miniatura|Màxima extensió de la Gran Esfera de Coprosperitat de l'Àsia Oriental miniatura|Pòster de Manxukuo promovent 'harmonia entre japonesos, xinesos i manxús. El títol escrit de dreta a esquerra, diu: "Amb l'ajut del Japó, la Xina i Manxukuo, el món pot estar en pau." Les banderes mostrades a la imatge, d'esquerra a dreta: la bandera de Manxukuo;la bandera del Japó; i la bandera de la unió de les cinc races. La Gran Esfera de Coprosperitat de l'Àsia Oriental ( Dai-tō-a Kyōeiken) fou un concepte desenvolupat i difós durant el Període Shōwa pel govern i les castes militars del Japó Imperial. Representà el desig de crear un bloc de nacions asiàtiques dirigides pels japonesos i lliure de la influència de les potències occidentals.Gordon, William. "Greater East Asia Co-Prosperity Sphere." March 2000 L'esfera es col·lapsà amb la rendició del Japó d'agost del 1945.
Desenvolupament del concepte La idea original consistia en un desig idealista d'alliberar el continent de les potències colonials, però prompte, els nacionalistes hi veieren una manera d'obtenir recursos per mantenir el Japó com una potència moderna, i a més, els militaristes veieren en els mateixos recursos com a matèries primeres per a la guerra.John Toland, The Rising Sun: The Decline and Fall of the Japanese Empire 1936-1945 p 447 Random House New York 1970 Molts japonesos/eses foren convençuts d'allò com quelcom meravellós.James L. McClain, Japan: A Modern History p 494
Molts d'ells romangueren convençuts durant tota la guerra que l'Esfera era idealista, oferint eslògans en una competició periodística, desfent-se en elogis a l'esfera pels seus esforços constructius i pacífics.John Toland, The Rising Sun: The Decline and Fall of the Japanese Empire 1936-1945 p 449 Random House New York 1970 El primer ministre japonès Fumimaro Konoe planejà l'esfera el 1940, per tal de crear una Gran Àsia Oriental, comprenent el Japó, Manxukuo i la Xina, i parts del sud-est asiàtic, que podrien, d'acord amb la propaganda imperial, crear un nou ordre internacional garantint o procurant "coprosperitat" pels països Asiàtics els quals compartirien la pau i la prosperitat, lliures del domini i el colonialisme occidental.Iriye, Akira. (1999). Pearl Harbor and the coming of the Pacific War: a Brief History with Documents and Essays, p. 6. Els objectius militars d'aquesta expansió inclourien operacions navals en l'oceà Índic i l'aïllament d'Austràlia.Ugaki, Matome. (1991). Fading Victory: The Diary of Ugaki Matome, 1941-1945, p. __. Això permetria posar en pràctica els principis de Hakkō Ichiu.
Aquest fou un dels diversos conceptes i proclames utilitzats en la justificació de l'agressió japonesa al sud-est asiàtic durant la dècada del 1930 fins a la fi de la 2a Guerra Mundial. El terme "Greater East Asia Co-Prosperity Sphere" és de sobres recordat per expressar el control japonès sobre els països ocupats durant la 2a Guerra Mundial, en els quals els governs titella manipularen la població local i la seva economia en benefici del Japó Imperial.
Per combatre les zones proteccionistes del dòlar i la lliura esterlina, els planificadors econòmics japonesos reclamaren el bloc del yen.James L. McClain, Japan: A Modern History p 460 L'experiment japonès amb aquest imperialisme financer englobà tant les colònies oficials com les semioficials.James L. McClain, Japan: A Modern History p 461-2 En el període entre l'any 1895(quan s'annexionà Taiwan) i el 1937(esclat de la Segona Guerra Sinojaponesa), els especialistes monetaris de Tokyo dirigiren i administraren coordinades reformes monetàries en Taiwan a la Manxúria, Corea i les illes perifèriques del Pacífic controlades pels japonesos. Aquestes reformes animaren a fomentar una xarxa de relacions polític-econòmiques. Aquest esforços s'esvaïren en la desfeta de l'esfera d'influència.Vande Walle, Willy et al. The 'money doctors' from Japan: finance, imperialism, and the building of the Yen Bloc, 1894-1937 (abstract). FRIS/Katholieke Universiteit Leuven, 2007-2010.
