Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
miniatura|430px|Placa d'argila anomenada Tauleta de Ninnion, que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis i està datada del 370 dC. Representa l'arribada de la processó del ritu mistèric d'Eleusis.
Hi havia dos graus de misteris, els menors i els majors (amb pena de mort per a qui els revelés a una persona no iniciada). Els menors començaven amb una processó per a recordar la recerca de Demèter de la seva filla, incloent-hi una aturada per cridar acudits obscens. Després es quedaven un dia en dejú, per commemorar l'arribada de l'hivern, quan la deessa no va permetre el creixement dels conreus, i acabaven amb un banquet, commemoració de la primavera. Llavors, del 15 al 23 del mes de Boedromion començaven els ritus dels misteris majors, els més secrets. El dia més solemne era el sisè (dia anomenat lakchos) quan era passejada l'estàtua de Dèmeter adornada. Heròdot diu que hi assistien unes trenta mil persones. El dia vuitè era addicional pels que arribaven tard i el darrer dia es feien les cerimònies de comiat amb ofrenes a dos vaixells. A més es feien un jocs (Jocs eleusinis). Durant el festival cap persona podia ser arrestada per cap ofensa. Alguns estudiosos creuen que, en aquesta segona part, l'experiència mística es devia a la ingestió d'alguna substància al·lucinògena.
La celebració es remunta fins al 1500 aC. L'any 300 aC, van passar a dependre de la polis local, com una festa tradicional. La fama d'aquesta celebració va traspassar les fronteres de Grècia; per exemple, Ciceró en parlava favorablement.Ciceró "Lleis" II, 14.36 Al , amb el cristianisme com a religió oficial en tot el territori de l'imperi, aquest ritu va ser abandonat i els seus santuaris tancats, sent les seves restes saquejades el 396 per Alaric I durant la seva campanya de saquejos per Grècia.
Etimologia L'expressió grega Ἐλευσίνια Μυστήρια és traduïda per «misteris d'Eleusis», per ser uns rituals que es feien a la ciutat d'Eleusis. El nom d'aquesta ciutat és d'origen pregrec i podria haver-se originat com a derivat de la paraula Eileithyia, el nom d'una antiga deessa. Aquesta explicació, però, no està del tot acceptada. La paraula en grec antic μυστήριον (mysterion) significa «ritual secret» i procedeix del verb μυέω (mueō, «iniciar») del qual també deriva el nom μύστης (mustēs, «iniciat»); és a dir, que el que normalment traduïm com a "misteris d'Eleusis" en una traducció més literal equivaldria a «introducció als rituals secrets». Un altre terme relacionat és l'adjectiu μυστικός (mystikos), que té els significats de «connectat amb els misteris», o en el sentit més actual «secret, misteriós».H G Liddel, R Scott, " A Greek-English Lexicon", μυστήρι-ον, μυ^έω, μύστης, μυστικός
Mitologia de Demèter i Persèfone Els misteris d'Eleusis estan relacionats amb un mite de la dea Demèter, narrat per Homer en un dels seus himnes, datat aproximadament en l'any 650 aC. Aquest himne diu que la filla de Demèter, Persèfone (de vegades anomenada amb l'epítet Kore, «donzella») estava collint flors amb unes amigues quan va ser raptada i transportada a l'Hades, el món subterrani dels morts. Desesperada, Demèter va buscar per tot arreu la seva filla, però no la va trobar i llavors va provocar una gran sequera que va causar la pèrdua de les collites dels humans i la seva fam. La deessa esperava així commoure Zeus i fer que intercedís pel retorn de la seva filla, cosa que finalment va passar. miniatura|Demèter dona llavors de blat a Triptòlem mentre Persèfone el beneeix amb la mà. Relleu del , exhibit al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Segons el mite, durant la seva cerca, Demèter va viatjar a llargues distàncies i va tenir algunes aventures menors. En una ocasió, va ensenyar els secrets de l'agricultura a Triptòlem, rei d'Eleusis. Amb el retorn de Persèfone, Demèter estava tan contenta que va fer tornar l'originària verdor i prosperitat a la terra, cosa que els humans recordaven com la primera primavera.
Era una norma de les moires que qui consumia menjar o beguda en l'inframon estava condemnat a passar l'eternitat en aquell lloc. Hades va temptar Persèfone a menjar una mica de magrana i per això, quan Zeus, pressionat pels gemecs de fam dels humans i per altres deïtats que havien deixat de ser honorats amb sacrificis pels humans, va enviar Hermes en nom seu amb l'ordre d'alliberar-la, ella es va veure obligada a tornar a l'inframon on s'havia d'estar uns sis mesos cada any. Quan Demèter estava sense la seva filla, s'entristia i descuidava la terra, però quan tornava Persèfone, la terra tornava a ser un lloc fèrtil. Aquesta és una explicació del pas de les estacions, el seu efecte sobre l'agricultura i una justificació dels estius secs del clima a Grècia.
Els misteris Es creu que els misteris d'Eleusis són molt antics i que deriven de pràctiques religioses del període micènic, és a dir, anteriors a l'edat fosca grega. Entre els historiadors moderns, hi ha un corrent que interpreta aquests misteris com una pràctica que tenia l'objectiu d'elevar l'ésser humà per damunt de l'esfera humana i anar cap al món diví i assegurar la seva redempció transmutant-lo en déu i així adquirir la immortalitat. Els estudis comparatius mostren paral·lelismes entre aquests ritus grecs i altres sistemes semblants (alguns més antics encara) practicats a l'Orient Mitjà. Aquests cultes de tipus mistèric eren: el d'Isis i Osiris a Egipte, el d'Adoni a Síria, els misteris practicats a Pèrsia i el culte frigi dels cabirs. Alguns acadèmics opinen que els cultes efectuats a Eleusis eren una continuació dels cultes minoics, probablement influïts pels de l'Orient Mitjà.
Segons George E. Mylonas, els misteris menors es feien de manera regular una vegada a l'any als inicis de la primavera o del mes de la floració, l'antesterion, mentre que els misteris majors es feien un cop a l'any i cada quatre anys se celebraven amb gran esplendor en la festa anomenada penteteris. Kereny coincideix amb aquesta valoració: "Els misteris menors se celebraven a Agrai durant el mes de lantesterion, el nostre febrer... però els iniciats no eren admesos a lepopteia (els misteris majors) que es feien aquell mateix any, només en els que es feien al setembre de l'any següent."
Aquest cicle va continuar durant uns dos mil·lennis. En l'himne homèric a Demèter, es diu que el rei Celeu va ser la primera persona a aprendre els ritus secrets del seu culte i, a més, va ser un dels primers sacerdots d'aquesta deessa, juntament amb Diocles, Eumolpos, Polyxeinus. Triptòlem, el fill de Celeu, va aprendre els secrets de l'agricultura ensenyats per Demèter.Pseudo-Apol·lodor "Biblioteca" 1.5.2
Sota el govern de Pisístrat d'Atenes, els misteris d'Eleusis van esdevenir d'àmbit panhel·lènic i els peregrins venien de tota Grècia i més enllà per participar-hi. Cap a l'any 300 aC, l'estat va prendre control dels misteris i se'n van fer càrrec dues famílies: els Eumolpidae i els Kerykes. Això va portar a un gran augment en el nombre d'iniciats. Els únics requisits per a ser un iniciat eren: estar lliure de "pecat de sang" (no haver comès assassinat) i no ser un "bàrbar" (no ser capaç de parlar grec), tant els ciutadans lliures com els esclaus estaven admesos, ja fossin homes o dones.
Els participants Per a participar en aquests ritus, calia fer jurament de guardar el secret sobre tot el que passés. Hi havia quatre categories de persones que hi podien participar: Sacerdots, sacerdotesses i hierofantes (els qui hi portaven convidats nous). Iniciats, els qui hi participaven per primera vegada. D'altres que ja hi havien participat almenys una vegada i eren elegibles per a la quarta categoria. Persones que havien assistit a una ἐποπτεία (épopteia, «contemplació») i havien conegut els secrets dels misteris majors de Demèter.
