Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy, conegut com a Felix Mendelssohn, [ˌjɑkʿɔp ˌl̥utv̥ɪç ˌfelɪks ˈmɛndl̩ˌz̊ombaʁˈtʰɔldi]La pronúncia [ˈmɛndl̩sˌz̊o·n] es considera l'ortoèpica. Tanmateix, no és realitzada per ningú. L'absoluta majoria d'alemanys enquestats només hi pronunciava una única [z]. A més a més, la majoria d'alemanys enquestats pronunciava la nasal com a bilabial [m], amb consciència, però, de pronunciar-la com a alveolar [n], lliurant així un exemple de disassociació entre el nivell fonètic real i el fonològic ideal. (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.
Va néixer en una família jueva notable que més tard es convertiria al luteranisme. La seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis dels gustos musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i principis del , la seva originalitat creativa s'està reconeixent actualment i es revalua fins a arribar a ser un dels compositors més populars del Romanticisme. Era el padrí del pintor, pacifista i esperantista Felix Moscheles.
Les composicions de Mendelssohn inclouen simfonies, concerts, música per a piano, música per a orgue i música de cambra. Les seves obres més conegudes inclouen l'obertura i la música incidental d'El somni d'una nit d'estiu (que inclou la Marxa nupcial), la Simfonia italiana, la Simfònica escocesa, l'oratori Paulus, l'oratori Elijah, l'obertura Les Hèbrides, el Concert per a violí madur, l'octet de corda i la melodia utilitzada a la nadala Hark! The Herald Angels Sing. Les Cançons sense paraules de Mendelssohn són les seves composicions per a piano solista més famoses.
L'avi de Mendelssohn era el reconegut filòsof jueu Moses Mendelssohn, però Fèlix es va criar inicialment sense religió fins que va ser batejat als set anys a l'església cristiana reformada. Va ser reconegut aviat com un prodigi musical, però els seus pares van ser cautelosos i no van intentar capitalitzar el seu talent. La seva germana Fanny Mendelssohn va rebre una educació musical similar i va ser una compositora i pianista talentosa per dret propi; algunes de les seves primeres cançons es van publicar amb el nom del seu germà i la seva Sonata de Pasqua se li va atribuir erròniament durant un temps després d'haver-se perdut i redescobert als anys setanta.
Mendelssohn va tenir un èxit primerenc a Alemanya i va recuperar l'interès per la música de Johann Sebastian Bach, sobretot amb la seva interpretació de la Passió segons Sant Mateu el 1829. Va ser ben rebut en els seus viatges per Europa com a compositor, director d'orquestra i solista; les seves deu visites a la Gran Bretanya – durant les quals es van estrenar moltes de les seves obres principals– formen una part important de la seva carrera adulta. Els seus gustos musicals essencialment conservadors el diferencien dels contemporanis musicals més aventurers com Franz Liszt, Richard Wagner, Charles-Valentin Alkan i Hector Berlioz. El Conservatori de Leipzig, que va fundar, es va convertir en un bastió d'aquesta perspectiva antiradical. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis en els gustos musicals i l'antisemitisme a finals del segle XIX i principis del , la seva originalitat creativa va ser revalorada. Actualment, és un dels compositors més populars de l'època romàntica.
Biografia Infància miniatura|Felix Mendelssohn de 12 anys (1821) de Carl Joseph Begas Felix Mendelssohn va néixer el 3 de febrer de 1809 a Hamburg, aleshores ciutat-estat independent, a la mateixa casa on, un any després, nasqué Ferdinand David, el dedicatari i primer intèrpret del seu Concert per a violí. El pare de Mendelssohn, el banquer Abraham Mendelssohn, era fill del filòsof jueu alemany Moses Mendelssohn, la família del qual era prominent a la comunitat jueva alemanya. Fins al seu bateig als set anys, Mendelssohn es va criar en gran part sense religió. La seva mare, Lea Salomon, era membre de la família Itzig i germana de Jakob Salomon Bartholdy. Mendelssohn va ser el segon de quatre fills; la seva germana gran Fanny també va mostrar un talent musical excepcional i precoç.
