Els San Antonio Spurs són una franquícia de bàsquet de l'NBA amb seu a San Antonio (Texas). Entre 1967 i 1976 l'equip jugà a la lliga ABA. participa en la Divisió Sud-oest de la Conferència Oest de l'NBA. Juguen de local en el AT&T Center i utilitzen indumentària blanca i negra.
Els Spurs són l'únic equip procedent de l'American Basketball Association que va guanyar un anell de campió de l'NBA, en cinc ocasions, els anys 1999, 2003, 2005, 2007 i 2014. és el segon equip amb millor percentatge de victòries de la història de la lliga, darrere de Los Angeles Lakers i, amb el títol de 2007, també són l'equip amb millor percentatge de victòries en les Finals de l'NBA. Des que van arribar a l'NBA el 1976, Sant Antonio solament s'ha perdut els playoffs en quatre ocasions.
En les trenta temporades a l'NBA els Spurs han aconseguit quinze títols de divisió. Són l'equip que més títols de divisió ha aconseguit en aquests trenta anys, seguit dels Lakers amb catorze. Entre els quatre esports més populars als Estats Units, solament Atlanta Braves i New York Yankees han aconseguit quinze en les últimes trenta temporades.
Són l'únic equip de l'NBA amb un rècord empatat o millor en el cap a cap contra qualsevol equip actiu en temporada regular.
Entre els jugadors destacats es troben Tony Parker, Emanuel Ginóbili i Kawhi Leonard i l'entrenador Gregg Popovich.
Història de la franquícia Dallas Chapparals 1967-1970 Texas Chapparals 1970-1971 Dallas Chapparals 1970-1973 San Antonio Spurs 1973-avui
1967-1973: Començaments a l'ABA San Antonio Spurs va començar com Dallas Chaparrals de la versió original de l'ABA el 1967. Liderats per l'entrenador-jugador Cliff Facin, els Chaparrals van ser un dels 11 conjunts que van formar part de la temporada inaugural de l'ABA. En la 2a. temporada dels Chaps en la lliga, l'equip va acabar 4t amb un balanç de 41-37. New Orleans Buccaneers es va encarregar d'eliminar ràpidament als Chaparrals. A Dallas, l'equip va sofrir un desinterès part del públic que es va veure reflectit en la pobra assistència al pavelló per als partits. De fet, durant la temporada 1970-71, el nom de "Dallas" va ser suprimit en favor de "Texas", en un intent de fer a l'equip un de regional, jugant trobades en el Tarrant County Coliseum a Fort Worth, Texas, així com en el Lubbock Municipal Coliseum a Lubbock, Texas. Però l'experiment no va resultar i l'equip va tornar a Dallas per a la temporada 1971-72, disputant els seus partits en el Moody Coliseum i Dallas Convention Center Arena.
1973-1976: Arribada a San Antonio Després de quedar fora de playoffs per primera vegada en la seva història en la temporada 1972-73, l'equip va ser posat en venda. La franquícia va ser adquirida per un grup de 36 empresaris de San Antonio, liderat per Angelo Drossos i Red McCombs, els qui es van portar a l'equip de Dallas a San Antonio i li canviaren el nom a "Spurs". Els colors primaris de l'equip van ser canviats del vermell, blanc i blau dels Chaparrals, a l'ara familiar plata i negre dels Spurs.
Els Spurs van començar jugant en el HemisFair Arena, rebent més acceptació del públic que a Dallas. Els joves Spurs estaven liderats pel base James Silas, Swen Nater i reforçats a mitjan temporada per George Gervin, futur Hall of Fame, procedent de Virginia Squires. Van finalitzar la temporada 1973-74 amb un balanç de 45-39, tercers en la Divisió Oest, i amb Nater com Rookie de l'Any. En playoffs, van caure en set partits davant Indiana Pacers. En la següent temporada van guanyar sis partits més, però els Pacers, per segon any consecutiu, els van eliminar de playoffs. Durant la temporada regular, i malgrat portar un balanç de 17-10, l'entrenador Tom Nissalke va ser acomiadat i Bob Bass es va encarregar de substituir-li. En la 1975-76, i última en l'ABA, els Spurs van ser derrotats en postemporada per tercera vegada tot just començar, en aquesta ocasió per New York Nets. El 1976, la lliga es va dissoldre, amenaçant el futur de la llicència exclusiva professional esportiva de San Antonio. L'NBA, no obstant això, va decidir admetre a quatre equips de l'ABA en la lliga, sent els Spurs un d'ells juntament amb Denver Nuggets, Indiana Pacers i New York Nets.
