va ser una militar estatunidenca, amb grau d'almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programació.
Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d'alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica.
El COBOL va ser el primer llenguatge que va oferir una autèntica interfície als recursos disponibles a l'ordinador, de forma que el programa no havia de conèixer els detalls específics. D'aquesta forma, personal sense un coneixement específic de cada una de les màquines podia desenvolupar programes. El segon avantatge és que els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent al que s'havien programat, sense necessitat de fer cap canvi.
Al final de la seva carrera professional, abans de retirar-se, va participar en els comitès d'estandardització dels llenguatges de programació COBOL i FORTRAN.
Vida i educació Hopper va néixer a la ciutat de Nova York. Ella era la gran d'una família de tres fills. Els seus pares, Walter Fletcher Murray i Mary Campbell Van Horne, eren d'origen holandès i escocès, i van assistir a West End Collegiate Church.Williams, Kathleen Broome (2004). Grace Hopper: admiral of the cyber sea. Library of naval biography. Annapolis, Md: Naval Institute Press. El seu besavi, Alexander Wilson Russell, un almirall de l'Armada dels Estats Units, va lluitar en la Batalla de la badia Mobile durant la Guerra Civil dels Estats Units.
De nena Hopper era molt curiosa, un tret que va mantenir tota la vida: a l'edat de set anys va decidir determinar com funcionava un despertador, i va desmantellar 7 despertadors abans que la seva mare s'adonés del que estava fent (posteriorment va ser limitada a un rellotge).Dickason, Elizabeth (April 1992). "Looking Back: Grace Murray Hopper's Younger Years". Chips. Per la seva educació preparatòria va assistir a l'Escola Hartridge de Plainfield, Nova Jersey. Rebutjada per l'admissió primerenca a Vassar College als 16 anys (els seus resultats de les proves de llatí eren massa baixos), va ser admesa l'any següent. Es va graduar Phi Beta Kappa de Vassar el 1928 amb una llicenciatura en matemàtiques i física, i va obtenir el seu màster a la Universitat Yale el 1930.
El 1934, va obtenir doctorat en matemàtiques de la Universitat Yale"Grace Murray Hopper (1906-1992) ". nwhm.org. National Women's History Museum. Retrieved September 1, 2014. sota la direcció de Øystein Ore.Green, Judy and Jeanne LaDuke (2009). Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society. Though some books, including Kurt Beyer's Grace Hopper and the Invention of the Information Age, reported that Hopper was the first woman to earn a Yale PhD in mathematics, the first of ten women prior to 1934 was Charlotte Cynthia Barnum (1860–1934). Murray, Margaret A. M. (May–June 2010). "The first lady of math?". Yale Alumni Magazine. 73 (5). p. 5–6. ISSN 0044-0051. La seva tesi, Nous Tipus de Criteris d'Irreductibilitat, es va publicar aquell mateix any.A partir d'alguns llibres, incloent Grace Hopper and the Invention of the Information Age de Kurt Beyer, s'informava que Hopper va ser la primera dona que va aconseguir un doctorat en matemàtiques a Yale, la primera de deu dones abans de 1934 va ser Charlotte Cynthia Barnum (1860–1934). Murray, Margaret A. M. (Maig–Juny 2010). "La primera dona de matemàtiques?". Yale Alumni Magazine. 73 (5). p. 5–6. ISSN 0044-0051. Hopper va començar a ensenyar matemàtiques a Vassar el 1931, i va ser promoguda com a professora associada el 1941.Ogilvie, Marilyn; Joy Harvey (2000). The biographical dictionary of women in science : pioneering lives from ancient times to the mid-20th century. New York: Routledge. .[verification needed]
Es va casar amb el professor de la Universitat de Nova York Vincent Foster Hopper (1906-1976) a partir de 1930 fins al seu divorci el 1945.Green, Judy and Jeanne LaDuke (2009). Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's. Providence, Rhode Island: American Mathematical Society. "Prof. Vincent Hopper of N.Y.U., Literature Teacher, Dead at 69". The New York Times. January 21, 1976. No es va casar de nou, però va mantenir el seu cognom.
Carrera Segona Guerra Mundial El 1943, durant la Segona Guerra Mundial, Hopper va obtenir una llicència per absentar-se de Vassar i va prendre jurament a la Reserva Marina dels Estats Units, una de les moltes dones voluntàries per servir a WAVES (una divisió formada íntegrament per dones). Havia d'aconseguir una exempció per allistar – pesava 6’8 kg per sota del pes mínim de la marina de guerra, de 54 kg. Va reportar al desembre i es va formar a l'Escola de la Reserva Naval de Guàrdies al Smith College de Northampton, Massachusetts. Hopper va ser la primera en graduar-se de la seva classe el 1944, i va ser assignada al Projecte de Computació de la Bureau of Ships de la Universitat Harvard com a tinent, grau menor. Ha estat membre del personal de programació de l'ordinador Mark I encapçalat per Howard H. Aiken. La sol·licitud per ser transferida a l'Armada regular al final de la guerra va ser rebutjada per la seva edat (38). Va continuar servint a la Reserva Marina. Hopper es va mantenir al Laboratori de Computació de Harvard fins al 1949, rebutjant una càtedra a Vassar a favor de treballar com a investigadora amb un contracte de la Marina a Harvard.Williams, Kathleen Broome (2001). Improbable Warriors: Women Scientists and the U.S. Navy in World War II. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press.
