Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d'agost de 1946) fou un escriptor anglès molt conegut per les seves novel·les de ciència-ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L'home invisible, L'illa del doctor Moreau i La màquina del temps. Fou un escriptor polític prolífic que entrà per dret propi a la història de la literatura i que escrigué obres de gairebé tots els gèneres, incloent-hi obres que no són ficció. Era obertament socialista, i moltes de les seves obres contenen notables comentaris polítics i socials.
Avui en dia H.G. Wells es considera un autor clàssic. Moltes de les seves obres han estat portades al cinema i adaptades a la televisió. La cèlebre adaptació a la ràdio de Orson Welles de La guerra dels mons atemorí als Estats Units. Les seves obres contenen una sèrie de leit motivs que després han estat imitats i han estat font d'inspiració per autors posteriors.
Biografia Herbert George era el quart i fill petit de Joseph Wells, un antic jardiner i al mateix temps botiguer i jugador de criquet, i de la seva muller Sarah Neal, una antiga empleada domèstica. Va néixer al 62 de High Street, Bromley, Kent. La seva família formava part de l'empobrida classe mitjana baixa. Una herència els va permetre comprar una botiga de porcellana, tot i que mai va ser un negoci pròsper. Joseph hi venia també material de criquet.
L'any 1874 H.G. Wells, amb set anys, va tenir un accident i va haver d'estar al llit un temps amb una cama trencada. Per passar el temps, començà a llegir els llibres que li duia el seu pare de la biblioteca local; això també estimulà el seu desig d'escriure. Més tard es matriculà a la Thomas Morley's Commercial Academy, una escola privada fundada el 1849. Wells seguí a l'acadèmia Morley fins a 1880.
L'any 1877 el seu pare va tenir un accident, fet que li va impedir guanyar-se la vida com fins aleshores. Això va dur Herbert i els seus germans a treballar com a aprenents en diversos oficis. En aquell temps era usual que els joves treballadors aprenguessin el seu ofici amb un empresari experimentat.
Des de 1881 a 1883, H.G. va treballar d'aprenent a Southsea Drapery Emporium, un negoci de tèxtil. La seva experiència seria la inspiració de les seves novel·les The Wheels of Chance i Kipps, on descriu la vida dels aprenents i on també es mostra crític amb el sistema sanitari d'aquell temps.
L'any 1883 es va matricular a l'escola de gramàtica Midhurst de Sussex com a alumne i també com a tutor, on va continuar la seva avidesa per la lectura.
L'any 1884 va obtenir una beca per estudiar biologia en el Royal College of Science de Londres, on va tenir com a professor Thomas Henry Huxley. Va estudiar-hi fins a 1887. Aviat va entrar a la Societat de Debat de l'escola. Aquests anys marquen el començament del seu interès en una possible reforma de la societat. En un primer moment va abordar el tema a través de La República de Plató. També ben aviat es va dedicar a les idees contemporànies del socialisme segons allò expressat per la recentment formada Societat Fabiana i conferències dictades a Kelmscott House, la llar de William Morris. També va ser un dels fundadors deThe Science School Journal, una revista de l'escola que li va permetre expressar la seva opinió sobre la literatura i la societat, així com publicar els seus primers treballs de ficció: la primera versió de la seva novel·la La màquina del temps va ser publicada a la revista amb el títol Els argonautes crònics . L'any escolar 1886-1887 va ser l'últim any dels seus estudis. Tot i haver superat prèviament els exàmens tant en biologia com en física, la seva falta d'interès en la geologia li va suposar la pèrdua de la seva beca.
Durant 1889-90 va ser professor a la Henley House School, on va tenir com alumne A.A. Milne.
No va ser fins al 1890 que Wells va guanyar una llicenciatura en zoologia a la Universitat de Londres.
Va ser un dels fundadors de la Royal College of Science Association, i va ser el seu primer president l'any 1909.
De la seva relació amb Rebecca West, que va durar deu anys, va tenir el seu fill Anthony West, nascut el 1914.