Les connotacions negatives que continua mantenint el terme de "Gran Àsia de l'Est" (大東亜) fa que sigui una de les dificultats a les que ha de fer cara la conferència anual d'Àsia de l'Est, iniciada l'any 2005 per discutir la possibilitat d'una comunitat més forta i unida al Llevant Asiàtic.
Història Els governs titelles de la segona Guerra Mundial foren instaurats en molts dels territoris ocupats pel Japó, manipulant a la població i posant a disposició del Japó les seves economies i inculcant la idea d'una Àsia unida fora de la influència europea. Propaganda reivindicava que ells havien alliberat aquells països i els havien donat governs propis (un efecte un poc soscavat per aquells governs a causa de la seva total carència de poder de decisió efectiu)."JAPANESE PSYOP DURING WWII"
Va ser un concepte d'un ideòleg de l'Exèrcit Imperial Japonès, Hachiro Arita, qui va servir com a Ministeri d'Assumptes Exteriors de 1936 a 1940. era un mot japonès (prohibit a la postguerra Ocupació) en referència a l'Orient Llunyà Asiàtic. El nou imperi japonès es va presentar com l'equivalent asiàtic de la Doctrina Monroe.Anthony Rhodes, Propaganda: The art of persuasion: World War II, p252-3 1976, Chelsea House Publishers, New York Les regions d'Àsia, van dir, eren en l'essencial per al Japó com per als EUA l'Amèrica Llatina.William L. O'Neill, A Democracy At War: America's Fight At Home and Abroad in World War II, p 53 El ministre d'Assumptes exteriors Matsuoka Yosukeva anunciar formalment la idea de l'esfera de CO-Prosperitat l'1 d'agost del 1941 en una roda de premsa,James L. McClain, Japan: A Modern History p 470 però ja havia existit de diverses maneres durant molts anys. Els dirigents del Japó havien mostrat interès en la idea des de fa temps, en realitat era estendre el poder japonès i obtenir un imperi basat en els models europeus, basat principalment en l'alliberació d'Àsia de l'imperialisme. L'esclat de la 2a Guerra Mundial en Europa, va donar als japonesos l'oportunitat de demanar la retirada del suport de la Xina en nom de lema Àsia pels asiàtics, amb els països europeus incapaços de formular una represàlia efectiva.William L. O'Neill, A Democracy At War: America's Fight At Home and Abroad in World War II, p 62
Com a part del seu esforç propagandístic formaven part de l'ideari frases com Asia pels asiàtics! i parlaren de la necessitat percebuda d'alliberar els països asiàtics de l'imperialisme occidental.Anthony Rhodes, Propaganda: The art of persuasion: World War II, p248 1976, Chelsea House Publishers, New York La impossibilitat de guanyar la Segona Guerra Sinojaponesa va ser atribuïda a l'explotació Britànica i dels EUA de les colònies del Sud-est asiàtic, tot i que els xinesos reberen molta més ajuda per part de l'URSS, com els nacionalistes de Chiang Kai-shek reberen armes de l'Alemanya nazi.James L. McClain, Japan: A Modern History p 471 De vegades, la població local rebia amb els braços oberts les tropes japoneses, deixant de banda el Britànics, Francesos, i altres governs i forces militars. En general, això no obstant, la subseqüent brutalitat i racisme dels japonesos va portar a la població de les àrees ocupades respecte als nous imperialistes de considerar-los com iguals i fins i tot molt pitjors que les antigues potències colonials. El govern japonès dictaren que les economies locals devien ser controlades estrictament per a la producció de matèries primeres indispensables per la guerra, i un membre del gabinet digué: "No hi ha cap mena de restriccions; són possessions enemigues, per tant els podem prendre podem fer el que vulguem."James L. McClain, Japan: A Modern History p 495
