fou un arquitecte català, conegut per ser autor de l'Edifici Colon al barri del Raval de Barcelona.
Trajectòria miniatura|Edifici Colon, a Barcelona (1972-1975) miniatura|Edifici de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1972-74) El 1957 es va llicenciar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on també es va doctorar el 1962, i i es diplomà en alta direcció d'empreses per la Universitat de Navarra.
El 1957 va fundar conjuntament amb Josep Anglada i Daniel Gelabert l'estudi AGR, on desenvoluparia la primera part de la seva trajectòria, amb obres com el garatge Catedral a Barcelona (1957), ja enderrocat, així com mercats, escoles, xalets, habitatges, hotels i altres equipaments. A la dècada del 1960 treballà alguns anys com a arquitecte municipal a Sant Josep (illa d'Eivissa) on va realitzar complexos residencials, habitatges unifamiliars, restauracions d'esglésies, plànols urbanístics i més de 16 hotels incloent l'Argos (1962), Tampico, Helios, Algarb i Riviera, destacats pel seu estil innovador i alhora pràctic. Fou autor de l'església de Baqueira-Beret (1984-87), de peculiar geometria triangular.
Un dels seus més emblemàtics projectats per AGR fou l'Edifici Colon (1972-1975), de 110 m d'alçada i 28 plantes. Està integrat per tres trams diferenciats: l'inferior allotja aparcaments, el mitjà (de severitat atenuada per una escala de cargol) agrupa 22 plantes per a oficines, i el superior és un cos trapezoïdal, girat sobre l'eix central i que dona al conjunt aspecte de far o torre de control. El projecte va obtenir llum verda sota l'administració de l'alcalde Porcioles i va rebre crítiques, ja que aquest tipus de construccions s'estigmatitzaven com a «edificis singulars» i provocaven cert rebuig popular. El seu aire brutalista, «que entroncava amb corrents en voga a Europa des dels anys 1950, no va ser apreciat, i el fet que s'aixequés en un extrem del Raval i contraposés la seva verticalitat a l'horitzontalitat de les les Drassanes no hi va ajudar. Malgrat tot, la torre es va convertir en un referent arquitectònic local i Ribas la va defensar sempre amb orgull, convençut que amb el temps seria reconeguda.
Els anys 1970 va col·laborar amb Josep Lluís Sert i Jaume Freixa en la construcció de l'edifici de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1972-1974), i a Les Escales Park (1971-1973), del que el 1974 obtindria el Premi FAD d'Arquitectira.
Va formar part delGrup R, format per arquitectes com Oriol Bohigas o Josep Maria Sostres, que pretenia el retorn a una arquitectura moderna imitant l'estil d'arquitectes europeus reconeguts. Posteriorment AGR, es va dissoldre amistosament i Ribas va muntar amb el seu fill Josep Ribas i Folguera la firma d'arquitectes Ribas & Ribas. Entre les seves obres hi ha l'hotel Melià-gran Sitges (1990-1992), el nou campus de l'IESE (2004-2006) o el tanatori de la Ronda de Dalt (2004-2006) a Barcelona, edifici de línies netes i contundents. Els últims anys va treballar amb Jean Nouvel, amb qui col·laborà en l'Hotel Catalonia a l'Hospitalet.
Alternà durant tota la seva carrera la seva activitat professional amb la docència com a professor adjunt de les càtedres de Perspectiva, Topografia i Urbanisme de la ETSAB, així com a encarregat de la càtedra d'Aplicació Física. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir el 21 de novembre de 2011 en un hospital de Barcelona, a causa de problemes respiratoris.
Obres Edifici de la Fundació Miró, amb Josep Lluís Sert i López. Mercat de la Guineueta, 1967 Edifici Colon de Barcelona, 1972-1975 Campus de l'IESE, 1989-1992 Hotel Gran Melià de Sitges, 1990-1992 Habitatges Sarrià Park, 1998 Tanatori Ronda de Dalt, 2004-2006 Hotel Catalonia a Plaça Europa, l'Hospitalet de Llobregat, 2005 Habitatges a Font-romeu, 2007
Referències
Enllaços externs
Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Creus de Sant Jordi 2011 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes morts al segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX