Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor.
Entorn miniatura|Entorn de Santa Maria de Porqueres miniatura|Portalada de Santa Maria Talment una barca varada a la platja, l'església de Porqueres es mostra prop de l'aigua de l'estany de Banyoles amb una silueta inseparable de la riba lacustre. El color de la pedra, que prové de les Estunes, el color verd fosc dels xiprers del cementiri i els reflexos de l'aigua es complementen en un cromatisme de plàcida vibració.
L'església s'alça sobre un lleuger promontori. Té a la dreta la rectoria; a l'esquerra, el cementiri. Davant d'aquest es troba una construcció quadrada; un lleuger teulat de quatre vessants protegeix un pedró que culmina en una creu. És el comunidor, o indret des d'on el dia de la Santa Creu de maig es beneïa el terme, tot demanant la protecció divina per a les collites, sobretot davant el perill de pedregada.
L'absis és rodó, de mig punt. Està orientat, és a dir, mira cap a orient, com succeeix a la majoria de les esglésies. La llum pot penetrar cap a l'interior per cinc espitlleres, que no es troben a la mateixa alçada, sinó que s'eleven gradualment. Per la part superior, la transició de l'absis cap al teulat l'assegura una severa cornisa sostinguda per mènsules llises. Que siguin precisament 33 pot ésser una casualitat, però també una referència als anys de la vida de Crist; el nombre es troba també en les dents de serra que ornen un dels capitells de l'interior. A la part inferior de l'absis, un sòcol en reforça el mur.
Les parets laterals són d'un tipus de parament una mica divers de l'absidal. Alguna d'elles podria haver format part del temple del s. IX i haver estat aprofitada en la reedificació del 1182.
A banda i banda de la façana s'aprecia per l'enllaç de l'edifici amb ella, que la construcció es feu en un moment més tardà respecte de la nau de l'església.
Descripció Nau miniatura|Interior de la nau L'edifici actual, del , és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular molt allargat. La il·luminació prové de les quatre obertures de doble esqueixada situades simètricament a la nau. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: tres absidioles, a més de dues capelles laterals de planta rectangular en el tram de l'ingrés, s'obren dins del gruix del mur. Totes les absidioles s'obren amb arcs peraltats sobre que descansen sobre capitells decorats. Una imposta ornada amb palmetes recorre el conjunt a l'arrencada de la volta de quart d'esfera.
L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Aquest arc adovellat és recorregut per una motllura de mitja canya totalment treballada. Els capitells i les impostes són decorats amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu, a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric i mostren clares influències dels obradors de Ripoll. La façana és coronada per un potent campanar d'espadanya, sobre la portalada, del , adossat l'original que queda amagat al seu darrere. Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules que recorren tot el perímetre exterior, sota el ràfec de la coberta.
A l'esquerra de la porta d'entrada resta la pica baptismal romànica, obrada en pedra de Banyoles, i sense cap mena de labor d'escultura. Al mur de la banda dreta, entre l'arc triomfal, a certa altura, pot veure's l'armari de seguretat que s'hi disposà el s. XVIII per ordre episcopal a fi de guardar les peces d'argent utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris, i, més baix, el que contenia l'arxiu parroquial.
Imatges D'aquesta església provenen una sèrie d'imatges barroques: Santa Victòria, que actualment es troba al Museu d'Art de Girona, després d'haver estat robada i recuperada; Santa Maria de Porqueres; la Verge dels Dolors al peu de la creu, robada el 1971 i recuperada sota secret de confessió; la Mare de Déu del Roser; Sant Ferriol i Sant Galderic, robat el 1993 i recuperat el 1995, actualment guardat al Museu d'Art de Girona.
Prop de la pica baptismal s'ofereixen a la veneració dels fidels unes imatges barroques del Sant Crist i de la Verge dels Dolors. Les imatges de la banda esquerra de la nau, d'època barroca, són: Sant Ferriol, soldat romà, Santa Victòria, amb la palma del martiri, i la Verge del Roser. Al costat dret hi ha el franciscà Sant Antoni de Pàdua, i Sant Galderic, patró dels pagesos.
Capitells miniatura|Capitell dret A cada costat de la portalada es troba una parella de capitells. Els dos capitells presenten una decoració força similar, però no idèntica, que es desenvolupa en les tres parts de les que consta el capitell: inferior (cilíndrica) central (trapezoïdal) i superior (àbac que perllonga en el mur, sobresortint del capitell pròpiament dit). El tambor dels dos capitells ha estat decorat en les seves dues cares amb un mateix esquema compositiu: un personatge masculí, barbat i de caràcter monstruós, es troba en el centre com a eix de la composició, perllongant el seu cos en la part inferior del capitell. Aquest personatge sosté entre les seves mans unes tiges que alhora li surten de la boca.
