miniatura|Muhammad Rahim Khan II Muhammad Rahim Bahadur Khan II fou kan de Khivà fill i successor de Sayyid Muhammad Khan quan aquest va morir el setembre de 1864. Tenia llavors 18 anys.
Biografia El 1867 el general Konstantin Petrovich von Kaufman, nomenat governador general del Turquestan, va escriure al kan i va notificar el dret rus a perseguir saquejadors per la conca del Sirdarià o Yaxartes. El kan va rebutjar aquest dret als russos però aquestos en va fer poc cas. El novembre de 1869 els russos desembarcaven un destacament a la badia de Krasnovodsk on van construir una fortalesa, seguida d'una altra a Chikishlar. En aquest temps es va produir una revolta a les Estepes dels cosacs del Don, els calmucs i els kazakhs; només els kazakhs de Turgai en van quedar fora; les valls dels rius Volga i Ural estaven en estat de confusió, els habitants fugien i les caravanes eren assaltades i van deixar de circular. L'estiu del 1870 la revolta continuava; els kazakhs van atacar el fort de Novo-Alexandrovsk a l'illa Mertwiy Kultuk de la mar Càspia i el van cremar. També foren destruïts la petita estació de Nikolai i els fars propers. Quan finalment la revolta fou dominada els kazakhs capturats van manifestar que havien estat instigats pel kan de Khivà que els havia finançat i donat suport logístic. Els russos van acusar d'això al kan, així com d'allotjar saquejadors, i de retenir l'enviat rus Sultan Dawlat Bushaef, un kazakh (acusat per Khivà de ser traïdor a Kokand i Bukharà). El kan va fer enverinar els pous en el camí des de Krasnovodsk (als que es van tirar gossos morts) i va construir una nova ciutadella a la capital amb 20 canons, i va fer tallar diversos canals de l'Oxus de manera que els vaixells russos no els poguessin navegar.
Un fort rus fou construït al cap Urga de la mar d'Aral, i els kazakhs russos emigrats de Khiva van quedar alliberats de taxes a condició d'aportar tropes en cas de guerra. El gener de 1870 Kaufman va escriure altre cop al kan refermant les seves peticions anteriors i amenaçant amb represàlies; la carta fou contestada pel kushbegi i el diwanbegi que insistien en el dret del kan a recaptar taxes entre els habitants de les muntanyes Bukan i proposava l'alliberament de dos ostatges a canvi que els russos no travessessin més la frontera. Kaufman va respondre que l'emperador governava arreu on hi havia subjectes seus i, per tant, al llac Akchakul o a les muntanyes Bukan. Un temps després Kayfman va enviar tropes a l'estepa d'Ust Urt a l'oest de Khiva per mantenir el territori tranquil. El kan de Khivà va enviar a Baba Biy a Bukharà per assegurar l'aliança de l'emir, però Baba fou detingut per l'emir a petició dels russos. El sobirà de Bukharà va tractar de fer de mediador; va alliberar Baba i va enviar a Haji Urak com a portaveu, demanant al kan de Khivà l'alliberament dels presoners russos, el fi dels saquejos, i el kan havia d'enviar un delegat a Taixkent, però el kan no fou receptiu a menys que els russos deixessin de passar el riu.
A la primavera del 1873 un fort destacament sota el coronel Markozof, va sortir de Krasnovodsk per explotat l'antic llit de l'Oxus; va avançar cap a les fonts d'Ortaku, poc més de 300 km a l'est de les muntanyes Balkhan. Després es va dirigir al sud i va atacar als turcmans al districte d'Ushamala i es va dirigir al fort de Kizil Arvat, però es va haver de retirar per un atac dels turcmans en el que va perdre molts camells; altres destacaments al mateix temps exploraven les arenes del Kizil Kum fins a la frontera de Khivà, i també el Ming Bulak i les muntanyes Bukan. Aquestos actes van impulsar al kan a enviar dos delegats, Murtaza Biy i Baba Nazar Atalik, un a Tblisi i l'altre a Orenburg, ignorant deliberadament al governador del Turquestan, amb l'únic que havia de tenir contactes a petició dels russos.