La família es va traslladar a Berlín el 1811, deixant Hamburg disfressats per por de les represàlies franceses pel paper del Banc Mendelssohn en la ruptura del bloqueig del sistema continental de Napoleó. Abraham i Lea Mendelssohn van intentar donar als seus fills –Fanny, Felix, Paul i Rebecka- La millor educació possible. Fanny es va convertir en una pianista molt coneguda als cercles musicals de Berlín com a compositora; originàriament Abraham havia pensat que ella, més que en Felix, seria la més musical. Però ni Abraham ni Felix consideraren apropiat que una dona fes carrera en la música, així que ella va continuar sent una música activa però no professional. Abraham inicialment no es va inclinar a permetre a Felix seguir una carrera musical fins que va quedar clar que hi estava seriosament dedicat.
Mendelssohn va créixer en un entorn intel·lectual. Entre els visitants freqüents del saló organitzat pels seus pares a casa seva a Berlín hi havia artistes, músics i científics, entre ells Wilhelm i Alexander von Humboldt, i el matemàtic Peter Gustav Lejeune Dirichlet (amb qui la germana de Mendelssohn, Rebecka, es casaria més tard). La música Sarah Rothenburg ha escrit sobre la llar que "Europa venia a la seva sala d'estar".
Cognom Abraham Mendelssohn va renunciar a la religió jueva abans del naixement de Felix i ell i la seva dona van decidir no circumcidar-lo. Fèlix i els seus germans es van criar al principi sense educació religiosa; el 21 de març de 1816, van ser batejats en una cerimònia privada a l'apartament familiar de Berlín pel ministre protestant reformat de l'Església de Jerusalem, moment en què Felix va rebre els noms addicionals Jakob Ludwig. Abraham i la seva dona Lea es van batejar l'any 1822 i van adoptar formalment el cognom Mendelssohn Bartholdy (que feien servir des de 1812) per a ells i per als seus fills.
El nom de Bartholdy es va afegir a proposta del germà de Lea, Jakob Salomon Bartholdy, que havia heretat una propietat d'aquest nom a Luisenstadt i l'adoptà com a cognom. En una carta de 1829 a Felix, Abraham va explicar que l'adopció del nom de Bartholdy pretenia demostrar una ruptura decisiva amb les tradicions del seu pare Moses: "No hi pot haver un Mendelssohn cristià més que un Confuci jueu". (Carta a Felix del 8 de juliol de 1829). En embarcar-se en la seva carrera musical, Felix no va abandonar completament el nom de Mendelssohn com Abraham havia demanat, però en deferència al seu pare va signar les seves cartes i va fer imprimir les seves targetes de visita amb la forma "Mendelssohn Bartholdy". El 1829, la seva germana Fanny li va escriure sobre "Bartholdy […] aquest nom que a tots no ens agrada".
Carrera Educació musical Mendelssohn va començar a rebre lliçons de piano de la seva mare quan tenia sis anys, i als set va ser tutoritzat per Marie Bigot a París. Més tard, a Berlín, els quatre nens de Mendelssohn van estudiar piano amb Ludwig Berger, que era un antic alumne de Muzio Clementi. Almenys des de maig de 1819 Mendelssohn (inicialment amb la seva germana Fanny) va estudiar contrapunt i composició amb Carl Friedrich Zelter a Berlín. Això va ser una influència important en la seva futura carrera. Gairebé segur que Zelter havia estat recomanat com a professor per la seva tia Sarah Levy, que havia estat alumne de WF Bach i mecenes del CPE Bach. Sarah Levy va mostrar un cert talent com a teclista, i sovint va tocar amb l'orquestra de Zelter a la Berliner Singakademie; ella i la família Mendelssohn estaven entre els seus principals mecenes. Sarah havia format una important col·lecció de manuscrits de la família Bach que va arribar a la Singakademie; Zelter, els gustos musicals del qual eren conservadors, també era un admirador de la tradició de Bach. Sens dubte, això va tenir un paper important en la formació dels gustos musicals de Felix Mendelssohn, ja que les seves obres reflecteixen aquest estudi del barroc i la música clàssica antiga. Les seves fugues i corals reflecteixen especialment una claredat tonal i un ús del contrapunt que recorda a Johann Sebastian Bach, la música del qual el va influir profundament.
