miniatura|Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia. El nom va ser usat fins a la meitat del i se'n deia Cisalpina per diferenciar-la de la Gàl·lia Transalpina o Ulterior, és a dir més enllà (al nord) dels Alps. Al llibre vuitè de la Guerra de les Gàl·lies, Juli Cèsar l'anomena Gàl·lia Togada (Gallia Togata), nom que després es reprodueix en altres escrits posteriors. Va prendre el nom del fet que alguns romans (togats) la van repoblar i indicava la superioritat numèrica dels romans sobre els gals.
Posteriorment es va dividir en Transpadana i Cispadana, però aquests termes no els van usar els autors llatins. El nom de Cisalpina no es va utilitzar formalment fins que els romans van haver conquerit la Transalpina.
Gàl·lia Cisalpina tenia un significat ampli pels romans, que l'aplicaven a tot el nord d'Itàlia. Va quedar més limitat al i s'aplicava només al país habitat pels gals cisalpins.
Història Colonització gal·la miniatura|Distribució dels pobles de la Gàl·lia Cisalpina Segons els escriptors clàssics l'entrada dels gals a Itàlia es va produir durant el regnat de Tarquini Prisc, a finals del . Els bitúriges van ser el primer grup que va emigrar des de la Gàl·lia Transalpina a la Cisalpina; es van formar dos grups, dirigits per dos caps. Un d'ells va passar a la Germània, a la selva herciniana, dirigit per Segovesus, i l'altre, dirigit per Bellovesus, va conquerir el nord d'Itàlia. Amb Bellovesus hi havia, a més dels bitúriges, els arverns, els sènons, els hedus, els ambarres, els carnuts i els aulercs entre d'altres. Els invasors van derrotar els etruscs; els ínsubres, un altre poble gal, van construir una ciutat que es va dir Mediolanum. Una altra tribu, els cenòmans (subdivisió dels aulercs), es van establir a la regió de Brèscia i Verona ocupades fins llavors pels lubuis. Plini el Vell esmenta als sal·luvis, que es van establir a Ligúria però que eren en realitat un poble lígur, i potser es tracta d'un error per salasses. Els bois i els língons (aquests darrers vivien a la regió de Langres) van creuar els Alps pel gran Sant Bernat, van lluitar contra els etruscs i umbres, però es van aturar als Apenins. Titus Livi que entre els invasors hi havia els sènons procedents de la regió del Sena.
Els gals van ocupar les ciutats etrusques, com Melpum, destruïda pels ínsubres, bois i sènons suposadament el mateix dia que els romans van conquerir Veïs. Màntua es va salvar per estar situada en una zona pantanosa. Els gals van fundar algunes ciutats, com ara Mediolanum, Brixia i Verona.
Incursions gal·les a Roma Els gals no van estar quiets als territoris conquerits i és famosa la seva expedició a Roma; van conquistar Clúsium que era aliada romana i es van dirigir contra Roma. Es van enfrontar primer a la vora del Allia, un afluent del Tíber, on van derrotar els romans l'any 390 aC i van ocupar Roma i van assetjar el Capitoli. Els romans diuen que els gals es van retirar a causa de que els vènets van envair les seves terres. Després hi va haver problemes interns i expedicions dels pobles alpins que durant trenta anys els van mantenir allunyats de la ciutat. Polibi diu que van tornar el 360 aC, van arribar a Alba Longa i es van dedicar al saqueig; van tornar al cap d'uns dotze anys però no van gosar enfrontar-se als romans i es retiraven quan aquests avançaven, i finalment es van retirar per altres tretze anys al final dels quals van tornar. En tot aquest temps els romans incrementaven el seu poder i en aquesta darrera ocasió es va signar un tractat de pau que es va respectar per trenta anys. De la narració de Livi se sap que Tibur es va establir com una fortalesa dels gals diverses vegades durant aquests atacs, i que la ciutat de Tibur era aliada dels gals; des d'allí van poder fer incursions que van arribar fins a la Campània i d'anada o tornada saquejaven ciutats com Labicum, Tusculum i el territori d'Alba Longa.
