Servigny és un municipi delegat al departament de la Manche (regió de Normandia), des del 2019 va ser integrat en el municipi nou de Gouville-sur-Mer. L'any 2017 tenia 200 habitants. El nom prové d'un antropònim romà Servanus i el sufix gal -acum.
Història Una família de Saussey posseïa la senyoria de Servigny. El 1253 Jean du Saussey, descrit com a senyor de Servigny, prop de Coutances,. hi vivia.
miniatura|esquerra|339px|Mairie (ajuntament) de Servigny.
El següent senyor de Servigny registrat va ser Jean du Saussey, que el 1376 es va casar amb Agnès de Percy, filla de Robert de Percy, cavaller, senyor de Soulles i Percy. El seu fill, Guillaume du Saussey, es va casar amb Guillemette Carbonnel, amb qui va tenir: Henry du Saussey, els descendents del qual van establir les branques de Mesnil-Aubert, Servigny, Montsurvent i Claids; Guillaume du Saussey, fundador de la branca Virandeville; i Julien I du Saussey, fundador de la branca Barneville.
Durant la Guerra dels Cent Anys, en el context de l'ocupació anglesa de Normandia entre 1418 i 1450, Guillaume du Saussey, senyor de Servigny, lleial al rei de França, va ser desposseït de les seves terres a favor de Guillaume Aléon. Després de la victòria a Formigny el 1450, els fills de Guillaume de Saussey van recuperar les propietats familiars, inclòs el senyoriu de Servigny per part d'Enric.
Al segle XVIII René Plessard, mort el 1777, va ser senyor de Servigny i també cavaller, primer president del Tribunal Presidial de Coutances i comissari de la noblesa. Va ser enterrat al cor de l'església de Saint-Nicolas a Coutances. Els darrers nobles de Servigny van ser Jean-Baptiste de Beauchef du Valjouais (1734-1809), escuder, també senyor de Bois-Roger, ennoblit el 1769, controlador de la Cour des comptes, i el seu fill, Louis Beauchef (1757-1833), baró de Servigny.
L'església de Saint-Jean-Baptiste de Servigny era una església laica. El sacerdot era l'únic recaptador del delme. Pagava un delme de trenta-cinc lliures i dos sous per la capa al bisbe i deu diners pel Sant Crisma. La parròquia fou annexionada a Ancteville el 1803; una ordenança del 2 de febrer de 1820 la va restablir.
L'1 de gener de 2019, el comú es va fusionar amb Anneville-sur-Mer i Montsurvent formant Gouville-sur-Mer..
Demografia El 2007 hi havia 219 habitants, 92 habitatges i 76 famílies.Population et logements par commune depuis le recensement de 1962 (1961 pour les Dom) à 1999
Economia El 2007 la població en edat de treballar era de 148 persones.Emploi et population active 1999 et 2007 Hi havia unes empreses i serveis de proximitat: una fleca, dues empreses de construcció i una de transport,Créations et stock d'établissements par commune en 2009Nombre d'équipements des services aux particuliersNombre d'équipements et de services dans le domaine du commerce en 2009 L'any 2000 hi havia 17 explotacions agrícoles que conreaven un total de 340 hectàrees.Exploitations agricoles
Poblacions properes 400px|esquerra|Distàncies i posició relativa d'algunes poblacions
Notes
Bibliografia
Daniel Delattre et Emmanuel Delattre, La Manche les 602 communes, Grandvilliers, Éditions Delattre, 2002, 280 p. (ISBN 978-2-9159-0709-4), p. 238-239. René Gautier et al. (préf. Jean-François Le Grand, postface Danièle Polvé-Montmasson), 601 communes et lieux de vie de la Manche : Le dictionnaire incontournable de notre patrimoine, Bayeux, Éditions Eurocibles, coll. « Inédits & Introuvables », 2014, 704 p. (ISBN 978-2-35458-036-0), p. 625.
Categoria:Municipis de Manche Categoria:Municipis delegats