UNIVAC Al 1949, Hopper va convertir-se en empleada de la Eckert-Mauchly Computer Corporation com a matemàtica d'alt nivell i es va unir a l'equip de desenvolupament del UNIVAC I.Ogilvie, Marilyn; Joy Harvey (2000). The biographical dictionary of women in science : pioneering lives from ancient times to the mid-20th century. New York: Routledge. A principis de la dècada dels cinquanta, l'empresa va ser adquirida per la corporació Remington Rand, i va ser en aquesta etapa quan es va crear el seu compilador original. El compilador es va conèixer com el “compilador A” i la seva primera versió va ser A-0.McGee, Russell C. (2004). My Adventure with Dwarfs: A Personal History in Mainframe Computers (PDF). University of Minnesota: Charles Babbage Institute. Retrieved May 7, 2014.
En 1952 tenia un compilador operatiu. "Ningú va creure que," va dir "tenia un compilador operatiu i ningú el tocava. Em van dir que els ordinadors només podien fer aritmètica.""The Wit and Wisdom of Grace Hopper."
El 1954, Hopper va ser nomenada la primera directora de programació automàtica de la companyia, i el seu departament va llançar alguns dels primers llenguatges de programació basats en compilador, incloent MATH-MATIC i FLOW-MATIC.
COBOL A la primavera del 1959, una conferència de dos dies coneguda com la Conferència de Sistemes de Dades Idiomes (CODASYL) va reunir experts informàtics de la indústria i el govern. Hopper va exercir com a assessora tècnica al comitè, i molts dels seus antics empleats van servir al comitè a curt termini que va definir el nou llenguatge COBOL (acrònim de COmmon Business-Oriented Language, o Llenguatge Comú Orientat a Negocis). El nou llenguatge va expandir el de FLOW-MATIC de Hopper amb algunes idees des l'equivalent d'IBM, COMTRAN. La convicció de Hopper que els programes havien de ser escrits en un llenguatge que fos a prop de l'Anglès (en lloc de en llenguatge de màquina o en llenguatges propers a codi màquina, com ara el llenguatge d'assemblador) va ser capturada en el nou llenguatge de negocis, i COBOL va passar a ser llenguatge negoci més estès fins a la data.Beyer, Kurt W. (2009). Grace Hopper and the Invention of the Information Age. Cambridge, Massachusetts: MIT Press.
Del 1967 al 1977, Hopper va exercir com a directora del Grup de Llenguatges de Programació de la Marina a la Oficina de la Marina de Planificació de Sistemes d'Informació i va ser ascendida al rang de Capitana el 1973.Williams, Kathleen Broome (2001). Improbable Warriors: Women Scientists and the U.S. Navy in World War II. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. Va desenvolupar programari de validació per COBOL i el seu compilador com a part d'un programa d'estandardització de COBOL per a tota la Marina.
Estandardització En la dècada dels 70, Hopper va advocar pel Departament de Defensa per reemplaçar els sistemes centralitzats, amb grans xarxes de computadores petites i distribuïdes. Qualsevol usuari en qualsevol node de l'equip podria accedir a bases de dades comunes ubicades a la xarxa.McGee, Russell C. (2004). My Adventure with Dwarfs: A Personal History in Mainframe Computers (PDF). University of Minnesota: Charles Babbage Institute. Retrieved May 7, 2014. Ella va desenvolupar l'aplicació d'estàndards per als sistemes i components informàtics en proves, més significativament per a llenguatges de programació primerencs com FORTRAN i COBOL. Les proves de la Marina per la conformitat d'aquestes normes va conduir a una convergència significativa entre els dialectes del llenguatge de programació dels principals venedors d'ordinadors. En la dècada del 1980, aquests assajos (i la seva administració oficial) van ser assumits per l'Oficina Nacional d'Estàndards (NBS), coneguda avui com l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST).
Jubilació Hopper es va retirar de la Reserva Naval als 60 anys, d'acord amb les regulacions de desgast de l'Armada, amb el rang de Comandant al final de 1966."Attrition/Retirement ". Retrieved April 29, 2013. Va ser cridada al servei actiu a l'agost de 1967 per a un període de sis mesos que es va convertir en una missió indefinida. Es va retirar novament el 1971, però se li va demanar de tornar al servei actiu de nou en 1972. Va ser ascendida a capitana el 1973 per l'almirall Elmo R. Zumwalt Jr."Rear Admiral Grace Murray Hopper, USN ". Biographies in Naval History. United States Navy Naval Historical Center. Retrieved May 28, 2007.
miniatura|esquerra|Hopper sent promuguda al rang de comodora el 1983