Als àbacs dels dos capitells més pròxims a la porta poden veure's una parella de lleons passants i oposats, que tenen la testa comuna, situada justament a l'angle de l'àbac. Oposats al seu darrere hi ha altres animals semblants, que enllacen la seva cua amb els primers. En canvi, els àbacs dels capitells forans són decorats amb un fris de fulles de palma, de belles línies corbes, que continua horitzontalment davant i als costats de la portalada.
La correspondència entre capitells interiors i forans es continua en la resta dels seus elements; els interiors llueixen a la seva part central volutes, rosetes de dotze protuberàncies i dentells, mentre que als exteriors es mostren pinyes, volutes molt desenvolupades i un astràgal d'ous i perles en alternança.
Portalada miniatura|Capitell esquerra La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules. Presenta quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades. L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells. L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. Un fris amb medallons esculpits emmarca la porta, d'arc de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caràcter vegetal, animal i humà. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.
A la portalada es deu que l'església de Porqueres fos declarada monument nacional l'any 1931 pel Govern Provisional de la Segona República.«Decreto de 3 de junio de 1931, declarando monumentos Históricos-Artísticos, pertenecientes al Tesoro Artístico Nacional, los que se indican». Gaceta de Madrid (155): p. 1181-1185. 4 de junio de 1931. Sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es diferencia de la majoria de les portalades de l'època, esqueixades dins del mur. El cos de la portalada és limitat per la part superior per un senzill replà que aguanten tretze mènsules, regularment distribuïdes, excepte les parelles dels extrems, que es troben més pròximes entre si. La magnificència del portal és per als fidels com un missatge que destaca la importància de l'àmbit sagrat al qual accedeixen en passar-hi. Arcs, capitells i medallons de l'arc interior mereixen una observació detallada.
Arcs Els quatre arcs en degradació que emmarquen la porta no són del tot paral·lels. L'interior és semicircular; els altres prenen gradualment la forma de ferradura, i el seu centre és cada cop més baix. Ressalta l'arc exterior un guardapols, resseguit per una cinta en ziga-zaga; els altres són d'aresta viva, i el més interior és decorat amb una motllura en forma d'escòcia o canya que ressegueix els muntants de la porta fins al paviment.
Molt s'ha dit sobre els arcs de ferradura de Porqueres i el seu possible parentiu amb models visigòtics, parabs o mossaràbics. El cert és que la forma de ferradura no té gaires parions a les nostres comarques; utilitzat a finals del s. XII degué constituir una mena d'arcaisme enyoradís de formes aleshores ja depassades.
Medallons L'arc intern de la portalada conté 22 medallons rebuidats a les dovelles, tot i que dos d'ells només tenen esculpida la part superior. Iniciant la lectura des de l'esquerra es troba: 1. Flor de canat. 2. Llaç triangular. 3: Conill passant. 4. Roseta encerclada amb cordó. 5. Rosa estilitzada. 6. Felí passant. 7. Bust humà. (. Com el 6, però invertit.). Fulla encerclada amb un cordó. 10. Sant en actitud de beneir. 11. Felí amb ales. 12. Simètric del 10. 13. Simètric del 9. 14. Semblant al 7. 15. Semblant a l'11. 16. Figura estrellada de nou raigs. 17 Fulla ampla circular. 18. Creu floronada. 19. Botó envoltat de greques. 20. Àguila o colom. 21. Com el 2. 22 com l'1.
Podria creure's que l'escultor que treballà els medallons va preveure una simetria absoluta, on destacaria la figura que calia situar al centre. Trobant-se absent en el moment del muntatge, els treballadors que el van executar haurien modificat la composició. Per uns escalons s'accedeix a la nau del temple.
Arc triomfal El presbiteri és l'indret exclusiu on es realitzen els sants misteris. El grandiós arc triomfal que separa la nau, destinada al poder fidel, de l'entorn de l'altar, subratlla la sacralitat de l'àmbit del fons del temple.
Dues robustes columnes sostenen sengles capitells de grans proporcions. Sobre ells carreguen senzilles dovelles de l'arc, decorades només amb una motllura semicircular que acaba, a banda i banda, damunt els capitells, dins la boca d'un lleó.
Els dos capitells són semblants. Comparant-los amb els de la portalada hom pot adonar-se que la part inferior i la mitjana, tot i tenir ací respectivament formes cilíndrica i troncocònica, s'han fusionat en una unitat; unes grans figures humanes les ocupen. Són personatges masculins, que tenen les extremitats inferiors molt petites, i que creixen en dimensions a partir de la cintura. El seu cap té l'alçada corresponent a un terç de tot el cos. Aquests personatges agafen amb les mans uns feixos de fulles que els surten de la boca. No tenen intenció simbòlica sinó decorativa.