Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər; ; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions. Va exercir com a Secretari d'Estat i conseller de Seguretat Nacional en les administracions presidencials de Richard Nixon i Gerald Ford, exercint aquest paper preponderant en la política exterior dels EUA entre 1969 i 1977, Per les seves negociacions d'un alto el foc al Vietnam, Kissinger va rebre el 1973 Premi Nobel de la Pau, juntament amb Lê Ðức Thọ, en circumstàncies controvertides.
Kissinger va ser un refugiat jueu que va fugir de l'Alemanya nazi amb la seva família el 1938. En arribar als EUA, va destacar acadèmicament i es va graduar a la Universitat Harvard el 1950, on va estudiar amb William Yandell Elliott. Va obtenir el seu màster i doctorat a la Universitat Harvard el 1951 i el 1954, respectivament.
Practicant de la Realpolitik, Kissinger va tenir un paper destacat en la política exterior dels Estats Units entre 1969 i 1977, va ser pioner en la política de distensió amb la Unió Soviètica, orquestrant una obertura de relacions amb la República Popular de la Xina, involucrant-se en el que es va conèixer com a «diplomàcia de llançadora» a l'Orient Mitjà per posar fi a la Guerra del Yom Kippur, i negociant els Acords de Pau de París, que van posar fi a la participació estatunidenca a la Guerra del Vietnam. Tot i així, la controvèrsia ha persistit sobre la seva figura, tant pels bombardeig de Cambodja durant la Guerra del Vietnam, com a causa de la intervenció de la CIA en diversos cops d'estat succeïts a Llatinoamèrica durant la dècada del 1970, com en el cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 a Xile, o la «llum verda» a la junta militar argentina, així com per l'abast de l'Operació Còndor.Cited in Richard R. Fagen, "The United States and Chile: Roots and Branches", Foreign Affairs, enero de 1975. i el suport dels EUA al Pakistan durant la guerra d'alliberament de Bangladesh malgrat el genocidi perpetrat pel Pakistan. Tot això ha va ocasionar que hi hagués nombroses iniciatives que perseguien aconseguir el seu processament davant les instàncies judicials internacionals, així com la retirada del seu Premi Nobel.
Després de deixar el govern, va formar la Kissinger Associates, una empresa internacional de consultoria geopolítica i va ser accionista i cofundador de la Kissinger & McLarty Associates, així com membre de les juntes directives i assessor de les empreses The Hollinger Group i Gulfstream Aerospace. A més va ser rector de la Universitat de Georgetown i va servir a Indonèsia com a assessor general del govern. Kissinger va escriure més d'una dotzena de llibres sobre història diplomàtica i relacions internacionals. El 2001, Kissinger va ser cridat pel gabinet de George W. Bush per liderar un comitè de crisi internacional a causa dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, tot i que Kissinger es va retirar poc després.
Kissinger va continuar essent una figura polèmica i polaritzadora de la política estatunidenca, venerada per alguns com a secretari d'estat eficaç i condemnada per altres per suposadament tolerar o donar suport als crims de guerra comesos per estats nació aliats durant el seu mandat. Kissinger també va rebre crítiques per ser un dels membres fundadors del polèmic i encara actiu Grup Bilderberg, entitat no governamental que reuneix diverses de les persones més poderoses i influents del món, incloent monarques, aristòcrates, polítics, empresaris i magnats. http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/15/internacional/1308118564.html El criminal de guerra con suerte] No sólo no ha pagado por sus crímenes, sino que sigue recogiendo los beneficios de su "experimentada carrera diplomática". Su consultoría, Kissinger Associates, genera millones de dólares de beneficios aconsejando a grandes multinacionales y gobiernos sobre cómo operar en el extranjero. David Jiménez en El Mundo (España), 16/06/2011 Una enquesta de 2015 als principals estudiosos de relacions internacionals, realitzada pel College of William and Mary, va classificar Kissinger com el secretari d'estat dels Estats Units més eficaç durant els 50 anys fins al 2015. Com a centenari, Kissinger va ser l'últim membre supervivent del gabinet Nixon.
Biografia Origen i joventut Kissinger va néixer com Heinz Alfred Kissinger el 27 de maig de 1923 a Fürth, a Baviera, fill de la mestressa de casa Paula (de soltera Stern, 1901–1998, de Leutershausen) i de Louis Kissinger (1887–1982), un mestre d'escola. Tenia un germà petit, l'empresari Walter (1924-2021). La seva família era jueva alemanya. El cognom Kissinger va ser adoptat el 1817 pel seu besavi Meyer Löb, en honor a la ciutat balneari bavaresa de Bad Kissingen. En la seva joventut, a Kissinger li agradava jugar a futbol. Va jugar a l'equip juvenil del SpVgg Fürth. En una entrevista de 2022, va recordar vívidament que tenia nou anys el 1933 quan va saber de l'elecció d'Adolf Hitler com a canceller d'Alemanya, i que va resultar ser un punt d'inflexió profund per a la família Kissinger.