Els secrets La informació exacta es desconeix, ja que pel seu caràcter secret, el contingut dels misteris no es va deixar per escrit. Per exemple, només els iniciats sabien quin era el contingut de la cista, una capseta sagrada, o el del kalathos, el cistell de vímet que feien servir els sacerdots.
Hipòlit de Roma va escriure al , que "els atenencs, al mateix temps que iniciaven persones en els misteris d'Eleusis, mostraven als qui eren admesos en el grau més alt d'aquests misteris, el secret poderós i meravellós, i més perfecte: l'espiga d'una planta collida en silenci."Hipòlit de Roma Refutatio Omnium Haeresium
Els misteris menors Els misteris menors se celebraven en el mes de l'antestèria sota la direcció de l'arcont basileu d'Atenes. Per tal de mostrar ser aptes, els qui es volien iniciar havien de sacrificar un porcell en honor de Demèter i Persèfone, i llavors purificar-se banyant-se a les aigües del riu Ilissos. En acabar els misteris menors, els participants eren dignes de rebre el nom d'iniciats (mystai) i eren considerats dignes de ser testimonis en els misteris majors.Stefanie Goodard, "Te Lesser Mysteries of Eleusis", p.21
Segons Thomas Taylor, els misteris menors representaven les misèries ocultes de l'ànima quan està subjecta al cos, mentre que els misteris majors es feien més en la intimitat, ja que induïen esplèndides visions, i representaven la felicitat espiritual aquí i en el més enllà de l'ànima alliberada i purificada de la seva part material, en un ritual que l'elevava cap a la visió d'un món intel·lectual. També el filòsof Plató va dir que "la finalitat de fons dels misteris... era transportar l'individu als principis de què en descendia... un gaudi perfecte del bé espiritual."
Els misteris majors miniatura|Demèter entronitzada, beneint amb la mà Metaneira, la reina d'Eleusis. Decoració en una gerra de ceràmica dApulia, datada en l'any 340. S'exhibeix a la Col·lecció d'antiguitats de Berlín
El primer acte dels misteris majors (el dia 14 del boedromion) consistia en el transport dels objectes sagrats des de la ciutat d'Eleusis fins a l'Eleusinion, un temple dedicat a Demèter situat als peus de l'acròpoli d'Atenes.
Els misteris majors, que començaven al boedromion (el tercer mes del calendari àtic, a finals d'estiu) duraven deu dies. Al segon dia, que es deia Agyrmos (la reunió), els sacerdots anomenats hierofants declaraven l'inici dels ritus (prorrhesis) i realitzaven els sacrificis (hiereía deúro). El dia 16 del boedromion els iniciats es purificaven banyant-se a Falèron, el port d'Atenes (i eren anomenats halade mystai).
L'endemà començava l'Epidàuria, una festa en honor d'Asclepi. Aquesta festa, inclosa dins dels misteris majors, celebrava l'arribada de l'heroi (Asclepi) a Atenes amb la seva filla Higiea, i consistia en una processó que acabava arribant a l'Eleusinion. Mentre es feia la processó, sembla que els iniciats s'estaven a casa sense participar o en una sala lateral al temple, cosa que era un gran sacrifici, i també es perdien la festa que durava tota la nit (pannykhís).
La processó començava al Kerameikos (el cementiri d'Atenes) i anaven caminant fins a Eleusis per una ruta anomenada via sagrada (Ἱερὰ Ὁδός, Hierá Hodós) mentre sacsaven uns branquillons anomenats bacchoi. En arribar a un determinat punt, exclamaven obscenitats en commemoració de Iambe (o Baubo), una dona d'edat que, explicant acudits obscens havia aconseguit fer somriure Demèter quan estava desconsolada per la pèrdua de la seva filla. El seguici cridava: "Íakch', O Íakche!" referint-se a Iacus, potser un epítet del déu Dionís o un déu amb identitat pròpia, fill de Persèfone o Demèter.Heròdot "Història" 8.65.4; Plutarc Alkibiades 34.3 L'estàtua de Iacus també era transportada en la processó, i es custodiava al temple de Demèter a Atenes.