrumentalvagiu vagimisakimi akimisLocatiuvagyje vagyseakyje akyseVocatiuvagie vagysakie akys
Observacions:
Hi ha molt poques diferències entre les declinacions femenines i masculines, únicament al datiu i a l'instrumental singular.
Quarta declinació Masculí: -us, -ius
sūnus = fill profesorius = professor singular pluralsingular pluralNominatiusūnus sūnūsprofesorius profesoriaiGenitiusūnaus sūnųprofesoriaus profesoriųDatiusūnui sūnumsprofesoriui profesoriamsAcusatiusūnų sūnusprofesorių profesoriusInstrumentalsūnumi sūnumisprofesoriumi profesoriaisLocatiusūnuje sūnuoseprofesoriuje profesoriuoseVocatifsūnau sūnūsprofesoriau profesoriai
Cinquena declinació Masculí: -uo
vanduo = aigua sesuo = germana / duktė = filla singular pluralsingular pluralNominatiuvanduo vandenyssesuo/duktė seserys/dukterysGenitiuvandens vandenųsesers/dukters seserų/dukterųDatiuvandeniui vandenimsseseriai/dukteriai seserims/dukterimsAcusatiuvandenį vandenisseserį/dukterį seseris/dukterisInstrumentalvandeniu vandenimisseserimi/dukterimi seserimis/dukterimisLocatiuvandenyje vandenyseseseryje/dukteryje seseryse/dukteryseVocatiuvandenie vandenysseserie/dukterie seserys/dukterys
Observacions:
Aquseta declinació té només dos substantius femenins: sesuo (germana) i duktė (filla).
Adjectius Els adjectius tenen dos nombres: singular i plural. Concorden amb el substantiu en gènere, nombre i cas, i a diferència dels substantius, tenen tres gèneres.
Declinacions Els adjectius tenen tres declinacions determinades pel nominatiu singular i plural.
Declinacions Flexió al nominatiu singular Flexió al nominatiu plural ExemplesMasculí Femení Masculí Femení I -(i)as -(i)a -i -os šaltas, šalta (fred), šlapias, šlapia (mullat)II -us -i -ūs -ios švarus, švari (net), malonus, maloni (agradable) III -is -ė -iai -ės varinis, varinė (de cuir), laukinis, laukinė (salvatge) -is -ė -i -ės didelis, didelė (gran)
geras = bon masculí femení singular pluralsingular pluralNominatiugeras gerigera gerosGenitiugero gerųgeros gerųDatiugeram geriemsgerai geromsAcusatiugerą gerusgerą gerasInstrumentalgeru geraisgera geromisLocatiugerame geruosegeroje gerose
gražus = bonic masculí femení singular pluralsingular pluralNominatiugražus gražūsgraži gražiosGenitiugražaus gražiųgražios gražiųDatiugražiam gražiemsgražiai gražiomsAcusatiugražų gražiusgražią gražiasInstrumentalgražiu gražiaisgražia gražiomisLocatiugražiame gražiuosegražioje gražiose
vidutinis = mitjà masculí femení singular pluralsingular pluralNominatiuvidutinis vidutinisiaividutinė vidutinisėsGenitiuvidutinio vidutiniųvidutinės vidutiniųDatiuvidutiniam vidutiniamsvidutinei vidutinėmsAcusatiuvidutinį vidutiniusvidutinę vidutinesInstrumentalvidutiniu vidutiniaisvidutine vidutinėmisLocatiuvidutiniame vidutiniuosevidutinėje vidutinėse
Concordança Per exemple, els substantius gatvė (carrer) i kelias (carretera) amb l'adjectiu tiesus (recte):
Tiesi gatvė - tiesios gatvės (singular - plural) Tiesi gatvė - tiesus kelias (femení - masculí) Tiesi gatvė - tiesią gatvę (nominatiu - acusatiu)
La concordança no té lloc al gènere neutre, perquè no n'hi ha cap, de substantiu, neutre. Els adjectius que acaben en -is no tenen pas gènere neutre. La forma neutra dels adjectius en -as s'escriuen com els femenins (-a), tanmateix, l'accentuació és diferent. No tenen ni gènere ni nombre.
Comparació El lituà distingeix entre cinc graus de comparació. Els tres principals són els mateixos que en català. No hi ha cap irregularitat i tots els adjectius tenen els mateixos sufixos.
