La cartel·la, caixetí, cartutx o didascàlia és un espai rectangular o quadrat que serveix per recollir text dins d'una historieta il·lustrada, però que es col·loca sempre fora de la imatge, a manera d'incís, en la mateixa vinyeta o entre dues de diferents, distingint-se així del globus. La seva posició més freqüent és l'horitzontal, ja sigui al peu o a la part superior de la imatge. miniatura|Exemple de cartel·les. Denominació No existeix un consens entre els teòrics a l'hora d'anomenar aquest element icònic, però textos clàssics com Cómo dibujar historietas (1966) i Para hacer historietas (1978) opten per cartel·la.
Funcions José Ma. Parramón indica que serveix per explicar o aclarir algun fet o situació determinada;Blasco, Jesús i Parramón, José Ma. en Com dibuixar historietes , Parramón Edicions, S. A., 1966, p. 54 i Joan Acevedo o Jesús Cuadrado, per a incloure el discurs del narrador o "veu de fora".En Per fer historietes , Editorial Popular, Madrid, 1978, p. 126.Cuadrado, Jesús en Traficantes de vinyetes , pròleg a la monografia-catàleg Una historieta democràtica , Direcció General de Belles Arts i fitxers (Ministeri de Cultura), Madrid, 04/1991. De manera semblant Roberto Aparici, assigna a la cartel·la la funció de donar veu al narrador, diferenciant del cartutx, que té per missió enllaçar vinyetes.és/books? id = bsstaRnd7qEC & pg = PA39 & dq = cartel·la & hl = ca & ii = BLk6TdKIJNPu4gbvjPWVCg & sa = X & oi = book_result & ct = result & resnum = 7 & vegeu = 0CEUQ6AEwBg # v = onepage & q = cartel·la & f = false Aparici , Roberto, El còmic i la fotonovel·la a l'aula , Madrid, Fernando de la Torre, 1992, , pàg. 39.
Luis Gasca i Román Gubern són més precisos i, seguint la terminologia de Roland Barthes, li atribueixen dues funcions: La d'ancoratge, si aclareix el contingut de la imatge, i La de commutació, si facilita la continuïtat narrativa.En El discurs del còmic , Edicions Càtedra, Madrid, 1994, p. 412. Cal afegir que també pot usar-se per intentar guanyar-se la complicitat del lector. Per la seva banda, Toni Guiral es burla dels guionistes que abusen dels cartutxos, repetint una cosa que ja expressa la imatge.En Terminologia ((En broma pero muy en serio)) de los cómics , Edicions Funnies, 1998, p. 10. Una altra possible funció, adoptada per autors com Frank Miller, és la de mostrar pensaments dels personatges, substituint així als globus de text amb formes "de núvol", afegint d'aquesta manera major serietat a la narració, convertint al personatge, l'" actor ", en un narrador, sense que aquest hagi expressar "en veu alta" els seus pensaments.
Variants Acevedo indica que la neutralitat de la cartel·la
En l'ampli mostrari de vinyetes que recullen Gasca i Gubern també ni apareixen algunes amb forma de pergamí o que inclouen onomatopeies de trets.
Referències
Vegeu també Bafarada Glossari de termes de Còmic
Categoria:Còmic Categoria:Glossari de termes de còmic