fou un compositor, etnomusicòleg i director d'orquestra hongarès.
Al costat del seu amic i col·laborador Béla Bartók, Zoltán Kodály és considerat un dels grans impulsors de la recuperació i conservació de la tradició musical hongaresa. Junts van editar diversos reculls de cançons populars —el primer publicat el 1906— i, en conjunt, Kodály arribà a recopilar més de 3.500 melodies.
Quan va morir als 84 anys, Zoltán Kodály era probablement una de les figures més estimades d’Hongria. El reconeixement general li havia arribat sobretot arran de dos moments decisius: la primera interpretació, el 1923, del Psalmus Hungaricus i l’estrena, tres anys més tard, de l’òpera Háry János. Aquestes obres van consolidar la seva reputació com a creador d’una autèntica música nacional hongaresa. El Psalmus i la suite extreta de l’òpera van ser també les primeres composicions que van fer conèixer el seu nom fora d’Hongria. Aquesta projecció internacional encara es reforçaria durant la dècada de 1930, quan les Danses de Galánta van començar a interpretar-se arreu.
Amb els anys va arribar a dominar diversos instruments: el piano, el violí, la viola i el violoncel. Més endavant, ja entrada la quarantena, incorporaria encara una altra faceta a la seva activitat musical, la de director d’orquestra, que se sumaria a les de compositor, etnomusicòleg i pedagog.
Biografia El pare de Zoltán Kodály era cap d’estació dels Ferrocarrils Imperials i Reials austrohongaresos, una feina que obligava la família a canviar sovint de residència. Per aquest motiu, el jove Zoltán va créixer passant per diverses petites ciutats d’Hongria i Eslovàquia. A cada lloc absorbia la música popular de l’entorn i, a casa, gràcies als seus pares —que tocaven el violí i el piano— entrava també en contacte amb fragments del repertori clàssic.
El 1900, als disset anys es va traslladar a Budapest, on va estudiar literatura hongaresa i alemanya a la universitat i, paral·lelament, va iniciar finalment una formació musical formal a l'Acadèmia de Música Ferenc Liszt, on va ser alumne de composició de Hans Koessler. A la universitat va començar també una investigació sistemàtica sobre un camp que ja coneixia i estimava: la música popular hongaresa. Amb el temps, aquest treball acabaria convertint-se en la seva tesi doctoral.
A la dècada de 1890, un filòleg anomenat Béla Vikár havia començat a recollir cançons populars directament sobre el terreny amb l’ajuda d’un fonògraf portàtil. Kodály va seguir aquest exemple, igual que el lleugerament més gran Béla Bartók. Així va començar per a tots dos una tasca que duraria tota la vida: recollir, transcriure, estudiar i editar música popular, així com una profunda amistat que mai no es va veure afectada pel fet que, com a compositors, acabarien desenvolupant llenguatges musicals diferents.
Va ser un pioner de l'estudi del folklore musical, esdevenint una de les més importants figures en el camp de l'etnomusicologia. Des del 1905 va començar a visitar els llogarets més allunyats gravant-hi els cants populars típics en cilindres fonogràfics. El 1906 va escriure una tesi sobre els cants populars hongaresos (Construcció Estròfica en els Cants Populars Hongaresos). Després d’obtenir el doctorat el mateix any, Kodály va rebre una beca que li va permetre passar mig any a l’estranger: quatre mesos a Berlín i dos a París on va estudiar amb Charles Marie Widor. L’esdeveniment més significatiu d’aquesta estada va ser el seu contacte amb Claude Debussy a la capital francesa. Va tornar a Hongria amb una maleta plena de noves partitures. Kodály va compartir aquests descobriments amb Béla Bartók, i tots dos compositors van començar a buscar noves maneres d’integrar aquelles influències amb la tradició musical hongaresa. Tots dos eren patriotes profundament compromesos, un aspecte essencial per entendre tant la seva obra com la seva personalitat artística. Kodály ho expressava amb aquestes paraules: «No hi ha originalitat individual que no estigui arrelada en una originalitat nacional». Ja al final de la seva vida, en un acte commemoratiu del desè aniversari de la mort de Bartók, recordava: «Davant nostre s’alçava la visió d’una Hongria culta, renaixent del poble. Vam decidir dedicar-hi les nostres vides». Va continuar les expedicions per a la recollida de música folklòrica sense que la Primera Guerra Mundial en suposés una interrupció.
Després de la derrota a la Primera Guerra Mundial l’esperaven anys difícils, el rei —que també era emperador d’Àustria— va abdicar i es va proclamar una república socialista. Tropes sèrbies, romaneses i txeques van ocupar el país, l’economia estava en ruïnes i un intent de presa de poder comunista va agreujar encara més la situació. En aquest clima convuls es va gestar una contrarevolució de dretes. A finals de 1919, una ofensiva dirigida per Miklós Horthy va conduir a la presa del poder, i el 1920 el Parlament va restaurar formalment la monarquia i el va nomenar regent. El resultat va ser una situació política paradoxal —una monarquia sense rei— sota la qual Horthy governaria de fet com a dictador fins al 1944.
