Drosera regia és una espècie de planta carnívora del gènere Drosera, que és endèmica d'una única vall de Sud-àfrica. El nom de dròsera prové de la paraula grega droseros, que significa 'coberta de rosada'. L'epítet específic regia és una paraula llatina que significa 'reial', una referència a l'«aparença majestuosa» de la planta. Les fulles poden arribar a mesurar 70 centímetres de llarg. Posseeix nombroses característiques primitives que no s'observen en altres espècies de dròseres, com són rizomes llenyosos, pol·len operculat i la manca d'una vernació, una prefoliació circinada (enrotllada en forma de crossa) en el creixement de l'escap. Tots aquests factors, combinats amb la informació molecular que aporta l'anàlisi filogenètica, confirma que D. regia presenta algunes de les característiques més primitives del gènere. Algunes d'aquestes són compartides per una parent seva, la venus atrapamosques (Dionaea muscipula), fet que suggereix que han evolucionat conjuntament.
Les fulles recobertes de tentacles fan possible la captura de preses grans, com ara escarabats, arnes i papallones. Els tentacles de totes les espècies de dròseres són glàndules especialitzades muntades sobre pèls, que es troben en la superfície superior de la fulla i que produeixen un mucílag enganxós. Es considera que les fulles són trampes caçamosques actives que responen enrotllant-se i capturant la presa que queda envoltada pel tentacle. En el seu hàbitat natiu, el fynbos, les plantes competeixen per l'espai amb les herbes pròpies dels aiguamolls i els arbustos perennifolis baixos. De les dues poblacions identificades de D. regia, la que viu a una major altitud es troba superada pel creixement dels competidors i es troba propera a l'extinció local. La població que viu a menys altura s'estima que allotja unes 50 plantes madures, fet que la converteix en una espècie molt amenaçada, ja que la seva supervivència en estat silvestre es troba en gran perill. Sovint és conreada pels entusiastes de les plantes carnívores i hi ha registrat un únic cultivar.
Descripció miniatura|esquerra|Detall d'una fulla de D. regia Drosera regia és una planta herbàcia relativament gran que produeix uns rizomes horitzontals llenyosos i té una corona de fulles grans, lineals, de fins a 70 centímetres de llarg i 2 centímetres d'ample. A la superfície superior de les fulles hi ha glàndules a l'extrem dels pèls (tentacles); n'hi ha en gairebé tota l'extensió d'aquesta. Les fulles no tenen pecíols, ni estípules, sinó que emergeixen mitjançant una vernació circinada i es fan estretes en una disposició filiforme. Els tentacles i la mateixa fulla són capaces de respondre davant la presència d'una presa tot enrotllant-se; així atrapen els insectes que han quedat enganxats al mucílag que produeixen les glàndules que és molt adhesiu. Les fulles tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes més d'un cop. Cada fulla té milers de tentacles, que combinats amb l'habilitat de la fulla de replegar-se, fan possible que la planta capturi preses relativament grans. En el seu hàbitat natiu atrapa grans escarabats, arnes i papallones.