1976-1985: primers anys a l'NBA Encara que hi havia algun escepticisme inicial en els cercles de la lliga quant a l'èxit potencial i el nivell de talent dels equips procedents de l'ABA, els Spurs aviat demostrarien ser un digne equip, obtenint un balanç de 44-38 en la temporada 1976-77 per finalitzar quarts en la Conferència Est. En playoffs van caure 2-0 enfront de Boston en la seva primera temporada en la lliga.
Una temporada després, el 1978, Gervin i David Thompson, de Denver Nuggets, van lluitar pel títol de màxim anotador. En l'última jornada de la temporada, Thompson es va posar per davant després d'anotar 73 punts enfront de Detroit Pistons en una trobada disputada a la tarda. Aquesta nit, Gervin ja sabia que necessitava 58 punts per aconseguir el títol. Els Spurs jugaven a Nova Orleans enfront dels Utah Jazz. Gervin va tenir un bon començament amb 20 punts al primer quart. El 2n va ser encara millor, amb 33, establint un rècord. Després de la represa, a Gervin li va costar poc temps arribar als 58, per finalment acabar el partit amb 63 i aconseguir el guardó. A més, l'equip va acabar campió de la Divisió Central amb un rècord de 52-30. No obstant això, els Spurs van caure en semifinals de conferència davant Washington Bullets, malgrat Gervin, que va fer una mitjana de 33.2 punts en la sèrie.
Un any després, el 1979, l'equip va avançar a les finals de conferència, on tornaven a esperar els Bullets. San Antonio va malgastar una renda de 3-1 per acabar caient 4-3, amb un dramàtic 7è partit que va acabar 107-105. Una ronda abans, els Spurs van eliminar a Philadelphia 76ers, aconseguint així la seva primera sèrie de playoffs. Els Spurs van haver d'esperar altres vint anys per fer la seva primera aparició en unes Finals de l'NBA.
El balanç de San Antonio Spurs en els seus primers set anys a l'NBA va ser de cinc títols de divisió, convertint-se en un equip assidu en playoffs.
La dècada dels 80 va estar marcada per constants alts i baixos de la franquícia. En la primera part de la dècada, els Spurs van continuar amb el seu èxit dels 70, amb balanços de 52-30 el 1980-81, 48-34 el 1981-82 i 53-29 el 1982-83. Malgrat les seves bones temporades regulars, els Spurs van ser incapaços de guanyar algun campionat de l'NBA, caient eliminats en playoffs per Houston Rockets el 1981 i Los Angeles Lakers el 1982 i 1983.
Després de la temporada 1984-85, Gervin, qui possiblement va ser el millor jugador de la història dels Spurs, va ser traspassat als Chicago Bulls, i amb ell, el final d'una brillant era.
Una de les claus d'aquests Spurs, a més de Gervin, era Johnny Moore, base de gran visió de joc que fins i tot va aconseguir ser el màxim assistent de la lliga (9,6) el 1981-82 per davant de Magic Johnson. La seva carrera es va veure truncada per la febre del desert, malaltia de la qual es va recuperar, encara que sense recuperar el nivell. Quan va finalitzar la seva carrera San Antonio li va retirar el dorsal.
Un altre dels grans artífexs dels tres títols de divisió també va ser Mike Mitchell, acompanyant de Gervin en les ales. Un prolífic anotador que fins i tot va arribar a ser All-Star en la 1980-81 amb Cleveland Cavaliers. Va arribar als Spurs un any després. Finalment cal esmentar a Artis Gilmore, una altra peça fonamental en l'engranatge de l'equip. Malgrat que el pivot va arribar amb 34 anys va oferir tan bon rendiment a San Antonio que va arribar a ser dues vegades All-Star amb els Spurs.
1985-1989: Vida després de George Gervin Després de la retirada de Gervin, les següents quatre campanyes van ser difícils per a l'equip, tenint un balanç de 115-215 des de 1985-86 fins a 1988-89. Les temporades perdedores i la disminució del públic al pavelló van convertir als Spurs en un equip candidat potencial per mudar-se a una altra ciutat. Però l'optimisme va arribar obtenint el número 1 del Draft de 1987, que van usar per seleccionar al pivot David Robinson, procedent de l'armada dels Estats Units. Encara que li van fer el draft el 1987, no va estar disponible fins a 1989, ja que va haver de servir a la Marina durant dos anys més.
Durant aquests anys un dels pocs jugadors que va mantenir a la gent a San Antonio va ser Alvin Robertson. Va ser membre de l'equip que va aconseguir la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 el 1984, i va liderar la lliga en robatoris durant tres temporades, arribant a ser triat com Millor Defensor de l'NBA en la 1985-86. A més, era un jugador que aportava en totes les facetes del joc, mostra d'això va ser l'històric cuádruple-doble que va aconseguir el 18 de febrer de 1986 amb 20 punts, 11 rebots, 10 assistències i 10 robatoris de pilota.
Encara que la temporada 1988-89 va ser la pitjor en la història dels Spurs amb un 21-61, va ser notable per diversos motius. Va ser la primera campanya del propietari Red McCombs, inversor original de l'equip que va ajudar a solidificar la propietat local per a la franquícia. A més, en la 1988-89 es va estrenar Larry Brown com a entrenador de San Antonio, qui va signar per l'equip després de guanyar la NCAA amb la Universitat de Kansas el 1988.
1989-1997: Comença l'era Robinson miniatura|Triat el 1987, David Robinson no va debutar amb els Spurs fins al 1989. A la fi dels 80 es va assistir al renaixement dels Spurs. Liderats per David Robinson, pel recentment fitxat Terry Cummings i pel recentment drafteat Sean Elliott, els Spurs van aconseguir la seva millor temporada en la seva història, amb un balanç de 56-26. En playoffs van ser eliminats per Portland Trail Blazers en set partits. Posteriorment, els Blazers serien els campions de la Conferència Oest. Robinson va tenir una de les temporades més reeixides mai signades per un rookie, es va portar el guardó promediant 24.3 punts per partit i 12 rebots.
Els Spurs van començar la dècada amb gran optimisme. L'equip es va convertir en un assidu en la postemporada encara que sota la tutela de Brown no va ser capaç d'arribar més lluny de les semifinals de conferència. En la temporada 1991-92, McCombs va acomiadar a Brown per substituir-li per Bob Bass, qui va acabar la temporada com a entrenador interí. Sense David Robinson sa, els Spurs van ser escombrats per Phoenix Suns en la primera ronda de playoffs. Durant l'estiu de 1992, McCombs va contractar l'entrenador de la Universitat de UNLV Jerry Tarkanian. L'experiment va ser un fracàs, i Tarkanian va ser acomiadat als 20 partits de temporada, quan comptaven amb un balanç de 9-11. El veterà John Lucas va ser nomenat nou entrenador dels Spurs, sent aquesta la seva primera experiència com a entrenador cap d'un equip de l'NBA.
miniatura|Alamodome, el pavelló dels Spurs des de 1993 fins al 2002. miniatura|L'arribada de Tim Duncan va revitalitzar als Spurs. L'era Lucas va començar satisfactòriament. Sota el seu mandat l'equip va acabar la temporada amb un rècord de 39-22, ficant als Spurs una vegada més en playoffs, sent novament eliminats pels Suns, aquesta vegada en semifinals de conferència. Aquesta campanya també va estar marcada a causa que l'equip va jugar en l'HemisFair Arena. El 1993, Peter M. Holt i un grup de 22 inversors va comprar els Spurs a Red McCombs per 75 milions de dòlars.spursreport.com Holt compra els Spurs , consultat el maig de 2008
En la següent temporada, la franquícia va jugar en el recentment construït Alamodome.about.com Els Spurs es muden a l'Alamodome, consultat el maig de 2008 Lucas va conduir als Spurs a un rècord de 55-27, però van caure eliminats en la primera ronda de playoffs per Utah Jazz. A conseqüència d'això, Lucas va ser immediatament acomiadat. A l'estiu, els Spurs van traspassar a Elliott, un dels favorits de l'afició, als Detroit Pistons a canvi del rebotador Dennis Rodman.