En una carta al gran duc Miquel es queixava de la invasió de les seves fronteres per expedicions russes i oferia alliberar els onze presoners russos que tenia si es prevenia que això seguís passant, i afegia que si aquestos presoners només eren un pretext per fer la guerra i estendre els dominis russos, llavors que es fes la voluntat de Déu. Els enviats van ser aturats un a Timur Khan Shura, i l'altre a Orenburg, i se'ls va comunicar que les cartes no serien rebudes fins a l'alliberament dels presoners i una ambaixada fos enviada a Taixkent. El kan llavors va enviar una ambaixada al virrei de l'Índia, demanant ajut contra Rússia; el virrei els va advertir que havien de fer la pau amb Rússia, atendre les seves demandes i no donar motius per posteriors greuges. Aquest moviment va decidir als russos a actuar.
La dificultat d'una campanya contra Khivà estava en el fet que era un oasi al mig del desert a 1000 km de Taixkent, 1500 d'Orenburg i 800 km de Krasnovodsk i no es podien acostar tampoc per via fluvial perquè la flotilla era poc important i tenia el pas tallat a la boca de l'Oxus. Es va decidir que s'enviarien tres columnes:
Una des del Turquestan manada per Kaufman amb 3.430 infants 1.150 cavallers i 677 artillers amb 20 canons, 2 metralladores i 8 llança roquetes, subdividit en dos columnes, una que passaria per Jizakh manada pel general Golovauhof, i un altre per Kazalinsk sota el coronel Golof. 8000 camells foren utilitzats pel transport conduïts principalment per kazakhs que cobrarien 50 rubles per cada camell mort; quatre vaixells intentarien remuntar el riu i col·laborar en allò possible.
Una altra sortiria d'Orenburg avançaria pel Yemba i la part occidental de la mar d'Aral, formada per 3.461 infants, 1.797 cavallers, alguns canons i llança roquetes, sota comandament del ataman cosac Verefkin.
La tercera dividida en tres seccions: una manada pel coronel Lomakim, avançaria des de Mangishlak per Bish Akty, Ilte idashe i Tabin Su al golf d'Aibugir, amb la missió de cooperar amb la columna d'Orenburg; les altres dues seccions amb uns 2000 homes en total, manades pel coronel Markosov, marxarien respectivament dels forts de Chikishlar i Krasnovodsk.
La columna que venia de Kazalinsk fou la primera a fer moviment i va arribar a Irkibai al Sirdarià en 12 dies construint un fort anomenat Blagoveschtschensk. En tres dies més la columna va arribar a Kizil Kak on va trobar mal temps; el gel feia difícil la ruta pels camells i no hi havia llenya per cremar. En dos dies va arribar a la muntanya Bukan i llavors va marxar per Yushkuduk, Kokpatas i Mingbulak fins a Tamdy. L'altra divisió que marxava des de Jizakh per Uchma, Farish, Sintab, Timur Kabuk, i les fonts de Balta Saldir, creuant a frontera pels ramals nord de les muntanyes Karatau i Nuratau. El fred era sever i molts camells van morir. A Timur Kabut se'ls van unir alguns camells i provisions enviades per l'emir de Bukharà; llavors es va subdidvidir en dues columnes a causa de la manca d'aigua: una que va anar cap a les fonts de Bishchaghan, Jani Kasgan i Kideri, i l'altra cap a les de Koshbaigi, Baiman tanti, Machi i Aristan-bel-Kuduk on es van tornar a reunir les dues subdivisions l'1 d'abril. Mentre el kan de Khivà ja havia rebut notícies i va enviar 21 esclaus russos i alguns enviats natius a Kazalinsk, però ja no podia aturar l'expedició que havia sortit d'allí poc temps abans.