miniatura|esquerra|Els gals a les envistes de Roma, d'Evariste-Vital Luminais L'any 299 aC els gals de la Transalpina van creuar les muntanyes i van avançar en direcció a Roma instigats pels gals de la Cisalpina, que se'ls van unir. A Etrúria algunes ciutats se'ls van unir també. Van fer un gran botí en el territori romà i van retornar al seu país però després es van enfrontar entre ells pel repartiment del tresor conquerit. El 296 aC els gals i els samnites es van aliar, aliança a la qual possiblement es van adherir els umbres i els etruscs. Els romans van ser derrotats al territori de Camertii, però pocs dies després, en una altra batalla prop de Sentínum, els romans van vèncer decisivament i els gals es van haver de retirar.
L'any 283 aC els sènons, amb un gran exèrcit, van assetjar Arrècium, ciutat etrusca aliada de Roma; els romans van acudir al rescat sota la direcció del cònsol Luci Cecili Dènter, i els seus ambaixadors van reclamar la retirada dels gals però van morir assassinats. Aquesta narració és una mica diferent de la de Polibi que diu que el cònsol Corneli Dolabel·la va entrar al país dels sènons i el va arrasar, matant tots els homes i emportant-se als nens i dones, mentre Cecili Dènter era derrotat pels sènons a Arretium amb grans pèrdues, però sense que els sènons ocupessin la ciutat, i que aquests respectius fets van marcar l'enemistat de romans i sènons. Finalment els romans van derrotar completament als sènons que van patir milers de baixes i el seu país va ser ocupat i s'hi van establir colònies romanes. La primera s'anomenava Sena Gallica (Senigallia). La conquesta del país dels sènons va alarmar als seus veïns bois que es van aliar als etruscs i van avançar cap al Llac Vadimonis de camí cap a Roma, i allí es van enfrontar amb l'exèrcit romà que va infligir als aliats una derrota completa i els va imposar una desavantatjosa pau, l'any 283 aC.
Un intent dels etruscs i bois de reprendre la guerra mobilitzant a tots els joves que podien portar armes, va ser destruït pels romans l'any 282 aC i la pau va quedar establerta. Així els romans es van poder enfrontar amb Pirros i després amb els cartaginesos ja sense el perill gal.
Els romans van seguir fundant colònies: el 268 aC la d'Aríminum, que va provocar l'hostilitat dels bois que van demanar ajut als gals de la Transalpina, que van envair la Cisalpina i es van presentar davant Aríminum, però van esclatar conflictes entre els seus dirigents,. Van morir els caps Atis i Galatus, i els transalpins i els bois es van enfrontar en una batalla l'any 237 aC.
Expulsió dels sènons (232 aC) miniatura|Casc celta de bronze procedent de la Gàl·lia Cisalpina (s. I aC) Cinc anys després (232 aC) el tribú de la plebs Gai Flaminí va fer complir la llei de la divisió de la terra (Flaminia agraria) al Picè per la qual els sènons van ser expulsats i la seva terra (Gallicus ager) es va repartir entre ciutadans romans. Això va fer veure als gals que estaven abocats a la seva destrucció, sobretot els bois, els més propers al territori romà, i els ínsubres, el poble més poderós, que van buscar l'ajut de mercenaris gals de la Transalpina (anomenats gaesati que era el nom d'una llança gal·la). Estaven encapçalats per dos caps o reis: Concolitanus i Aneroëstes que tenien un exèrcit considerable i molt ben preparat; es decidiria la supremacia a Itàlia. Els gaesati van arribar al Po l'any 225 aC on es van unir els ínsubres i els bois, però els ambaixadors romans van convèncer als cenomans i els vènets perquè es retiressin. Els gals van entrar a la Toscana amb cinquanta mil infants i vint mil cavallers dirigits per Concolitanus, Aneroëstes, i Britomaris. Els romans van mobilitzar set-cents mil infants i setanta mil cavallers. Els gals van avançar fins a Clúsium saquejant tot el territori al seu pas, i quan es va acostar a l'exèrcit romà es van retirar a Faesulae. Els romans els van seguir però van ser derrotats. El cònsol Luci Emili Pap, que defensava la regió d'Aríminum, en saber les notícies de la desfeta, va marxar cap a la zona de la batalla. Els gals es van replegar cap a la costa per salvar el botí, però l'altre cònsol Gai Atili Règul, retornava de Sardenya i va desembarcar a Pisa d'on va sortir cap a Roma, i els dos exèrcits romans van fer casualment tenalla als gals que eren prop de Telamó quan es van trobar amb les forces d'Atili. Els gals van ser derrotats, quaranta mil d'ells van morir i deu mil van caure presoners.