Al contraure tuberculosi ho va abandonar tot per dedicar-se a escriure, completant més de cent obres. És considerat un dels precursors de la ciència-ficció i les seves primeres obres ja tenien com a tema la fantasia científica, descripcions profètiques del triomf de la tecnologia i comentaris sobre els horrors de les guerres del segle XX: La màquina del temps (The Time Machine, 1895), la seva primera novel·la, d'èxit immediat, en la que es barrejaven la ciència, l'aventura i la política; L'home invisible (The Invisible Man, 1897); La guerra dels mons (The War of the Worlds, 1898) i Els primers homes a la Lluna (The First Men in the Moon, 1901).
Va morir el 13 d'agost de 1946, a Londres.
Conviccions Wells es va interessar per la realitat sociològica del moment, especialment per la de les classes mitjanes, defensant els drets dels marginats i lluitant contra la hipocresia imperant, que descriu amb compassió i sentit de l'humor a novel·les com Love and Mr. Lewisham (1900), Kipps, the Story of a Simple Soul (1905) i Mr. Polly (1910), novel·la que descriu amb fina ironía el fracàs de les aspiracions socials dels seus protagonistes.
La gran majoria de la resta dels seus llibres poden classificar-se com a novel·les socials com, per exemple, Anna Verònica (Ann Veronica 1909), on defensa els drets de les dones, Tono Bungay (1909), un atac al capitalisme irresponsable, i Mr. Britling va fins al fons (1916), que descriu la reacció de l'anglès mitjà davant de la guerra. Wells va criticar també la hipocresia i la rigidesa de l'època victoriana així com l'imperialisme britànic.
Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), va redactar la història de la humanitat en tres parts, Outline of History (1920), amb la col·laboració de Julian Huxley.
Durant tota la seva vida Wells es va preocupar de la supervivència de la societat contemporània. Convençut de la necessitat d'un sistema social més just, es va fer membre de la Societat Fabiana, que tenia per objectiu instaurar el socialisme de forma pacífica, tot i que certes diferències amb alguns membres com Bernard Shaw el van acabar distanciant del grup. Wells creia que les forces materials podien ser controlades per la raó i utilitzades per al progrés i la igualtat entre els habitants del món.
Va dedicar la seva obra 42 to 44 (1944) a la crítica de molts líders mundials del seu temps. Per altra banda, a El destí de l'Homo sapiens (1945) expressava els seus dubtes sobre la possibilitat de supervivència de la raça humana.
Wells estava convençut que l'espècie humana podia millorar amb la ciència i l'educació. Tot i això, no va caure en la ingenuïtat de molts dels seus contemporanis i va ser un dels primers pensadors que va advertir del perill de confiar cegament en les màquines.
Durant l'última època de la seva vida, Wells va assumir la tasca de defensar en escrits i conferències tot allò que considerava positiu per al progrés, així com criticar obertament els grans conflictes bèl·lics que va patir Europa.
Obra miniatura|Portada de la primera edició de La guerra dels mons (1898)
Tota l'obra de H.G. Wells està influenciada per les seves profundes conviccions. A La màquina del temps (1895) tracta el tema de la lluita de classes; a L'illa del doctor Moreau (1896) i a L'home invisible (1897), els límits ètics de la ciència i l'obligació del científic d'actuar de forma ètica més enllà del poder que li atorguen els seus descobriments; a La guerra dels mons (1898), la crítica dels usos i costums de l'època victoriana i les pràctiques imperialistes britàniques.
A partir de 1900 va començar a escriure novel·les que descrivien la vida de la gent humil, entre les quals trobem Anna Verònica (1909), on tracta el tema de l'alliberament de la dona. També va escriure assaigs de caràcter enciclopèdic com El perfil de la història (1919) o La conspiració oberta (1922) i, tot i que sempre va voler un món més just i solidari, els seus últims escrits El destí de l'Homo sapiens (1939) i La ment a la vora de l'abisme (1945) estan marcats per un pessimisme fruit de considerar una humanitat que, per ambició i odi, es destrueix a ella mateixa.
