Torres (també anomenat Logudoro) era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000. Va existir des del (separat des del ) i fins al 1272.
Van sorgir de les antigues divisions romanes d'Orient. Quan els romans d'Orient van abandonar l'illa vers la segona meitat del , els governants locals van assolir el poder sobirà. Els governants dels segles , i no han quedat enregistrats. Arborea i Torres o Logudor formaven al un sol jutjat que es va dividir vers la meitat del segle entre els dos fills de Barisó d'Arborea i Torres; Marià I de Zori (Arborea) i Andreu Tanca (Torres).
A Andreu el van seguir Marià I de Torres, Constantí I de Torres i Gunnari I de Torres. Aquest darrer, que era un infant, davant el perill d'usurpació de Saltar de Gunales (que havia lluitat a les Balears el 1114-1115 al costat dels catalans) fou enviat a Pisa pel regent Itocor de Gambella, i allí es va casar amb una jove d'una poderosa família pisana (els Ebriaci) i va tornar el 1140 amb un exèrcit i va exterminar als seus enemics. El 1147 va anar a les croades i va deixar el jutjat durant uns trens anys sota regència del seu fill i hereu. Quan va tornar es va veure afectat per una crisi mística que el va portar a abdicar i retirar-se al monestir de Claravall el 1153, i va morir allí en data desconeguda. Els seus dos fills Pere de Tornassolar i Barisó II de Torres foren jutges, el primer de Càller per matrimoni (Pere Torxitori IV), i el segon de Torres. Pere es va decantar cap als genovesos i fou enderrocat pels pisans i quan va recuperar el jutjat amb ajuda genovesa fou capturat pels nobles favorables a Pisa i va morir a una presó el que va decantar a son germà Barisó cap als genovesos.
El seu fill Constantí II de Torres va estar casat amb dues dames catalanes i fou excomunicat per l'arquebisbe de Pisa. El va succeir son germà Comit de Torres i a aquest a la seva mort el 1218, el seu fill Marià II de Torres que ja estava associat al govern des el 1203. Marià va morir el 1233 i el seu fill Barisó III de Torres fou proclamat pels nobles oposats als Visconti (favorables a Pisa), barrant el pas d'Ubald I Visconti de Gallura, casat amb la filla de Marià II, Adelàsia. Pero Barisó III va morir el 1236 i llavors fou proclamada [Adelàsia de Torres] junt amb el seu marit Ubald. Aquest va morir el 1238.
Llavors els Dòria van convèncer a l'emperador Frederic II, emperador romanogermànic, de casar al seu fill bastard Enzo amb Adelàsia i crear un Regne de Sardenya. L'octubre del 1238 es va casar amb Enzo de Hohensatufen (o Enzo de Suàbia), que es va titular rei de Sardenya (1215-Bolonya 11 de març de 1272) que la va abandonar el juliol de 1239 per anar a lluitar amb el pare, i se'n va divorciar el 1246 (després fou fet presoner pels güelfs i va restar tancat 23 anys). Des d'aquesta data (1246) Adelàsia va deixar d'ocupar-se del govern i es va retirar al castell del Goceà. Va morir el 1259 i el seu territori es va repartir entre les famílies Dòria, Malaspina i Spinola de Gènova, cada una com a curadors de Gènova; Sàsser que va rebutjar a un governador pisà amb suport dels Dòria, es va constituir en ciutat lliure sota forma republicana i amb aliança a Gènova, que enviava al podestà anyal. Aquesta situació va derivar en un control dels Dòria a una part (nord) mentre un altre va passar als Serra o Bas-Serra d'Arborea (el sud) ambdós al·legant ser regents d'Enzo, que va morir presoner a Bolonya el 1272) i es va acabar la ficció. Les senyories feudals de Torres, i la ciutat de Sàsser, foren ocupades pels catalans el 1324.
Vegeu també Llista de jutges de Torres
Categoria:Jutjats de Sardenya