Larbre del pa (Artocarpus altilis) és una espècie de planta amb flors del gènere Artocarpus dins la família de les moràcies nativa de les illes Mariannes i l'illa Carolina, que avui dia és conreada a zones tropicals d'Àsia, Àfrica i Amèrica a més d'algunes illes del Pacífic. El seu nom prové de la textura que adquireix la fruita moderadament madura un cop cuita, semblant a la del pa acabat de coure i amb un gust que recorda el de la patata.
Origen i distribució L'avantpassat de l'arbre del pa fou probablement Artocarpus camansi, originari de les Moluques i les Filipines. Les dues varietats d'arbre del pa –la que té llavors i la que no– no es trobaven en estat salvatge a la majoria d'illes del Pacífic. La planta fou domesticada per primer cop al Pacífic occidental, i la seva distribució per la resta de la regió fou causada per les migracions i colonitzacions humanes que començaren fa uns 3.000 anys. Doncs, tot seguint les migracions humanes per Oceania, es pot traçar la distribució de l'arbre del pa, que acompanyà les humanitzacions de les illes. Això, a més, dona suport a les teories que afirmen que la Polinèsia fou poblada a partir de la Melanèsia, tal com estudis d'altres àmbits –lingüístics, culturals i antropològics– ja havien demostrat. A la Melanèsia i la Polinèsia, l'espècie actual derivaria del resultat de generacions de reproducció vegetativa d'Artocarpus camansi, mentre que a la Micronèsia, l'espècie conreada seria la hibridació d'aquesta modificació dArtocarpus camansi amb Artocarpus mariannensis. Les úniques excepcions oceàniques, on no hi ha espècies del gènere Artocarpus són Nova Zelanda i l'Illa de Pasqua.
Amb les navegacions europees dels Mars del Sud al , es transportaren espècies sense llavor de Tahití a Jamaica i Saint Vincent, i de Tonga a Martinica i la Guaiana Francesa a través de les Maurici. Aquestes varietats polinèsies s'escamparen més tard pel Carib, l'Amèrica central, l'Amèrica del sud, l'Àfrica tropical, Madagascar, les Maldives, les Seychelles, Sri Lanka, el nord d'Austràlia i el sud de Florida. Actualment, aquestes són les zones on es poden trobar cultius d'arbre del pa.The Breadfruit Institute
miniatura|esquerra|Fruit i fulles de l'arbre del pa
Descripció L'arbre del pa pot arribar a alçades tan considerables com 21 m en plena maduresa, encara que és més comú que oscil·li entre els dotze i quinze metres. El tronc pot tenir un diàmetre màxim de dos metres. Un làtex lletós i blanc és present arreu de l'arbre.
Es tracta d'un arbre monoic –amb ambdós sexes en la mateixa planta– en el qual les flors masculines apareixen primer. Les flors masculines tenen una aparença cilíndrica i mesuren uns cinc cm de diàmetre i uns 45 cm de llargada. Milers de petites flors amb dues anteres es troben lligades a l'esporangi central. Per la seva banda, la inflorescència femenina consisteix en unes 1.500-2.000 petites flors lligades a l'esporangi central. Les flors s'uneixen entre elles per desenvolupar la part carnosa del fruit. La pol·linització és creuada, però no és necessària per a la formació del fruit.
El fruit desenvolupat és compost de la unió de molts ovaris (és sincàrpic) i difereix segons l'espècie dArtocarpus. Generalment, és rodó, ovalat o oblong i fa entre 9 i 20 cm d'ample i més de 30 cm de llarg, com un meló. Pot pesar entre 250 g i 6 kg. La pell es compon d'entre cinc i set capes, cadascuna de les quals pertany a una flor individual. La textura és suau i carnosa. El seu color es mou entre el verd clar, el verd groguenc o el groc. Algunes espècies, com lafara de les Illes de la Societat poden ser rosades o ataronjades. Igualment, la pell és coberta de petites punxes. La carn és de color groc fosc, amb una polpa fibrosa i cremosa, amb el 60% de midó i més proteïnes que la banana o el nyam. Pot presentar moltes llavors –que també són comestibles– o pot mancar-ne. En aquest darrer cas el fruit es desenvolupa per partenocàrpia.
