Miranda és un estat dels 23 en què s'organitza Veneçuela.Villa, Marco Aurelio. 1967. Aspectos geográficos del Estado Miranda. Corporación Venezolana de Fomento. Caracas. 327pFrancheschi, Napoleón. 1986. Distrito Federal y estado Miranda gregrafía, historia y folklore. Eciciones CO-BO. Caracas. 239p. Wepia Viaje magico por Venezuela. 2006. Miranda. Santillana S. A. y El Nacional. Caracas. És a la zona del litoral central de Veneçuela (latitud= 09°56’30" - 10°39’02" / longitud= 65°25’58" - 67°13’20"). Forma part de l'anomenada Regió Capital juntament amb el Districte Capital i l'Estat Vargas. Limita al nord amb l'estat Vargas, al sud amb l'estat Guárico, a l'est amb el Mar Carib i per l'oest l'estat Aragua i el Districte Capital. Deu el seu nom al pròcer de la independència, el Generalísim i Almirall Francisco de MirandaBoulton, Alfredo. 1980. Miranda, Bolivar y Sucre tres estudios iconograficos. Biblioteca de Autores y Temas Mirandinos. Caracas 181p. Castillo, Didier, Miguel. 1986. Miranda y Grecia. Cuadernos Lagoven, Lagoven S. A. Caracas. 112p. primer veneçolà universal que va lluitar en pro de la llibertat de Veneçuela i AmèricaNuñez, Enrique Bernardo. 1979. Miranda o el tema de la Libertad Y Juan Francisco de León o el levantamiento contra la Compañia Guipuzcoana. Biblioteca de Autores y Temas Mirandinos. Caracas. 112p. Salcedo Bastardo. José Luis. 1980. Crisol del Americanismo. La casa de Miranda en Londres. Cuadernos Lagoven, Lagoven, S. A. Caracas. 108p.

És el segon estat en població de Veneçuela, després de l'Estat Zulia, aproximadament 2.812.317 (2006)Instituto Nacional de Estadistica (INE) http://www.ine.gov.ve/seccion/principal.asp?moduloEnti=MIRANDA.swf&cEnti=15 consultat el 7 d'octubre de 2011 Miranda és centre important d'activitats soci-polítiques, econòmiques, culturals i comercials. L'estat compta amb una governació estadal, 21 alcaldies municipals i una Alcaldia Major, que governa només en quatre dels municipis de l'estat, que són els que pertanyen a l'aglomeració metropolitana de la ciutat de Caracas (Baruta ChacaoAlcaldia de Chacao http://www.chacao.gov.ve/ El HatilloAlcaldia de El Hatillo i SucreAlcaldia de Sucre sector al qual sol anomenar Aquest de Caracas. La capital de l'estat és de Los Teques, principal ciutat i seient del Govern de l'estat.

Altres poblacions importants es troben a la zona de l'Est de Caracas la qual pertany a l'Estat Miranda, aquestes poblacions són Charallave, Cúa, Higuerote, Rio Chico, Guatire i Guarenas. Miranda té una economia basada en la indústria, el comerç, l'agricultura i el turisme.

L'idioma predominant és l'espanyol, menys de l'1% dels Mirandinos parlen altres idiomes d'altres països o llengües indígenes. Miranda és el segon Estat de Veneçuela amb més població, després l'Estat Zulia, ja que gran part de Caracas es troba a Miranda, a més l'Estat Miranda és el més important després del Zulia en l'economia veneçolana. Aquest estat cobreix 7.950 km², és un dels estats més petits, però un dels més poblats. Miranda conté grans monuments naturals i culturals, com diverses de les esglésies.

Una de les tradicions més conegudes de Miranda són els Diables Danzantes de Yare Historia de los Valles del Tuy: Diablos Danzantes de Yare https://web.archive.org/web/20110827224139/http://historiadelosvallesdeltuy.jimdo.com/municipio-sim%C3%B3n-bol%C3%ADvar/diablos-danzantes-de-yare En l'estat Miranda queden diverses indústries internacionals que es distribueixen des d'aquí a tota Veneçuela.

Història Prehistòria miniatura|esquerra|Monument al Cacic Guaicaipuro A l'arribada dels espanyols la regió era habitada per diverses tribus caribs. Entre d'altres es trobaven els Caracas, els Teques, els Cumanagotos, els Mariches i els QuiriquiresGuevara Díaz, José Manuel. 1983. Geografía de las regiones central y capital. Ariel-Xeix Barral Venezolana Caracas. 344p.Arellano, Fernando (1987): Una introducción a la Venezuela prehispánica: culturas de las naciones. UCAB. Pág 445Sanoja Obediente, Mario, y Vargas Arenas, Iraida. 1992. La huella Asiática en el poblamiento de Venezuela. Cuadernos Lagoven, Lagoven S. A. Caracas. 104p. Els Teques habitaven al sud-oest del Guaire. Els mariches habitaven a l'est de la Vall de Caracas.

Temps colonials miniatura|Cacau (Theobroma cacao) principal producte agrícola de l'estat Miranda durant el període colonial Durant la colònia aquesta regió va passar a ser part de la Província de Caracas. A finals del i començaments del les terres altes eren usades per conrear, entre altres productes, blat destinat en gran part a l'exportació per Cartagena d'Índies i les illes del Carib. A partir de la segona dècada del el cacau desplaçar aquests cultius. Des de començaments del la mà d'obra esclava va reemplaçar ràpidament la mà d'obra índiaGuerra Cedeño, Franklin. 1984. Esclavos negros, cimarroneras y cumbres de Barloventos. Cuadernos Lagoven. Lagoven S.A. Caracas.71p.Pollak-Eltz, Angelina. 1991. La negritud en Venezuela. Cuadernos Lagoven. Serie medio Milenio. Lagoven S.A. Caracas.116p.

Segle miniatura|esquerra|Miranda en 1840, quan era part de la Província de Caracas Después de la dissolució de la Gran Colòmbia, Veneçuela feia servir encara com a organització polític-territorial les províncies, la qual venia usant des de fa molt temps. Miranda llavors en aquella època formava part d'una província. Durant els anys de 1832-1855 l'ús de la província persistir a causa de la confusió que generava l'existència d'un estat.

Miranda, Aragua i Guárico eren tres províncies que formaven part de la ciutat de Caracas.

La idea d'un estat no va aparèixer a Veneçuela de manera concreta fins a 1864 on es van fundar aproximadament uns vint estats, que després en els governs següents serien transformats o reduïts a nou estats, entre aquests, el fundat Estat Guzmán Blanco, que per 1873 només abastava la regió d'Aragua.

El 1881 l'Estat Guzmán Blanco amplia el seu territori i inclou la regió de Miranda entre altres regions properes que van ser incloses com a part de Guárico.

En 1889 en la constitució es torna a modificar el territori de l'Estat Guzmán Blanco excloent de la seva extensió diverses regions del país com la regió d'Aragua, però renombrando l'Estat com Edo Miranda. Neix aquí l'Estat que coneixem avui però molt diferent pel que fa al seu territori i altres coses, ja que incloïa regions com la de Guárico entre d'altres.Levi Marrero. 1964. Venezuela y sus recursos. Cultural Venezolana, S.A. Caracas Pp596-602

L'estat Miranda després de la seva fundació va seguir modificant, tant en territori com en divisió polític-territorial interna, canvi diverses vegades la seva capital i la seva disposició interna.

Segles XX i XXI miniatura|Los Teques cap a 1940 En 1900 per decret del general Cipriano Castro l'estat Caracas s'inclou a Miranda i Caracas passa a denominar-Edo. Miranda amb capital provisional a Santa Llúcia. Després el 1901 es torna a modificar l'espai polític-territorial i la capital de l'Estat Miranda passa a ser Petare, després el 1904 la Capital és Ocumare del Tuy.

El 1909 es fa l'última modificació important en el Edo. Miranda on es conserva com a capital de l'estat Ocumare del Tuy, però després es decideix canviar la capital a Los Teques.

Actualment l'Estat Miranda no ha patit més canvis dels que ocorrien abans i segueix conservant la seva estructura des de 1909.

Organització política L'Estat Miranda com a entitat federal amb rang constitucional té la seva pròpia carta magna, la Constitució de l'Estat Bolivarià de Miranda, i té dues branques del poder públic segons l'article 14 de la Constitució: l'Executiu (Governador de Miranda) i legislatiu (Consell legislatiu). A més s'estableix òrgans autònoms com la Contraloría Estadal i la Procuradoria. Els altres tres depenen del poder Nacional com el judicial (Circumscripció Judicial de l'Estat Miranda), Electoral (Oficina Electoral de l'Estat Miranda) i Ciutadà.

Les seves autoritats són elegides pel poble Mirandinos de forma universal, directa i secreta, envia 13 diputats a l'Assemblea Nacional de Veneçuela.

Govern L'Estat Miranda com a entitat federal de Veneçuela té la seva pròpia Carta Magna, la Constitució de l'Estat Bolivarià de Miranda que és la base de l'ordenament jurídic estatal i va ser aprovada l'any 2006.

Poder Executiu El poder executiu que està compost per un governador i un consell de secretaris. El Governador és triat pel poble mitjançant vot directe i secret per un període de quatre anys amb la possibilitat de reelecció immediata per a nous períodes, sent l'encarregat de l'administració estadal.

Fins al 1989 el governador era designat pel govern central, des de 1989 és escollit en eleccions directes, l'actual governador és Henrique Capriles RadonskiBBC NEWS: Key gains for Venezuela opposition Monday, 24 November 2008 http://news.bbc.co.uk/2/hi/7746979.stmNZZ Online: Zwischen Auswandern und Ausharren Freitag, 07. Oktober 2011, 18:44 UHR http://www.nzz.ch/nachrichten/panorama/zwischen_auswandern_und_ausharren_1.4978609.html pertanyent al partit Primer Justícia que va ser elegit per al període 2008-2012

Poder Legislatiu El poder legislatiu està representat pel Consell Legislatiu de l'Estat Bolivarià de Miranda de tipus unicameral, elegit pel poble mitjançant el vot directe i secret cada quatre anys podent ser reelegits per a nous períodes consecutius, sota un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, des de les eleccions regionals.

Policia L'estat Miranda té el seu propi cos de Policia autònom d'acord amb el que estableix l'article 164 de la Constitució de Veneçuela de 1999, que és conegut com a Polimiranda (Policia de l'Estat Miranda), creat el 1996 amb el nom d'Institut autònom de Policia de l'Estat Miranda http://www.polimiranda.gob.ve/view/noticiaShow.php?id=2

Divisió administrativa L'estat Miranda comprèn 21 municipis i 53 parròquies d'acord amb la Constitució Regional i Nacional.

Municipios de MirandaMunicipiCapitalParròquiesÀreaPoblacióProyecciones para la población de Miranda según la Universidad de Los Andes (Venezuela) Universidad de los Andes 01 Acevedo Caucagua Araguita, Arvelo Gonzáles, Capaya, Caucagua, El Café, Marizapa, Panaquire y Ribas. 2086 85389 02 Andrés Bello San José de Barlovento Cumbo i San José de Barlovento. 114 03 Baruta Nuestra Señora del Rosario de Baruta El Cafetal, Las Minas de Baruta i Nuestra Señora del Rosario de Baruta. 93,9 04 Brión Higuerote Curiepe, Higuerote i Tacarigua de Brion. 94 05 Buroz Mamporal Mamporal. 198 06 Carrizal Carrizal Carrizal. 32 07 Chacao Chacao Chacao. 13 08 Cristóbal Rojas Charallave Charallave y Las Brisas. 120 09 El Hatillo El Hatillo El Hatillo. 114 10 Guaicaipuro Los Teques Altagracia de la Montaña, Cecilio Acosta, El Jarillo, Los Teques, Paracotos, San Pedro y Tácata. 661 11 Independencia Santa Teresa del Tuy Cartanal i Santa Teresa del Tuy. 284 12 Lander Ocumare del Tuy La Democracia, Ocumare del Tuy y Santa Bárbara. 478 13 Los Salias San Antonio de los Altos San Antonio de los Altos. 51 14 Páez Río Chico El Guapo, San Fernando Rey, Laguna de Tacarigua, Paparo i Río Chico. 963 15 Paz Castillo Santa Lucía del Tuy Santa Lucía del Tuy. 408 16 Pedro Gual Cúpira Cúpira. 925 17 Plaza Guarenas Guarenas. 180 18 Simón Bolívar San Francisco de Yare San Antonio de Yare i San Francisco de Yare. 131 19 Urdaneta Cúa Cúa i Nueva Cúa. 273 20 Sucre Petare Petare, Leoncio Martínez, Mariche, La Dolorita i Caucagüita. 164 21 Zamora Guatire Guatire i Bolívar. 375 miniatura|center|750px| Municipis de l'Estat Miranda

Vegeu també Biblioteca Los Palos Grandes

Notes

Enllaços externs

Governació de l'Estat Miranda Diccionario La Chuleta Venezolana - General Instituto Autónomo de Bibliotecas e Información del Estado Miranda

Vídeos Youtube: El Parc Els Dolls, Municipi Sucre, Estat Miranda, Veneçuela Youtube: Platges de Veneçuela, Chirere, Estat Miranda