Durant la temporada freda les plantes entren en un període de dormició tot generant un brot letàrgic, que consisteix en un conjunt atapeït de fulles curtes i immadures. Les plantes comencen a sortir de l'estat dorment cap a mitjans de juliol. Una temporada típica de creixement s'estén des d'octubre a abril, tot i que pot variar i alguns exemplars poden seguir creixent tot l'any sense passar per cap període de dormició. Quan les fulles moren, romanen adossades a la tija, que és curta, i amb les fulles ennegrides dels anys anteriors protegeixen la part inferior de la planta.Stephens, E. L. 1926. A new sundew, Drosera regia (Stephens), from the Cape Province. Transactions of the Royal Society of South Africa, 13(4): 309–312. miniatura|alt=A single green leaf curled several times around dark brown matter. Some red tentacles toward the top of the leaf are bent inward and are in contact with the matter the leaf is wrapped around.|Fulla envoltant una presa capturada Una de les característiques inusuals que només comparteix amb D. arcturi és la producció de rizomes llenyosos. L'absència d'aquest tipus de rizomes en les altres dròseres sovint es presenta com una prova de l'antiguitat del llinatge de D. regia i D. arcturi. D. regia també té unes poques arrels carnoses i gruixudes que tenen uns pèls radicals en uns 15 centímetres de l'extrem de l'arrel. La reproducció asexual de les plantes ja madures habitualment es produeix després de la floració, quan apareixen noves plantes que s'han desenvolupat a partir del rizoma i les arrels. Després d'un incendi, és fàcil que brotin noves plantes a partir de les arrels que no han quedat danyades. miniatura|esquerra|Flor de D. regia La planta, en el seu lloc d'origen, floreix pel gener i febrer. Produeix uns escaps que arriben a mesurar 40 centímetres de llarg. Els escaps emergeixen en forma vertical, sense la vernació circinada de les seves fulles i tots els altres escaps habituals de les dròseres, amb l'excepció de D. arcturi. Els escaps consisteixen en dues branques primàries i porten entre 5 a 20 flors rosades (de vegades fins a 30 flors). Aquestes flors no tenen aroma i els pètals d'entre 2 i 3 centímetres de longitud. Les bràctees són petites, amb alguns petits tentacles. Cada flor té tres pistils que emergeixen des de la part superior de l'ovari i que s'estén més enllà de cinc estams erectes de 15 mil·límetres de longitud, que envolten l'ovari. Aquest esquema minimitza la probabilitat d'autofertilització. Els estudis han demostrat que el pol·len operculat és alliberat en tètrades (grups fusionats compostos per quatre grans de pol·len), característica que comparteix amb Dionea muscipula (la venus atrapamosques) i Aldrovanda vesiculosa. Aquest fet és incompatible amb la clonació, la qual cosa comporta una manca de producció de llavor si la planta és autofertilitzada. Les llavors són entre marrons i negres, lineals i ornamentades, amb una mena d'una filigrana fina, d'una longitud de 2 mil·límetres i un diàmetre de 0,5 mil·límetres. Les llavors són alliberades cap a la fi de març.Takahashi, H.; Sohma, K. 1982. Pollen morphology of the Droseraceae and its related taxa. Science Reports of the Research Institutes Tohoku University, 4th Series, Biology, 38: 81-156. Per tant, les característiques excepcionals que la distingeixen de les altres espècies de dròseres són la presència de rizomes llenyosos, pistils no dividits i pol·len operculat.Seine, R.; Barthlott, W. 1994. Some proposals on the infrageneric classification of Drosera L. Taxon, 43: 583–589. Drosera regia comparteix algunes altres característiques amb la robusta varietat de D. arcturi de Tasmània, que inclou la manca d'estípules i pecíols i el creixement no circinat de l'escap.
Té un nombre de cromosomes diploide 2n = 34, la qual cosa és poc comú en les dròseres i és semblant al nombre de cromosomes diploide de la Dionea muscipula, un altre membre de les droseràcies.Behre, K. 1929. Physiologische und zytologische Untersuchungen über Drosera. Planta, 7: 208–306. Kondo, K. 1969. Chromosome numbers of carnivorous plants. Bulletin of the Torrey Botanical Club, 96(3): 322–328. A partir de diversos estudis s'ha determinat un comptatge variable de cromosomes en Dionea que inclou 2n = 30, 32, i 34. De les espècies de dròseres amb comptatge de cromosoma conegut, la majoria són múltiples de x = 10. Prenent com a base una revisió àmplia dels estudis del cariotip, el botànic Fernando Rivadavia ha suggerit que el nombre de cromosomes base per al gènere podria ser 2n = 20, un nombre que posseeixen nombroses espècies de dròseres, inclosa la molt difosa arreu del món, D. rotundifolia. Algunes excepcions a aquest nombre base les presenten les dròseres d'Austràlia, Nova Zelanda i el sud-est d'Àsia, que tenen nombres de cromosomes en un rang de 2n = 6 a 64.Rivadavia, F. 2005. New chromosome numbers for Drosera L. (Droseraceae). Carnivorous Plant Newsletter, 34(3): 85–91.
Distribució i hàbitat miniatura|Fynbos al Cap Occidental (Sud-àfrica), el tipus d'hàbitat on viu D. regia És endèmica de Sud-àfrica i només ha estat trobada en dos llocs, a altituds de 500 metres i 900 metres, de les muntanyes Bainskloof, prop de Wellington, a la província del Cap Occidental. Es troba restringida a una àrea de, tot just, uns pocs centenars de metres quadrats. Tot i que s'han dut a terme exploracions molt àmplies, no ha estat possible trobar més exemplars en cap hàbitat similar de les valls veïnes. En aquestes dues poblacions s'han descrit petites variacions morfològiques, com ara fulles més amples. D. regia es troba formant part d'una vegetació natural de fynbos, de pastures denses i humides. L'hàbitat del fynbos és similar al d'una vegetació baixa, arbustiva o bruguerar, dominada per arbustos baixos de tipus perenne.
El lloc de menor altitud en el qual s'han trobat exemplars es caracteritza per un tipus de sòl sempre humit, constituït principalment per una terrassa de grava formada a partir de l'antic llit d'un rierol. Les plantes creixen en una sorra torbosa de quarsita, sovint amb una capa de grava. Els rizomes de les plantes ja madures creixen entre les pastures i, quan la grava es troba absent, apareixen associades a ciperàcies. La vegetació de la zona inclou espècies de Leucadendron i exemplars de ciperàcies, iridàcies i restionàcies. La supervivència de D. regia depèn de l'existència periòdica d'incendis que escombren el terreny i eviten que altres plantes de més envergadura l'ofeguin. En aquesta vall és rar que es produeixin gelades.
Estat de conservació En un informe datat l'any 2009 sobre un viatge a la zona emprès el 2006, el botànic Andreas Fleischmann va indicar que la zona més alta es troba plena de plantes de la família Restionaceae i no va poder trobar cap exemplar de D. regia. A la zona més baixa, que presentava condicions similars, va poder comptar aproximadament unes 50 plantes madures, fet que situa D. regia com una de les dròseres que està més amenaçada d'extinció.Fleischmann, A. Wild Drosera regia. CPUK Forum, 30 abril 2009. Consultat el 21 desembre 2009. Mentre que D. regia no ha estat avaluada segons els estàndards actuals de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) per veure si la qualifica dins la categoria de la Llista Vermella d'espècies amenaçades, la Societat Internacional de Plantes Carnívores (International Carnivorous Plant Society o ICPS) recull D. regia en la seva llista d'espècies de plantes carnívores en perill d'extinció.Rice, B. A. 2003. Appendix: Imperiled Carnivorous Plant Species List. International Carnivorous Plant Society. Consultat el 21 desembre 2009. D. regia va ser també classificada com a "rara" en un informe previ de la UICN amb data del 1997,Walter, K. S.; Gillett, H. J. [eds]. 1998. 1997 IUCN Red List of Threatened Plants. International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources, pàg. 240. però aquestes avaluacions prèvies de la UICN, sovint, estaven mal documentades i, per tant, actualment no se'ls dona crèdit.International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. 2010. Red List Overview. The IUCN Red List of Threatened Species. Consultat el 9 gener 2010. Diversos autors han constatat que D. regia és rara de trobar en estat salvatge, fins al punt d'afirmar que està amenaçada d'extinció.Barthlott, W.; Porembski, S.; Seine, R.; Theisen, I. 2007. The Curious World of Carnivorous Plants: A Comprehensive Guide to Their Biology and Cultivation. Portland, Oregon, USA: Timber Press. pàg. 94–106.
Taxonomia i història miniatura|Drosera platypoda, una de les espècies que dormen part de la proposta d'un subgènere de Drosera, Ergaleium, que comprèn dròseres tuberoses.