L'any 224 aC els bois es van sotmetre i el 223 aC els romans van creuar el Po i van envair el país dels ínsubres sota la direcció del cònsol Gai Flamini, que va derrotar els ínsubres en una gran batalla. El 222 aC els cònsols Marc Claudi Marcel i Gneu Corneli Escipió Calvus van continuar la guerra contra els ínsubres que van tenir l'ajut d'un cos de gaesati. Els romans van ocupar Acerrae al Addua, i Mediolanum, la capital, que va ser assaltada, conquesta que va posar fi a la guerra doncs els ínsubres es van sotmetre sense condicions l'any 221 aC. Marcel va rebre els honors del triomf i en la festa va portar la Spolia opima, per haver mort de pròpia mà al cap gal Virdomarus.
L'entrada d'Hanníbal (218 aC) El 218 aC Roma va establir dues noves colònies: Placentia (Piacenza) a la riba sud del Po, i Cremona, prop de la riba nord. Del descontentament gal va confiar Hanníbal d'aprofitar-se quan va decidir envair Itàlia el mateix 218 aC.
miniatura|esquerra|L'ínsubre Ducarios decapita Caius Flaminius Nepos a la batalla del llac Trasimè Abans que Hanníbal arribés a la Cisalpina ja els bois i els ínsubres s'havien revoltat i havien envaït els territoris de Placentia i Cremona. Els triumvirs romans que estaven marcant les terres a repartir, es van retirar a Mutina, ciutat que va ser assetjada. Luci Manli Vulsó va acudir en ajut però va patir moltes baixes durant el seu camí pels atacs i emboscades dels gals. Va poder arribar a Tanetum on es va trobar amb el pretor Gai Atili Serrà i algunes forces de gals del grup dels cenomans que, com els vènets, es van mantenir al costat de Roma. La victòria del Ticino va decantar als gals cap al bàndol cartaginès però encara a la batalla de Trèbia hi havia cenomans al costat dels romans. Els gals van patir moltes baixes a aquesta batalla, i van lluitar molt bé a la vora del Llac Trasimè el 217 aC, i a la batalla de Cannes l'any 216 aC.
Quan Hanníbal va anar cap al sud, els romans es van girar cap a la Gàl·lia Cisalpina per tallar les comunicacions d'aquesta zona amb el sud d'Itàlia. El cònsol Luci Postumi Albí l'any 216 aC va entrar al país dels bois però va ser derrotat i mort a la batalla del bosc de Litana, al nord dels Apenins i van usar el seu cap de copa. Però tot i això, en general els romans van dominar les línies de comunicacions.
L'any 207 aC Hanníbal les va voler reobrir quan el seu germà Àsdrubal va anar des d'Hispània cap al nord d'Itàlia i pel camí se'l van unir els arverns i altres pobles gals i alpins: El cònsol romà Marc Livi Salinàtor li va barrar el pas al riu Metaurum i va rebre els reforç de l'altre cònsol Gai Claudi Neró. Àsdrubal va haver de lluitar i va ser derrotat i mort tot i la seva bona posició sobre el terreny.
El 205 aC els cartaginesos van intentar una altra vegada marxar sobre Roma pel nord d'Itàlia, i Magó, fill d'Amílcar Barca, va desembarcar a la costa de Ligúria i va ocupar Genua (Gènova). Magó va ocupar la Cisalpina però l'any 203 aC els romans el derrotaren al territori dels ínsubres. Va resultar greument ferit i aviat el van cridar perquè tornés a Cartago, però va morir en el viatge. A Hanníbal també el van fer tornar a Cartago, i a la batalla de Zama l'any 202 aC encara tenia un terç de les seves forces formades per gals i lígurs.