Ivan II Assèn de Bulgària (en búlgar Иван Асен II) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar, que regnà entre el 1218 i el 24 de juny de 1241 i des de 1235 com a patriarca. Fou precedit en el tron per Boril de Bulgària, i fou succeït per Kaliman Assèn I de Bulgària.

Biografia Encara era un nen quan el seu pare Ivan I Assèn de Bulgària, un dels fundadors del Segon Imperi Búlgar, va morir assassinat el 1196. Els seus partidaris van intentar assegurar-li el tron després que el seu oncle, Kaloian Assèn fos assassinat el 1207, però l'altre nebot de Kaloyan, Boril, els va vèncer. Ivan Asen va fugir de Bulgària i es va establir a la Rus de Kíev.

Boril mai va poder enfortir el seu govern i després de la mort d'Enric I de Flandes, l'emperador llatí de Constantinoble, el 1216, Andreu II d'Hongria, aliat de Boril, va deixar Hongria per liderar la Cinquena Croada, i Ivan Assèn ho va aprofitar per reunir un exèrcit i tornar a Bulgària, capturant i cegant Boril a Tàrnovo el 1218. Inicialment, va donar suport a la plena comunió de l'Església búlgara amb el papat i va concloure aliances amb les potències catòliques veïnes, Hongria i l'Imperi Llatí de Constantinoble, casant-se amb Anna Maria d'Hongria, filla d'Andreu II, en 1221, estabilitzant la frontera al nord abans de concentrar-se al sud dels Balcans.

Ivan Assèn va intentar en 1228 i 1229, mitjançant un matrimoni dinàstic, aconseguir la regència per a l'emperador llatí d'11 anys, Balduí II de Courtenay, però els aristòcrates llatins no li van donar suport. Després de la desastrosa derrota del despotat de l'Epir pel Segon Imperi Búlgar en la batalla de Klokòtnitsa de 1230 l'equilibri de poder balcànic va canviar radicalment i els territoris conquerits per Teodor I Làscaris als llatins es van sotmetre a Ivan II i els búlgars van entrar amb poca resistència a Albània i Dirràquion. Manuel, germà de Teodor, casat amb una filla d'Ivan Assèn, va agafar i conservar el poder a l'Epir, Etòlia, Acarnània i part de Tessàlia, perquè es va reconèixer vassall del tsar de Bulgària, i l'Imperi de Nicea va començar a conquerir de territoris a Grècia. L'emperador Joan III Ducas Vatatzes de Nicea va celebrar una aliança amb Bulgària, que el 1235 va donar lloc a una campanya conjunta contra l'Imperi Llatí en la que les tropes búlgares van conquerir els territoris a l'oest del Maritsa, mentre que l'exèrcit de Nicea es va apoderar de les terres a l'est del riu, i es va assetjar Constantinoble infructuosament.

L'apropament entre Bulgària i Nicea es va forjar per l'interès comú d'expulsar l'Imperi Llatí de Constantinoble, i per consolidar l'aliança la filla d'Assèn, Helena, es va casar amb Teodor, fill de Joan Vatatzes. En les negociacions bilaterals, Ivan Assen II va exigir a canvi del seu suport militar la plena autocefàlia de l'Església búlgara i l'elevació del seu arquebisbe al rang de Patriarca, i el 1235 es va celebrar a Lampsakos un consell de l'església, sota la presidència de Germà II de Constantinoble i amb el consentiment de tots els Patriarques orientals, el Consell va confirmar la restauració del Patriarcat Búlgar i va consagrar l'arquebisbe Germà com a patriarca.

En 1237, quan Ivan Assèn es va adonar que el principal beneficiari de la caiguda de l'Imperi Llatí seria Nicea, va trencar l'aliança i va entrar en una nova correspondència amb el papa Gregori IX, oferint-se a reconèixer la seva primacia a principis de 1237, i el Papa el va instar a fer les paus amb l'Imperi Llatí.

Ivan, que acabava d'enviudar d'Anna Maria d'Hongria es va enamorar d'Irene Comnè Ducas que havia estat capturada juntament amb el seu pare Teodor I Àngel-Comnè Ducas el 1230, el va alliberar a canvi de la mà de la filla. Teodor va tornar a Tessalònica, va expulsar el seu germà Manuel i va imposar el seu propi fill Joan com a dèspota. El papa Gregori IX va acusar Ivan de protegir els heretges i va instar Béla IV d'Hongria a llançar una croada contra Bulgària a principis de 1238. El Papa va oferir Bulgària a Béla, però el rei hongarès no va voler fer la guerra contra Ivan Asen. Ivan Asen va concedir un pas lliure a l'emperador llatí, Balduí II, i als croats que el van acompanyar durant la seva marxa de França a Constantinoble el 1239, i noves tropes croades van creuar Bulgària amb el consentiment d'Ivan Assen a principis de 1240.

Ivan II Assèn va enviar delegats a Hongria abans del maig de 1240, probablement perquè volia forjar una aliança defensiva contra els mongols, que havien estès la seva autoritat fins al Baix Danubi després de la conquesta de Kíev el 6 de desembre de 1240. L'expansió mongola va obligar desenes de prínceps i boiars russos desposseïts a fugir a Bulgària. Els cumans que s'havien establert a Hongria també van fugir a Bulgària després que el seu cap, Köten, fos assassinat el març de 1241.

lang=ca|miniatura|L'imperi búlgar en 1241 A principis de 1241, mentre l'Imperi Llatí assetjava la fortalesa nicena de Tzurúlon, a l'est de Tràcia, Joan III va atacar les fortaleses llatines al nord de Nicomèdia. Amb la seva flota acompanyant l'exèrcit, va capturar Dacibiza i el castell del Nicetiata, però la flota nicena es va trobar amb una flota de la República de Venècia que havia sortit de Constantinoble, i va patir una forta derrota en una batalla davant les muralles de la ciutat.

La data de la seva mort és desconeguda però Assèn probablement va morir al maig o juny de 1241, i fou succeït pel seu fill Kaliman Assèn amb Anna Maria d'Hongria, amb només set anys d'edat en el moment de la successió.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Llista de sobirans de Bulgària

Categoria:Reis de Bulgària Categoria:Morts a Bulgària Categoria:Nascuts al segle XII