El 20 d'agost de 1938, quan Kissinger tenia 15 anys, ell i la seva família van fugir d'Alemanya com a conseqüència de la persecució nazi. Durant el domini nazi, Kissinger i els seus amics van ser assetjats i colpejats regularment per les bandes de les Joventuts Hitlerianes. Kissinger de vegades desafiava la segregació imposada per les lleis racials nazis colant-se als estadis de futbol per a veure els partits, sovint provocant que els guàrdies de seguretat l'apallissessin. Com a resultat de les lleis antisemites dels nazis, Kissinger no va poder accedir al gymnasium, mentre que el seu pare va ser acomiadat del seu treball de docent. La família va emigrar breument a Londres abans d'arribar a la ciutat de Nova York el 5 de setembre. Més tard, Kissinger va minimitzar la influència que les seves experiències de persecució nazi van tenir en les seves polítiques, escrivint «l'Alemanya de la meva joventut tenia molt d'ordre i molt poca justícia, no és el tipus de lloc que pot inspirar devoció a l'ordre en abstracte». No obstant això, molts estudiosos, inclòs el biògraf de Kissinger Walter Isaacson, no hi han estat d'acord i han argumentat que les seves experiències van influir en la formació del seu enfocament «realista» de la política exterior.Thomas A. Schwartz (2011) Henry Kissinger: Realism, Domestic Politics, and the Struggle Against Exceptionalism in American Foreign Policy, Diplomacy & Statecraft, 22:1, 121–141, DOI: 10.1080/09592296.2011.549746
Kissinger va passar els seus anys de secundària a la secció de Washington Heights de l'Alt Manhattan com a part de la comunitat d'immigrants jueus alemanys que hi residia. Encara que Kissinger es va assimilar ràpidament a la cultura nord-americana, mai va perdre el seu pronunciat accent alemany. Després del seu primer any a la George Washington High School, va començar a assistir a l'escola de nit i va treballar en una fàbrica de brotxes d'afaitar durant el dia.
Després de l'escola secundària, Kissinger es va matricular al City College de Nova York, estudiant comptabilitat. Va destacar acadèmicament com a estudiant a temps parcial, continuant treballant mentre estava matriculat. Els seus estudis es van interrompre a principis de 1943, quan va ser reclutat per l'exèrcit dels Estats Units.
Servei militar Kissinger va rebre un entrenament bàsic a Camp Croft a Spartanburg, Carolina del Sud. El 19 de juny de 1943, mentre es trobava a Carolina del Sud, a l'edat de 20 anys, es va convertir en ciutadà estatunidenc. L'exèrcit el va enviar a estudiar enginyeria al Lafayette College, a Pennsylvania, però el programa d'especialització va ser cancel·lat i Kissinger va ser reassignat a la 84a divisió d'infanteria. Allà, va conèixer Fritz G. A. Kraemer, un oficial i immigrant de la seua natal Alemanya, amb el qual va establir una gran amistat, malgrat la diferència d'edat, a més de ser qui va destacar de Kissinger la seva intel·ligència i fluïdesa amb l'alemany, talents que Kraemer li va incentivar a utilitzar a favor seu i que va aprofitar per a introduir el jove Henry Kissinger a la secció d'intel·ligència militar de la divisió, per a la qual va exercir la missió d'encarregar-se de les tasques d'intel·ligència de més risc durant l'Ofensiva de les Ardenes.
Durant l'avanç estatunidenc a Alemanya, Kissinger, només un soldat, va ser de gran utilitat, essent encarregat de l'administració de la ciutat de Krefeld, a causa de la manca de parlants alemanys entre el personal d'intel·ligència de la divisió. Kissinger es va basar en el seu coneixement de la societat alemanya per a anar destituint i traient els nazis dels càrrecs civils, així com per a salvaguardar les tropes dels espies del govern del Tercer Reich i així restaurar una administració civil eficient a la ciutat, una vegada derrotades les tropes nazis. En vuit dies havia establert una administració civil. Kissinger va ser reassignat al Cos de Contraintel·ligència (CIC), on es va convertir en un agent especial del CIC amb el rang de sergent. Va rebre l'encàrrec d'un equip a Hannover assignat a la recerca d'oficials de la Gestapo i altres sabotejadors, pel qual va rebre l'Estrella de Bronze. El juny de 1945, Kissinger va ser nomenat comandant del destacament CIC del metro de Bensheim, districte de Bergstrasse de Hesse, amb la responsabilitat de la desnazificació del districte. Encara que posseïa autoritat absoluta i poders d'arrest, Kissinger va tenir cura d'evitar abusos contra la població local per part del seu comandament.
El 1946, Kissinger va ser reassignat per ensenyar a l'Escola Europea d'Intel·ligència de Comandament a Camp King i, com a empleat civil després de la seva separació de l'exèrcit, va continuar servint en aquest paper. Kissinger va recordar més tard que la seva experiència a l'exèrcit «em va fer sentir com un americà».
Carrera acadèmica miniatura|upright=0.75| Retrat de Kissinger com a sènior de Harvard el 1950 Kissinger va rebre la seva llicenciatura summa cum laude, Phi Beta Kappa en ciències polítiques a la Universitat Harvard el 1950, on va viure a Adams House i va estudiar amb William Yandell Elliott. La seva tesi de grau superior, titulada The Meaning of History: Reflections on Spengler, Toynbee and Kant, tenia més de 400 pàgines, i va ser l'origen del límit actual d'extensió (35.000 paraules). Va rebre el seu mestratge i el PhD a la Universitat Harvard el 1951 i el 1954, respectivament. El 1952, mentre encara era estudiant de postgrau a Harvard, va exercir com a consultor del director del Psychological Strategy Board, i va fundar una revista, Confluence. En aquell moment, va buscar treballar com a espia per a l'FBI.