Pel que fa a les fulles, són perennes i profundament lobulades –normalment amb set lòbuls– de color verd fosc o de color verd groguenc. Les fulles de les plantes o branques joves són majors i tenen menys lòbuls que les fulles madures. Les fulles poden mesurar entre 15 i 60 cm de llarg.
Taxonomia Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1941 a la revista Journal of the Washington Academy of Sciences pel botànic estatunidenc Francis Raymond Fosberg.<
Sinònims Els següents noms científics són sinònims d :
Artocarpus altilis var. non-seminifer Artocarpus altilis var. seminifer Artocarpus communis Artocarpus incisifolius Artocarpus incisus Artocarpus laevis Artocarpus rima Radermachia incisa Sitodium altile Saccus communis Saccus laevis
Genètica miniatura|Secció del fruit del pa extret de la narració A Voyage to the South Sea de William Bligh (1792). L'arbre del pa és genèticament divers, sobretot les varietats amb llavor de l'oest del Pacífic i els seus híbrids (amb l'''Artocarpus mariannensis) a la Micronèsia. Una bona part de les varietats polinèsies triploides són genèticament idèntiques, però morfològicament diferents. Aquestes varietats polinèsies triploides tendeixen a adaptar-se malament a les condicions dels atols, mentre que els híbrids amb llavor o sense s'hi adapten millor.
Varietats cultivars Hom pot trobar centenars de varietats amb nom a les illes del Pacífic que són clonades per la propagació vegetativa. Algunes varietats tenen una gran distribució a Oceania, com el maopo a Samoa i a Tonga (conegut com a rare autia a les Illes de la Societat, mei aukape a les Illes Marqueses, uto lolo a Fiji, morava a les Illes Cook i sra fon a Kosrae). Les altres es troben més focalitzades a illes o arxipèlags específics. El maopo no té llavor i el fruit, mesurant 16-26 cm de llarg i 16-18 cm d'ample, és ovalat amb una polpa cremosa i blanca. Pot pesar entre 2 i 3,5 kg. El maopo pot arribar a mesurar 15 m d'alçada i la fusta té usos a la construcció d'habitatges a Samoa.
Una altra varietat comuna a la Polinèsia és el ma'afala. Recentment, ha estat introduït a Pohnpei, Kosrae i Tuvalu. És un arbre d'alçada menor (10 m) i de fulles més petites, disseccionades entre 3 i 5 parells de lòbuls. El fruit és ovalat o oblong, amb polpa blanca i mesurant 12-16 cm de llarg i 10-13 cm d'ample. Pesa entre 600 g i 1 kg. El fruit pot contenir algunes llavors o no contenir-ne cap. El puou és una altra varietat molt estesa a la Polinèsia i té unes característiques semblants a les del ma'afala.
Finalment, cal destacar el mein iwe (o mos n wa, motinwae o mejenwe), molt arrelat als Estats Federats de Micronèsia, les Illes Marshall i Kiribati. Amb fulles de 3 a 4 lòbuls, té uns fruits rodons o ovalats de polpa blanca i sense llavor, que mesuren 12-21 cm de llarg i 12-16 cm d'amplària. El fruit pot pesar entre 880 g i 2,2 kg.
miniatura|esquerra|Arbre del pa a Tahití.