Maduresa primerenca miniatura|Primera pàgina del manuscrit de l'octet de Mendelssohn (1825) (ara a la Biblioteca del Congrés dels EUA) Mendelssohn probablement va fer la seva primera aparició en un concert públic als nou anys, quan va participar en un concert de música de cambra acompanyant un duet de trompa. Va ser un compositor prolífic des de petit. Quan era adolescent, les seves obres sovint eren interpretades a casa amb una orquestra privada per als associats dels seus pares rics entre l'elit intel·lectual de Berlín. Entre els 12 i els 14 anys, Mendelssohn va escriure 13 simfonies de corda per a aquests concerts i una sèrie d'obres de cambra. La seva primera obra, un quartet amb piano, es va publicar quan tenia 13 anys. Probablement va ser Abraham Mendelssohn qui va procurar la publicació d'aquest quartet per la casa de Schlesinger. El 1824, el jove de 15 anys va escriure la seva Primera Simfonia per a orquestra completa (en do menor, op. 11).
Als 16 anys Mendelssohn va escriure el seu Octet de corda en mi bemoll major, una obra que s'ha considerat com "l'inici de la seva maduresa com a compositor". Aquest octet i la seva obertura d'El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, que va escriure un any més tard, el 1826, són les més conegudes de les seves primeres obres. (Més tard, el 1843, també va escriure música incidental per a l'obra, inclosa la famosa Marxa nupcial.) L'obertura és potser el primer exemple d'obertura de concert, és a dir, una peça no escrita deliberadament per acompanyar una actuació escènica sinó per evocar un tema literari en una actuació en una plataforma de concerts; aquest va ser un gènere que es va convertir en una forma popular en el romanticisme musical.
El 1824 Mendelssohn va estudiar amb el compositor i virtuós del piano Ignaz Moscheles, que va confessar en els seus diaris que tenia poc a ensenyar-li. Moscheles i Mendelssohn es van convertir en col·legues propers i amics de tota la vida. L'any 1827 es va estrenar, en el que seria l'única actuació de la seva vida, de l'òpera Die Hochzeit des Camacho de Mendelssohn. El fracàs d'aquesta producció el va deixar poc inclinat a aventurar-se de nou en el gènere.
A més de la música, l'educació de Mendelssohn incloïa art, literatura, idiomes i filosofia. Tenia un interès particular per la literatura clàssica i va traduir Andria de Terenci per al seu tutor Heyse el 1825. Heyse va quedar impressionat i la va publicar el 1826 com a obra del "seu alumne, F****" [és a dir, "Felix", amb asteriscs tal com es proporciona al text original]. Aquesta traducció també va qualificar Mendelssohn per estudiar a la Universitat de Berlín, on de 1826 a 1829 va assistir a conferències sobre estètica de Georg Wilhelm Friedrich Hegel, sobre història d'Eduard Gans i sobre geografia de Carl Ritter.
Conèixer en Goethe i dirigir Bach El 1821, Zelter va presentar Mendelssohn al seu amic i corresponsal, l'escriptor Johann Wolfgang von Goethe (aleshores als setanta), que va quedar molt impressionat pel nen, la qual cosa va conduir a la primera comparació confirmada amb Mozart en la següent conversa entre Goethe i Zelter:
Mendelssohn va ser convidat a conèixer Goethe en diverses ocasions posteriors, i va musicar una sèrie de poemes de Goethe. Les seves altres composicions inspirades en Goethe inclouen l'obertura Mar en calma i viatge pròsper (op. 27, 1828), i la cantata Die erste Walpurgisnacht ( La primera nit de Walpurgis, op. 60, 1832).