Els prolecitòfors (Prolecithophora) constitueixen un ordre de turbel·laris petits, actius i aquàtics. Se'n coneixen unes 300 espècies. La majoria presenten una forma de goteta allargada i estilitzada, i són blancs o grocs opacs; sovint tenen bandes o taques de colors com el porpra, groc, vermell, o marró. Presenten des de cap a tres (normalment dos) parells d'ulls constituïts per copes de pigment, i sentits tàctils i quimioreceptors ben desenvolupats. Amb poques excepcions, les espècies són hermafrodites proteràndrics amb fecundació interna. Les càpsules d'ous, segons l'espècie, s'enganxen a diverses superfícies dures; els nounats són còpies en miniatura dels pares.Karling, T. G. 1940. "Zur Morphologie und Systematik der Alloeocoela Cumulata und Rhabdocoela Lecithophora (Turbellaria)". Acta Zoologica Fennica, 26, 1–260.
Ecologia Tots els prolecitòfors són aquàtics, la majoria viuen als oceans. Algunes espècies, en concret les que viuen a l'aigua dolça, són predadors o carronyaires, però moltes espècies marines es troben associades amb animals colonials com els briozous o viuen com a simbionts sobre animals més grossos com les garotes; poques espècies carreguen algues simbiòntiques. Tot i que són bons nedadors, rarament s'allunyen del terra; els espècimens joves es poden trobar en el plàncton. Moltes espècies mostren fototaxi positiva o negativa. (Norén, 2002)
Distribució La majoria de prolecitòfors viuen als oceans. També hi ha espècies a aigües salobres o dolces; al llac Baikal una radiació adapativa ha dut a un elevat nombre d'espècies endèmiques. L'ordre té una distribució cosmopolita: la majoria d'espècies descrites són d'aigües temperades, mentre que es coneix poc d'espècies tropicals o d'aigües profundes. Això probablement és degut a un artefacte de mostreig, ja que se sap que els prolecitòfors són comuns als tropics; quan Norén & Jodnelius (2004) van mostrejar la costa adjacent a Phuket Marine Biological Center, Phuket, Tailàndia, van trobar 14 espècies de prolecitòfors, tots nous per a la ciència.Noren M, Jondelius U. 2004. "Four new species of the family Plagiostomidae Graff, 1882, (Prolecithophora, "Platyhelminthes") from Phuket, Thailand". Phuket Marine Biological Center Research Bulletin 65:2
Classificació No hi ha consens pel que fa a l'afinitat i classificació dels prolecitòfors. La classificació que es presenta aquí segueix la de Noren (2002), i es basa principalment en dades moleculars.
Platyhelminthes Rhabditophora Neoophora Adiaphanida Fecampiida Tricladida Prolecithophora Protomonotresidae - espècies exclusives del llac Baikal, amb una excepció. Plagiostomidae - principalment marins, poques espècies d'aigua dolça. Pseudostomidae - espècies exclusivament marines.
Filogènia Posició filogenètica dels prolecitòfors dins el grup dels platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.
Referències
Noren M. 2002. Phylogeny and classification of prolecithophoran flatworms. Doctoral thesis at Stockholm University. . Noren M, Jondelius U. 2002. "Phylogenetic position of the Prolecithophora (Rhabditophora, "Platyhelminthes")". Zoologica Scripta. 31:4
Categoria:Rabditòfors