L'estil literari de Wells, però, no està a l'altura dels temes que tracta: la seva fama com escriptor és deguda als temes tractats i no al seu estil.
Fou també autor dEsquema de la Història Universal, obra dividida en quatre toms que descriu tota la història universal des dels egipcis fins a la caiguda de l'Alemanya nazi.
A continuació hi ha una llista amb gran part de la seva obra (les obres marcades amb * es troben disponibles a la web del Projecte Gutenberg):
<div style="font-size:91%;"> {| | valign=top width="50%" | The Chronic Argonauts (1888) Textbook of Biology (1893) (revisat el 1898 com Textbook of Zoology) Honours Physiography, escrit amb R. A. Gregory, (1893) Select Conversations with an Uncle (now extinct) (1895) The Time Machine: An Invention— La màquina del temps (1895)* The Wonderful Visit (1895) The Stolen Bacillus and Other Incidents (1895)* The Argonauts of the Air (1895) Under the Knife (1896) In the Abyss (1896) The Island of Doctor Moreau—L'illa del doctor Moreau (1896)* The Red Room (1896)* The Wheels of Chance: A Bicycling Idyll (1896)* The Sea Raiders (1896) The Crystal Egg (1897) The Star (1897) A Story of the Stone Age (1897) The Plattner Story, and Others (1897) The Invisible Man: A Grotesque Romance— L'home invisible (1897)* Certain Personal Matters: A Collection of Material, Mainly Autobiographical (1898) The War of the Worlds— La guerra dels mons (1898)* The Man Who Could Work Miracles (1898) When the Sleeper Wakes (1899) (revisat posteriorment com The Sleeper Awakes, 1910)* Tales of Space and Time (1899) A Story of the Days To Come (1899) Love and Mr Lewisham: The Story of a Very Young Couple (1900)* The First Men in the Moon (1901)* Filmer (1901) The New Accelerator (1901) Anticipations of the Reaction of Mechanical and Scientific Progress upon Human Life and Thought (1902) The Discovery of the Future (1902) The Sea Lady: A Tissue of Moonshine (1902) Mankind in the Making (1903)* The Magic Shop (1903)* Twelve Stories and a Dream (1903) The Truth About Pyecraft (1903) The Food of the Gods and How It Came to Earth (1904)* The Land Ironclads (1904) Kipps: The Story of a Simple Soul (1905) A Modern Utopia (1905)* The Empire of the Ants (1905) In the Days of the Comet (1906)* The Future in America: A Search After Realities (1906) Faults of the Fabian (1906) Socialism and the Family (1906) Reconstruction of the Fabian Society (1906) This Misery of Boots (1907) Will Socialism Destroy the Home? (paper, escrit el 1907) New Worlds for Old (1908) The War in the Air (1908)* First and Last Things: A Confession of Faith and Rule of Life (1908)* The Valley of Spiders (1909) Ann Veronica (1909)* Tono-Bungay (1909)* The History of Mr. Polly (1910)* The Sleeper Awakes (1910)* - Edició revisada de When the Sleeper Wakes 1899 The Late Mr Elvesham (1911) The New Machiavelli (1911)* The Country of the Blind and Other Stories (1911)* The Door in the Wall and Other Stories (1911) Floor Games (1911)* The Great State: Essays in Construction (títol als Estats Units: Socialism and the Great State: Essays in Construction) (corregida per Wells, G. R. S. Taylor i Lady Warwick (1912) The Labour Unrest (1912) Marriage (1912) War and Common Sense (1913) Liberalism and Its Party: What Are the Liberals to Do? (1913) Little Wars: A Game for Boys from Twelve Years of Age to One Hundred and Fifty and for that More Intelligent Sort of Girls who Like Boys' Games and Books (1913) The Passionate Friends: A Novel (1913) An Englishman Looks at the World: Being A Series of Unrestrained Remarks upon Contemporary Matters (títol als Estats Units: Social Forces in England and America) (1914)