Llengua Gènere adjectiu comparatiu superlatiu Lituà Masculí Geras Gerėlesnis Geresnis Geriausias Pats/visų geriausiasFemení Gera Gerėlesnė Geresnė Geriausia Pati/visų geriausia Neutre Gera Gerėliau Geriau Geriausia Visų geriausia Català bon una mica millor millor força millor el millor Lituà Masculí Gražus Gražėlesnis Gražesnis Gražiausias Pats/visų gražiausias Femení Graži Gražėlesnė Gražesnė Gražiausia Pati/visų gražiausia Neutre Gražu Gražėliau Gražiau Gražiausia Visų gražiausia Català bonic una mica més bonic més bonic força més bonic el més bonic
Pronoms Pronoms personals Els pronoms personals aš (jo), tu (tu), jis (ell) i ji (ella) es declinen de la manera següent:
Nominatiu Genitiu Datiu Acusatiu Instrumental Locatiu Singular 1a persona aš manęs man mane manimi manyje 2a persona tu tavęs tau tave tavimi tavyje 3a persona Masculí jis jo jam jį juo jame Femení ji jos jai ją ja joje Dual 1a persona Masculí mudu mudviejų mudviem mudu mudviem mudviese Femení mudvi mudvi 2a persona Masculí judu judviejų judviem judu judviem judviese Femení judvi judvi 3a persona Masculí juodu or jiedu jųdviejų jiedviem juodu jiemdviem juodviese Femení jiedvi jųdviejų jodviem jiedvi jodviem jiedviese Plural 1a persona mes mūsų mums mus mumis mumyse 2a persona jūs jūsų jums jus jumis jumyse 3a persona Masculí jie jų jiems juos jais juose Femení jos jų joms jas jomis jose
Pronoms possessius En lituà els pronoms possessius són indeclinables, són formes antigues del genitiu que han restat fixes.
Lituà Català mano el meu* tavo el teu *2 jo el seu *3 jos el seu mūsų el nostre *4 jūsų el vostre *5 jų el seu / llur *6
- el meu, la meva (la meua), els meus, les meves (les meues); mon, ma, mos, mes - *2 el teu, la teva (la teua), els teus, les teves (les teues); ton, ta, tos, tes - *3 el seu, la seva (la seua), els seus, les seves (les seues); son, sa, sos, ses - *4 el nostre, la nostra, els nostres, les nostres - *5 el vostre, la vostra, els vostres, les vostres - *6 el seu, la seva (la seua), els seus, les seves (les seus); llur, llurs
Verb Tots els verbs es reparteixen en tres conjugacions:
1a conjugació: és la més corrent. Inclou els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ati, -oti, -auti, -uoti o en una consonant seguida de -ti (dirbti). També inclou moltes excepcions. 2a conjugació: inclou els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ėti. No té gaires excepcions. 3a conjugació: inclou els verbs acabats en -yti.
A causa de la gran varietat de l'infinitiu, és difícil saber la conjugació d'un verb, així que és preferible assimilar-lo mitjançant la tercera persona del singular del present d'indicatiu i la tercera persona del singular del pretèrit de cada verb. Són les formes citades a la majoria de diccionaris.
Present d'indicatiu Le présent de l'indicatif est utilisé pour décrire une action présente ou en cours.
dirbti = treballar norėti = voler skaityti = llegirJodirbu noriu skaitauTudirbi nori skaitaiEll/adirba nori skaitoNosaltresdirbame norime skaitomeVosaltresdirbate norite skaitoteElls/esdirba nori skaito
Per exemple: dirbu = jo treballo; (tu) nori = tu vols; skaitome = nosaltres llegim
Pretèrit El pretèrit s'empra per descriure una acció passada. En funció del context és traduït al català bé pel perfet, bé pel passat simple o perifràstic.
dirbti = treballar norėti = voler skaityti = llegirJodirbau norėjau skaičiauTudirbai norėjai skaiteiEll/adirbo norėjo skaitėNosaltresdirbome norėjome skaitėmeVosaltresdirbote norėjote skaitėteElls/esdirbo norėjo skaitė
Per exemple: dirbau = jo vaig treballar* / he treballat; norėjai = tu vas voler *2 / has volgut; skaitėme = nosaltres vam llegir *3 / hem llegit.
- jo vaig treballar o treballí - *2 tu vas voler, vares voler o volgueres - *3 nosaltres vam llegir, vàrem llegir o llegírem
Passat iteratiu - imperfet