El Tractat de Locarno fou firmat a la ciutat de Locarno (Suïssa) el 16 d'octubre de 1925 entre els representants d'Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia. La firma d'aquest tractat fou el resultat d'una sèrie de conferències realitzades a la ciutat de Locarno entre el 5 i el 16 d'octubre de 1925.
Membres presents Els representants de cada país foren: Alemanya: Gustav Stresemann Bèlgica: Emile Vandervelde França: Aristide Briand Regne Unit: Austen Chamberlain Itàlia: Benito Mussolini Polònia: Alexander Skrzynski Txecoslovàquia: Édouard Benes
Les conferències de Locarno foren demanades pel ministre d'afers estrangers alemany Gustav Stresemann en vistes del desfavorable Tractat de Versalles, que condemnava a Alemanya a pagar unes altes quantitats de diners com a indemnitzacions de la Primera Guerra Mundial. Aquests acords es van firmar oficialment a Londres l'1 de desembre de 1925 per garantir l'statu quo a l'Europa occidental.
Per al govern britànic, els objectius principals eren promoure la reconciliació franco-alemanya, i l'expectativa que la reconciliació portaria França a dissoldre el seu Cordon sanitaire, com es coneixia el sistema d'aliança francès a l'Europa de l'Est en període d'entre-guerres. Si França dissolgués les seves aliances a l'Europa de l'Est, Polònia lliuraria pacíficament els territoris cedits per Alemanya al Tractat de Versalles: el Corredor polonès, la Ciutat Lliure de Danzig (actual Gdańsk, Polònia) i l'Alta Silèsia.
Conferències miniatura|Firmants del Tractat de Locarno Les diferents conferències tractaren de: Pacte de l'estabilitat: fou un tractat entre Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit i Itàlia pel qual es garantien les fronteres occidentals d'Alemanya, la qual cosa garantia l'statu quo a l'Europa Occidental. Alemanya acceptà, així mateix, la pèrdua de les regions d'Alsàcia i Lorena. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Bèlgica, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdós països Convenció d'arbitratge entre Alemanya i França, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdós països Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Polònia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Txecoslovàquia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals França firmà, per separat, dos tractats d'aliança amb Polònia i Txecoslovàquia en els quals es garanteix l'ajuda armada mútua en cas d'un atac alemany.
Efectes Els Tractats de Locarno van marcar una certa millora en el clima polític d'Europa occidental entre 1925 i 1930; i van promoure expectatives per a la continuïtat dels assentaments pacífics, sovint anomenat "esperit de Locarno". Aquest esperit es va concretar quan Alemanya es va unir a la Societat de Nacions el 1926 i la retirada de les tropes aliades que ocupaven Renània d'Alemanya. El Premi Nobel de la Pau es va atorgar als principals negociadors del tractat, que va ser a Austen Chamberlain el 1925 i conjuntament a Aristide Briand i Gustav Stresemann el 1926.
Referències
Enllaços externs
Text íntegre dels Tractats
Locarno, Tractat de Locarno, Tractat de Categoria:Tractats del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda Locarno Categoria:Segle XX a Itàlia Categoria:Esdeveniments del 1925 Categoria:Tractats del segle XX Categoria:Locarno