El McDonnell Douglas (actualment Boeing) F/A-18 Hornet és un caça bombarder supersònic a reacció dissenyat per a operar com a avió embarcat des de portaavions. Té capacitat per operar de dia o de nit i amb meteorologia adversa en missions tant d'atac a terra com aire-aire (per això té la denominació F/A de Fighter i Attack en anglès).
Va ser dissenyat per McDonnell Douglas i Northrop que va aportar el seu prototip YF-17 com a base del nou F/A-18. El disseny començà a la dècada de 1970 segons les especificacions demanades per la Marina dels Estats Units d'Amèrica i els Cos de Marines. Posteriorment s'ha exportat a altres països com el Canadà, Espanya, Suïssa o Austràlia.
Desenvolupament miniatura|Els prototips YF-16 i YF-17 durant les proves de vol
La Marina dels Estats Units va començar el programa VFAX (Naval Fighter-Attack Experimental) per al desenvolupament d'un avió de combat polivalent per a substituir els Douglas A-4 Skyhawk, LTV A-7 Corsair II i McDonnell Douglas F-4 Phantom II; així com complementar els F-14 Tomcat.
El 1973 el secretari de defensa James R. Schlesinger va ordenar que la Marina dels Estats Units que avalués els dissenys YF-16 i Northrop YF-17. Aquests estaven en estudi per a una competició semblant dirigida per les Forces Aèries dels Estats Units. El 1975 van seleccionar una versió modificada de l'YF-17, esdevenint l'F-18A.
Operadors miniatura|Països operadors de l'F/A-18 (en blau) miniatura|F/A-18A Hornet en diversos esquemes de color miniatura|Vídeo de la NASA d'una operació de proveïment aeri de dos F/A-18A de l'any 2002
La Reial Força Aèria Australiana té 55 F/A-18A i 16 F/A-18Bs en operació el novembre de 2008."Directory: World Air Forces." Flight International, 11–17 November 2008.
La Força Aèria Finlandesa té 55 F-18C i 7 F-18D el novembre de 2008.
La Força Aèria de Kuwait té 28 F/A-18C i 7 F/A-18D en operació el novembre de 2008.
La Força Aèria Malaïsiana té 8 F/A-18D en operació el novembre de 2008.
La Força Aèria Espanyola disposa de diversos F/A-18 en els següents esquadrons: Ala de Caza 15 Zaragoza AB, amb 30 A+ i 6 B+ compartits entre els esquadrons 151, 152 i 153. Ala de Caza 12, Torrejón AB (esquadrons 121 i 122) amb 30 A+ i 6 B+. Ala 46, Gando AB (Illes Canàries), amb 22 F/A-18 (anteriorment de la Marina nord-americana).Yañez and Rodriguez 2008, p. 23.
La Força Aèria Suïssa té 26 F/A-18C i 7 F/A-18D en ús el novembre de 2008. Als esquadrons: Fliegerstaffel 11"Schweizer Luftwaffe. Aircraft Order of Battle." Scramble Magazine. Retrieved: 31 December 2008. Fliegerstaffel 17 Fliegerstaffel 18
La Marina dels Estats Units"Strike Fighter Wing Pacific [COMSTRKFIGHTWINGPAC]." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010."Strike Fighter Wing, U.S. Atlantic Fleet (COMSTRKFIGHTWINGLANT)." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010. té 409 F/A-18A/B/C/D Hornets en operació a finals del 2008. El Cos de Marines dels Estats Units"FY 2010 Marine Aviation Plan." marines.mil. Retrieved: 19 September 2010. tenia 238 F/A-18A/B/C/D Hornets en servei a finals del 2008.
El Centre Dryden de Recerca del Vol de la NASA opera amb 4 F/A-18."NASA F-18 Mission Support Aircraft." nasa.gov. Retrieved: 5 April 2010.
Especificacions (F/A-18C/D) miniatura|Diagrama de l'F/A-18 Hornet Dades obtingudes de:U.S. Navy fact file,"F/A-18 Hornet strike fighter fact file." US Navy, 26 May 2009.Frawley, Gerald. "Boeing F/A-18 Hornet". The International Directory of Military Aircraft, 2002/2003. Fyshwick ACT: Aerospace Publications Pty Ltd., 2002. Spick, Mike, ed. "F/A-18 Hornet". Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2000. Característiques generals: Tripulació: F/A-18C: 1, F/A-18D: 2 (pilot i oficial del sistema d'armament) Llargària: 17,1 m Envergadura: 12,3 m Altura: 4,7 m Superfície alar: 38 m² Pes buit: 10.400 kg Pes carregat: 16.770 kg Pes màxim a l'enlairament: 23.500 kg Planta motriu: 2× turboventilador General Electric F404-GE-402 Empenyiment normal: 48,9 kN (11.000 lbf) d'empenyiment cadascun. Empenyiment amb postcremador: 79,2 kN (17.750 lbf) d'empenyiment.
Rendiment: Velocitat màxima operativa: Mach 1,8 (1.915 km/h) a 12.190 m d'altitud. Radi de combat: 740 km (400 milles nàutiques) en una de patrulla aire-aire. Abast en creuer: 3.330 km (1.80O mn) amb tancs de combustible suplementaris. Sostre de servei: 15.240 m (50.000 peus) Grimpada: 254 m/s (50.000 peus/min) Càrrega alar: 454 kg/m² Empenta/pes: 0,96
miniatura|Utilitzant llançadors múltiples amb una gran càrrega de míssil aire-aire: 10 AIM-120 AMRAAM i 2 AIM-9 Sidewinder. miniatura|F/A-18C amb una càrrega de bombes convencionals durant la Guerra del Golf, 1991. Aviònica: Radar Hughes APG-73 Sistema de navegació inercial GPS Dos ordinadors de missió HUD Pantalles multifunció
Armament: Armes de projectils: 1× canó automàtic tipus Gatling M61A1 Vulcan de 20 mm amb 578 projectils. 9 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 6.215 kg. 2 raïls d'extrems alars 4 punts forts subalars 3 punts forts sota el buc Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombes i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius. A fi d'augmentar el seu abast també pot portar fins a 3 tancs de combustible externs.
Referències
Categoria:Avions militars dels Estats Units Categoria:Avions de McDonnell Douglas Categoria:Caces Categoria:Avions de la dècada del 1970