Hàbitat L'arbre del pa té una gran adaptabilitat a condicions ecològiques diverses. Creix de manera òptima a les zones equatorials i tropicals, però pot créixer a zones de climes temperats amb hiverns molt suaus. Normalment, l'arbre es podrà trobar en terres equatorials o tropicals d'elevacions situades per sota dels 600-650 m, però podria viure fins als 1.550 m sense gaire dificultats, si es tracta d'una zona de clima càlid. Quant al règim d'irrigació, requereix un reg anual de 1.500-3.000 mm d'aigua, per bé que hi ha casos en els quals algun exemplar ha pogut sobreviure amb 1.000 mm d'aigua, sobretot als atols pacífics. L'estació plujosa per l'arbre del pa ha de ser l'estiu, preferiblement, per tal com la calor combinada amb la pluja abundant i la humitat ajuden a l'òptim creixement de la planta. L'espècie pot suportar una estació seca (menys de 40 mm per mes) de tres mesos màxim. Pel que fa a les temperatures, l'interval més favorable a l'arbre del pa és el que es mou entre els 21 i 32 graus Celsius. La temperatura màxima que pot suportar en un mes càlid és de 32°-38 °C i la temperatura mínima en un mes fred és de 16°-18 °C. La temperatura mínima tolerada és els 5°-10 °C. Si es baixés al deçà dels 5 °C, l'arbre perdria totes les fulles i correria el risc de morir, encara que la seva resistència ho faria difícil; més tard, en tornar les temperatures més temperades o càlides, l'arbre recuperaria tot el fullatge. Quant al sòl, és preferible un sòl fèrtil, ben irrigat i drenat, que no acumuli l'aigua, la qual cosa podriria les arrels i mataria l'arbre. L'acidesa del sòl ha de ser lleugerament neutra a alcalina (7,4-6,1 pH). L'arbre del pa pot tolerar sòls amb una alta salinitat, com sòls coral·lins o sòls dels atols.
Finalment, pel que fa a les toleràncies, l'arbre del pa és sensible a les sequeres persistents o continuades, la qual cosa farà que li caigui prematurament la fruita. Igualment, l'arbre adult creix millor a ple sol, tot i que els arbres joves necessiten entre un 20% i 50% d'ombra. La fusta de l'arbre del pa no resisteix bé el foc i cremarà fàcilment, tot i que les arrels resistiran l'embat del foc. Quant a les gelades, hom ja ha dit que hi pot ser resistent, encara que perdi les fulles, però corre el risc de morir si la gelada és persistent. Per contra, l'arbre del pa és prou resistent als forts vents, atès que ha de resistir els tifons tropicals del Pacífic. En cas que les branques s'esqueixin i l'arbre quedi malmenat, sortiran mants brots de les arrels de la planta.
Conreu miniatura|Fruit del pa madur L'arbre del pa es conrea arreu del Pacífic i del sud-est asiàtic, a més del Carib i Amèrica central, on fou portat al pels europeus. L'espècie creix de manera molt ràpida en condicions favorables, entre 0,5 i 1,5 m per any, depenent de la latitud on es conreï la planta. El diàmetre del tronc pot arribar a mesurar 1 m durant els primers 10-12 anys. L'arbre brota permanentment si el clima hi acompanya i sempre es troba renovant la fulla. La floració és estacional i la majoria de varietats ho fan un o dos cops l'any. La floració principal es produeix durant els mesos plujosos i calorosos de l'estiu i l'arbre farà els fruits 3 o 4 mesos després de la floració. Els fruits tarden de 15 a 19 setmanes a albirar la maduresa per al consum humà –més enllà foren massa madurs per al consum. Les petites branques que han fet el fruit poden morir, però sempre són substituïdes per unes de noves que desenvolupen constantment la vida de l'arbre. Els arbres que s'han reproduït de la llavor –llavor fresca, fèrtil– poden tardar entre 6 i 10 anys a fer la primera floració i a produir fruits, mentre que els exemplars que s'han reproduït per acció vegetativa (empelts, esqueixos o brots d'arrels) solen florir en tres o sis anys.
La producció de fruits del pa per exemplar és molt considerable. Un sol arbre pot produir fins a 700 fruits del pa en un any, segons la varietat, l'edat i l'hàbitat. Normalment, un arbre del pa pot fer entre 150 i 200 fruits. A continuació hom presenta la producció de fruits del pa de tres varietats de Pohnpei:
miniatura|esquerra|Fruit del pa i les seves seccions
VarietatNombre de fruitsProducció mitjanaMein iwe30-268141Mein padahk26-557219Mei uhwp10-615218