Les llengües nubianes són una denominació lingüística ambigua fundada en la geografia. Parlen aquestes llengües una cinquantena de tribus del Kordofan Meridional (Sudan) a les muntanyes Nuba (78.000 km²), en nombre desconegut i la majoria musulmans. Els noms de les tribus són generalment els de les muntanyes que habiten. El nom nuba (que va originar «Núbia») es pensa que volia dir antigament 'esclau'.
Estan dividides en dues famílies i diverses subdivisions: Família nigerokordofiana Niger-Congo Kadugli-krongo Kodofanià Heiban Moro Otoro Koalib (ka-owalib, ngirere, rere, nuba, igalige o abri) Família sudanesa oriental del nilosaharià (que inclou el songhai, el fur, el maban i altres) Branca occidental Kuliak Nilòtic (shilluk, dinka, bari...) Branca oriental (Daju, Nyimang, Temein i altres) Jebel oriental Nubià (Barabra) Central (birked ja extingit i dongolawi també anomenat ratana, kenzi o mataki) Nubià muntanyès (kadaru, ghulfan, debri) Nubià muntanyès no classificat (dair, dilling, karko, wali) Nubià del nord (nobiin o mahas-fadidja) Nubià occidental o meidob Surma
Referències
Bibliografia R. Thelwall i T. C. Schadeberg, The linguistic settlement of the Nuba Mountains, 1983.
Categoria:Núbia Categoria:Llengües niloticosaharianes Nubies