Una investigació en política global amb base als Yamato (japonesos), un document secret d'alt estat, mostra la posició superior del Japó en la Gran esfera de co-prosperitat, veient com la subordinació dels altres estats no va ser forçada per la guerra, però si eren part de la seva política expressa(ja es volia obtenir des de fa temps).John W. Dower, War Without Mercy: Race & Power in the Pacific War p263-4 La Xina i altres nacions eren vistes com massa febles i mancades d'unitat interna per tal de tractar-les com iguals.W. G. Beasley, The Rise of Modern Japan, p 79-80 El fulletó Llegeix això i tens guanyada la guerra, escrit per a l'exèrcit japonès, presentava el colonialisme i els seus representants com un petit grup d'explotadors que vivien luxosament a costa dels asiàtics; com els japonesos eren propers als seus germans asiàtics i ells(els asiàtics) s'havien vist afeblits pel colonialisme, era el dret i el deure del Japó de fer-los uns homes de nou.John W. Dower, War Without Mercy: Race & Power in the Pacific War p24-5
Des del punt de vista japonès, hi havia una raó principal que estava darrere de la formació de l'Esfera de co-prosperitat i de la guerra contra els aliats: els mercats xinesos. El Japó volia que les seves relacions, de primordial importància, amb els mercats xinesos fossin reconegudes pel govern dels EUA(volien tenir més facilitats en comerciar). Els EUA, reconeixent el potencial econòmic d'eixos mercats, refusà permetre donar-li avantatges al Japó alhora de comerciar amb la Xina. En un intent de donar avantatges al Japó sobre els mercats xinesos, el règim imperial va envair la Xina i més tard creà la Gran Esfera de Coprosperitat de l'Àsia Oriental. Segons el ministre d'Afers Exteriors Shigenori Togo (en el càrrec de 1941 a 1942 i el 1945), el Japó hauria de ser capaç de crear aquesta esfera i emergir com a líder indiscutible de l'Àsia Oriental, essent la Gran esfera un mer nom per anomenar l'Imperi Japonès. Una investigació sobre política global basada en l'ètnia Yamato com a nucli (els japonesos); un document secret japonès publicat en 1943, exposa explícitament la superioritat japonesa sobre les altres ètnies asiàtiques i suggeria que l'esfera era mera propaganda per camuflar les veritables intencions de dominació del continent.Dower, John W. (1986). War Without Mercy: Race and Power in the Pacific War, p. 262-290
Conferència de l'Àsia Oriental miniatura|Conferència de l'Àsia Oriental el novembre de 1943, d'esquerra a dreta: Ba Maw, Zhang Jinghui, Wang Jingwei, Hideki Tojo, Wan Waithayakon, José P. Laurel i Subhas Chandra Bose
La , on participen diversos caps d'estat dels països de l'esfera de coprosperitat té lloc a Tòquio el 5 i 6 de novembre de 1943. Més endavant s'anomenà Conferència de Tòquio. Feren servir l'anglès per comunicar-se entre ells.Alan J. Levine, The Pacific War:Japan versus the allies (1995), Greenwood Publishing Group,
Malgrat que no se'n tragué res de profit els japonesos pogueren exposar el compromís de l'imperi japonès amb el pan-asianisme i la seva voluntat d'alliberadors del jou occidental.
Aquests són els dignataris que hi assistiren: Hideki Tojo, Primer Ministre del Japó Zhang Jinghui, Primer Ministre de Manxukuo Wang Jingwei, President del govern nacionalista de la República de la Xina a Nanjing Ba Maw, cap d'estat de l'Estat de Birmània Subhas Chandra Bose, cap d'estat del govern provisional de l'Índia Lliure (Arzi Hukumat-e-Azad Hind) José P. Laurel, President de la Segona República de les Filipines Príncep Wan Waithayakon, enviat del Regne de Tailàndia
Tojo els va fer un discurs apel·lant a l'essència espiritual asiàtica contraposada amb la civilització materialista occidental. La reunió es va caracteritzar per l'apel·lació a la solidaritat i la condemna del colonialisme occidental, però sense plans pràctics per al desenvolupament econòmic o la integració.Andrew Gordon, A Modern History of Japan: From Tokugawa to the Present, p211, La conferència va elaborar una declaració conjunta promovent la cooperació econòmica i política contra els aliats de la Segona Guerra Mundial.World War II Database (WW2DB): "Greater East Asia Conference."
Membres de l'Esfera Els membres de l'Esfera, en el moment de la seva màxima expansió, foren: L'imperi japonès amb els seus governs generals