Des de Aristan-bel-Kuduk van seguir cap a la ruta de pous anomenada Ming Bulak i Shurakhana, però informats pels bukharians que la ruta per Khalata i Uch Uchak era més curta la marxa fou alterada. Van aconseguir 800 camells dels kazakhs del Kizil Kum i l'expedició va arribar a Khalata el 6 de maig de 1873 on se'ls va unir l'altra columna que havia marxat des de Tamdy. A la fortalesa en ruïnes de Khalata es van fer restauracions per convertir-la en fort que es va dir Sant Jordi. Se suposava que eren 125 km de bon camí fins al riu Amudarià, però en realitat eren quasi 200 km d'arena tova amb només un lloc amb aigua, les fonts d'Adam Krilgan ("La Destrucció de l'Home") a uns 40 km de la sortida. El lloc era estèril sense signes de vegetació amb algunes fonts d'aigua dolenta; es va decidir enviar una avantguarda cap a Uch Uchak a l'Amudarià, però la calor era tan forta que l'avantguarda no va poder fer més de 50 km abans de retornar. No es podia avançar i calia retirar-se; l'aigua recollida a Adam Krilgan s'esgotava; però llavors un quirguís del destacament kazakh que el gran duc Nicolau i el coronel Dreschem ja tenien per un molt bon guia, va esmentar que a poca distància a la dreta hi havia les fonts d'Alti Kuduk. Kaufman li va oferir una recompensa de 100 rubles si trobava l'aigua i el quirguís ho va fer sense gaires problemes; una part de les tropes fou enviat a les fonts d'Alti Kuduk, on les fonts eren poques i massa fondes, però era aigua; es va poder treure la suficient per omplir els dipòsits. Després es van enviar petits destacaments cap al riu al qual van arribar en 11 dies en lloc dels 2 que suposaven. Només quedaven 1200 camells. La ruta estava coberta d'esquelets d'homes i animals, equip, i armament que era abandonat per ser recollit més tard.
Mentre al kanat s'havia fet una lleva general. Una part de l'exèrcit va marxar cap a Kungrad, al for de Jani Kala prop del Cap urga, per protegir el kanat pel cantó d'Ust Urt, mentre un cos de 6.000 o 7.000 homes va anar a Daukara per cobrir la part oriental de l'Aral. Quan es va notificar que s'acostava Kaufman una força de 3.500 turcmans, kazakhs i naukers es va reunir a Udi Udiak, la meitat manats pel diwanbegi Muhammad Niyaz, als que després es van unir 2.000 més sota Muhammad Murad, visir del kan; les tropes es van concentrar al llac Sarda Ba Kul, a l'est d'Uch Uchak. Els russos van tenir una escaramussa amb una de les patrulles, però quan el cos principal es va trobar amb el russos va ser dispersat.
Els russos van seguir avançant per la riba dreta del riu cap a Shurakhana, i en quatre dies van arribar a Ak Kamish. Gairebé enfront hi havia el fort de Sheikh Arik, guardant un fort on els khivans tenien forces que foren dispersades; els russos van travessar el riu i van ocupar el camp on només i havia arròs i sal. El soldats russos, afamats, es van menjar dos cavalls morts al combat. El 28 de maig una delegació de Shurakhana va anar al camp rus queixant-se de mal tractament rebut de khivans i turcmans i demanant protecció; foren els primers khivans que es van sotmetre; un destacament cosac va estar quatre dies a la població; es van donar provisions als russos, ramats i farratge.
Pel seu costat el coronel Markosof va avançar per Bugdaili i Aidin cap a Uzboi a l'antic llit de l'Oxus, i llavors per Topiatan, Igdy, Ortakuya i Dandur fins a les ruïnes del fort Zmukshir, a 60 km a l'oest de Khivà i esperar allí l'arribada de la divisió del Turquestan. A Igdy hi van arribar sense problemes, i prop d'allí van tenir un xoc amb els turcmans teke als que van derrotar. Fins a Ortakuya era una gran extensió d'arena buida i el calor insuportable i la manca d'aigua va fer impossible arriba i es van haver de retirar cap a Krasnovodsk. Les tropes, amb molts malalts, van ser atacades en la retirada pels turcmans; finalment van arribar a Krasnovodsk, tots malalts o ferits i havent patit 60 baixes a causa del calor i perdut l'armament, el botí fet als turcmans, els camells i les provisions. L'expedició només va servir per distreure als tekes d'ajudar els khivans.
La divisió de Lomakin va marxar per l'altiplà d'Ust Ust, sortint de Kinderli en tres seccions (27, 28 i 29 d'abril) i va patir la manca d'aigua; per Kandy i Senek es va dirigir a Bish Akti, on es va enviar un destacament manat pel major Navrozki que va derrotar un cos de kazakhs i va aconseguir cavalls i camells reunint-se les tres seccions. Van seguir per les fonts de Kamisty, Karastchik, Sai Kuyu i Bussaga.