Zoltán Kodály es va trobar així atrapat entre els períodes de «terror roig» i «terror blanc». Havia estat vinculat a la República de 1918 perquè havia estat nomenat sotsdirector de la seva antiga institució, l’Acadèmia de Música de Budapest. Després de la caiguda de la República i l’arribada del règim de Miklós Horthy, el control de la vida musical oficial va passar a mans del violinista i compositor Jenő Hubay, un professor eficaç però políticament i musicalment molt conservador, i també —en l’àmbit personal— venjatiu. El govern preferia no atacar compositors més coneguts internacionalment com Ernő Dohnányi o Béla Bartók, ja que això hauria pogut perjudicar la imatge exterior del país. Kodály, en canvi, era una figura molt més vulnerable.
Va ser expulsat de l’Acadèmia i se li va prohibir ensenyar durant dos anys, mentre que les interpretacions de la seva música eren activament desincentivades. Bartók el va ajudar persuadint la seva editorial vienesa, Universal Edition, una de les més influents d’Europa, perquè incorporés les obres de Kodály al seu catàleg. Un cop assegurat aquest suport editorial, la pressió exercida contra ell va disminuir. Kodály havia superat les turbulències dels anys 1919–1921 amb una gran dignitat, però en va sortir profundament ferit i indignat.
Kodály es va dedicar a la composició durant tot aquest temps, produint dos quartets de corda, la sonata per a violoncel i piano, la sonata per a violoncel sol (Op. 8, 1915), i el duo per a violí i violoncel, però no va gaudir d'un vertader èxit fins a l'any 1923 amb el Psalmus Hungaricus, estrenat en un concert commemoratiu del cinquantè aniversari de la unió de Buda i Pest (la Suite de Dances de Bartók també va ser estrenada per a l'ocasió). Després d'aquest èxit, Kodály va viatjar al llarg d'Europa per tal de dirigir la seva música. Més avant Kodály es va interessar pels problemes de l'educació musical, i va escriure un excel·lent mètode d'ensenyament musical per a l'escola, així com diverses monografies sobre el tema. El seu treball en aquest àmbit va tenir una profunda influència tant dins com fora del seu país.
El 1927 Kodály va compondre una obra per a piano titulada Danses de Marosszék, dedicada a una regió de Transsilvània que havia visitat sovint durant la seva joventut. El 1930 en va preparar també una versió orquestral, que va aconseguir un gran èxit. Les Danses de Galánta van néixer en certa manera com una continuació d’aquella obra. El mateix compositor explicava: «Galánta és una petita ciutat hongaresa situada a la ruta entre Viena i Budapest. El compositor hi va passar set anys de la seva infància. En aquell temps hi havia una famosa banda gitana que avui ja ha desaparegut. Aquell va ser el primer “so orquestral” que va arribar a les orelles del nen. Els avantpassats d’aquests gitanos ja eren coneguts fa més de cent anys. Cap al 1800 es van publicar a Viena alguns llibres de danses hongareses, un dels quals contenia música “segons diversos gitanos de Galánta”. Ells han conservat les antigues tradicions. Per mantenir-les vives, el compositor ha pres els seus temes principals d’aquestes publicacions antigues».
Les Variacions del Paó (1939, encarregades per l'Orquestra del Concertgebouw per a celebrar el seu cinquantè aniversari) i la Missa Brevis (1944, per a solistes, cor, orquestra i orgue) entre d'altres. La suite de l'òpera Háry János (1926) també ha esdevingut molt popular.
Kodály va romandre a Budapest durant la Segona Guerra Mundial, retirant-se de l'ensenyament el 1942. el 1945 va ser nomenat president del Consell de les Arts d'Hongria, i el 1962 va rebre l'Orde de la República Popular Hongaresa. També va ser president del Consell Internacional de Música Folclòrica i president honorari de la Societat Internacional d'Educació Musical. Va morir a Budapest el 1967, sent una de les figures més conegudes i respectades de les arts hongareses. Durant els anys de professorat va tenir molts alumnes, que més tard serien importants, tant en la composició com en la interpretació i direcció orquestral, entre aquests últims hi hagué Mátyás Seiber,Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1323. () Rezsö Sugár, Robert Kinsky, Maros Rudolf.Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 788. () i entre els intèrprets de piano Agi Rado. https://www.legacy.com/obituaries/baltimoresun/obituary.aspx?n=agi-rado&pid=191646780
El 1966, un any abans de la mort de Kodály, va ser fundat el Quartet Kodály en honor seu.
Obres selectes Concert per a orquestra (1939) Trio per a 2 Violins i Viola Duo per a violí i violoncel, op. 7 (1914) Sonata per a violoncel sol, op. 8 (1915) Missa Brevis per a solistes, cor, orquestra i orgue Laudes organi, per a cor i orgue Danses de Marosszék (1930) Danses de Galánta (1933) Háry János (1926) Te Deum (1939) Variacions del Paó (1939) Psalmus Hungaricus (1923)
Referències
Enllaços externs Institut Kodály Organització Kodály d'educadors americans. Institut Kodály d'Educació Musical d'Austràlia
Categoria:Compositors hongaresos del segle XX Categoria:Pedagogs musicals hongaresos Categoria:Persones de Kecskemét Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Música Franz Liszt Categoria:Morts a Budapest Categoria:Professors de l'Acadèmia de Música Franz Liszt Categoria:Etnomusicòlegs europeus Categoria:Musicòlegs hongaresos Categoria:Alumnes de la Universitat Eötvös Loránd Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Antropòlegs europeus Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX