miniatura|Màquina de rentar en sec El rentatge en sec és un sistema de rentatge de peces de roba utilitzat típicament en una tintoreria o bugaderia que no poden ser submergides en aigua, ja que es deterioren, es deformen, s'encongeixen o se n'altera el color. Malgrat la seva denominació, el "rentatge en sec", no és un sistema sec o per aire, sinó amb productes químics anomenats solvents (percloroetilè, hidrocarburs o actualment derivats d'alcohols biodegradables) que dissolen el greix i les taques tractades, perquè amb l'eixugada posterior a la mateixa màquina estigui a punt per al procés de planxa i l'acabament de la peça. El tractament sol seguir el procés següent: Selecció de les peces per colors. El tractament llevataques es fa amb sabons específics. (percloroetilè, hidrocarbur o d'altres productes específics). Després d'un repòs es fa el rentatge en sec i a vegades, una segona volta amb aigua, segons necessitin i permetin les peces.
Introducció Es coneix com a rentatge en sec qualsevol procés de rentatge de roba i tèxtils que fa servir un solvent químic diferent de l'aigua. El procés de rentatge en sec modern va ser desenvolupat i patentat per Thomas L. Jennings.
Malgrat el nom, el rentatge en sec no és un procés "sec"; ja que la roba és remullada en un solvent líquid. El tetracloroetilè (percloroetilè) (C2CL4), També anomenat "Perc" a les tintoreries, és el solvent més utilitzat històricament, encara que les normatives contra organoclorats ja fa anys que en recomanen la seva retirada del mercat i fa uns anys que els solvents i les màquines es van renovant amb productes menys perillosos, com els Hidrocarburs i altres derivats del petroli o derivats d'alcohols aquests ja biodegradables.David C. Tirsell "Dry Cleaning" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2000.
La majoria de fibres naturals poden ser rentades amb aigua però alguns teixits sintètics (p. ex. viscosa, lyocell, modal, i cupro) reaccionen malament amb aigua i han de ser rentats en sec.
Història Thomas L. Jennings és l'inventor i el primer a patentar el procés comercial de rentatge en sec conegut com a "Dry Scouring". Un 3 de març de 1821 (amb número de patent: US 3,306X). Va ser el primer afroamericà en rebre una patent, malgrat els intents per impedir de rebre-la a causa de la naturalesa perillosa del procés.
Un dels primers a usar el terme comercial "rentatge en sec" tot usant aiguarràs va ser en Jolly Belin a París cap al 1825.
El rentatge en sec modern, basat en l'ús de solvents no basats en aigua, per treure la brutícia i les taques de la roba, ja es documenta el 1855. El potencial dels solvents basats en petroli va ser reconegut pel tintorer francès Jean Baptiste Jolly, qui va oferir un nou servei que es va conèixer com a nettoyage à sec—és a dir, neteja en sec. Els problemes sobre la inflamabilitat del solvent van portar a William Joseph Stoddard, un tintorer d'Atlanta, a desenvolupar l'Stoddard solvent (esperit blanc) com a alternativa lleugerament menys inflamable que els solvents basats en benzina. L'ús de solvents altament inflamables, provinents del petroli van causar molts incendis i explosions, Provocant rigoroses normatives específiques i de control per als processos de rentatge en sec. Després de la Primera Guerra Mundial, es van començar utilitzar solvents provinents del clor (organoclorats...). Aquests solvents eren molt menys inflamables que els solvents de petroli i milloraven la capacitat de rentatge.
Canvi al tetracloroetilè A mitjan anys 1930, la indústria del rentatge en sec ja havia adoptat el tetracloroetilè (percloroetilè o Perc) com a solvent. Tenia una capacitat de rentatge excel·lent. No és inflamable i és compatible amb la majoria de teixits i guarniments. Com que és més estable, el tetracloroetilè és senzill de reutilitzar.David C. Tirsell "Dry Cleaning" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2000.
Infraestructura Els negocis de rentatge en sec, des de la perspectiva del client, son qualsevol botiga o cadena de botigues agrupada al gremi dels tintorers o bugaders o que es dediquin a les tasques de neteja de roba. Una tintoreria fa el rentatge al mateix establiment. Una cadena comercial rep la roba dels clients, i envia les peces a una planta centralitzada, a on després de rentar la roba, aquesta ha de tornar a la botiga perquè la reculli el client. El temps de retorn és més llarg en una cadena que per una tintoreria. Tanmateix, fer funcionar una tintoreria requereix més feina pel propietari empresarial. Des del 2010, en alguns països, la recollida i entrega a domicili de la roba s'ha gestionat per aplicacions web amb la intenció de millorar i abaratir costos; tanmateix, la majoria d'aquestes propostes no han prosperat.
L'ús de màquines de cicle tancat (a partir dels anys 1990, degut a la normativa mediambiental sobre organoclorats) va minimitzar el risc d'incendis i vapors perillosos que originava el procés de rentatge en sec. En aquells temps, el rentatge en sec es duia a terme amb dues màquines diferents—una pel procés de rentatge, i la segona per extreure el solvent de les peces de roba.
Les màquines d'aquesta era van ser descrites com Airejades; ja que els vapors del procés d'eixugada eren expulsats a l'atmosfera, de la mateixa manera que algunes eixugadores de rentatge en sec més modernes. Això no només ha contribuït a contaminació mediambiental sinó també a l'emissió de molt PERC potencialment reutilitzable s'ha perdut a l'atmosfera. Amb la normativa actual i els controls més estrictes sobre les emissions de solvents es busca garantir que totes les màquines de rentatge en sec del món siguin ara completament hermètiques (sistemes autoclau), i que cap vapor de solvent sigui enviat a l'atmosfera. A les màquines tancades hermèticament, el solvent recuperat durant el procés d'eixugada per destil·lació retorna un cop condensat al dipòsit i així pot ser reutilitzat per rentar una altra vegada o manipular-lo de manera segura. La majoria de les màquines tancades modernes també incorporen un control electrònic d'eixugada, el qual detecta si les traces de PERC han estat extretes de la roba. Aquest sistema garanteix i minimitza els vapors de PERC al final del cicle de rentada per sota dels nivells exigits a les normatives vigents.
Mecanisme miniatura|Estructura de cel·lulosa, el component principal del cotó. Els molts grups OH lliguen l'aigua, portant a un inflament del teixit i provocant arrugues, efectes minimitzats quan aquests materials és tracten amb tetracloroetilè i altres solvents de rentatge en sec. El funcionament del rentatge en sec dissol selectivament les taques de la peça. Els solvents són no-polars i tendeixen a extraure selectivament els compostos que causen les taques. Aquestes taques (de greix i altres) altrament només dissoldrien amb mescles de detergents aquosos a temperatures altes, potencialment degradants dels teixits delicats.
Els Solvents no polars són també bons per alguns teixits, especialment teixits naturals, ja que el solvent no interacciona amb cap altre grup de polars dins del teixit. L'aigua lliga aquests grups polars provocant l'inflament i l'estirament de proteïnes dins de fibres durant la rentada. També, l'annexió de molècules d'aigua interfereix amb atraccions dèbils dins de la fibra, provocant una pèrdua de la forma original de la fibra. Després del cicle de rentada, les molècules d'aigua s'extrauran. Tanmateix, la forma original de les fibres ja ha estat distorsionada i això generalment provoca un encongiment. Els Solvents no polars impedeixen aquesta interacció, protegint teixits més delicats.
L'ús d'un solvent eficaç junt amb fricció mecànica del balanceig treu les taques eficaçment.
Processament amb solvent miniatura|Una màquina de rentatge en sec moderna amb pantalla tàctil control SPS. Fabricant: EazyClean, EC de tipus124, foto presa prèvia instal·lació Una màquina que renta en sec és similar a una combinació d'una rentadora domèstica i una eixugadora de roba. La roba és col·locada càmera de rentada o cambra d'extracció (conegut com a 'cistella' o 'tambor'), el qual constitueix el nucli de la màquina. La cambra de rentada conté un tambor horitzontal perforat que gira dins d'un tanc exterior. El tanc manté el solvent mentre el tambor rotatiu aguanta la càrrega de roba. La capacitat de la cistella sol ser entre 8 i 40 kg, encara que es poden construir maquines més grans per encàrrec.
Durant el cicle de rentada, la cambra s'omple aproximadament fins a un terç de solvent i comença a rodar tot agitant la roba. La temperatura del solvent es manté a uns 30 graus Celsius, ja que una temperatura més alta deterioraria la roba. Durant el cicle de rentada, el solvent de la cambra és filtrat i retornat al tambor. Això és conegut com el cicle de rentat i manté durant la rentada. El solvent llavors es extret, primer per centrifugació i després destil·lat en ser enviat a una unitat de destil·lació que consisteix d'una caldera i condensador. El solvent condensat s'acumula en un separador mecànic on l'aigua present és separada del solvent per la diferència de densitat i llavors es porta el solvent al tanc de 'solvent net'. El cabal ideal és de poc o molt de 8 litres de solvent per quilogram de roba per minut, depenent en la mida de la màquina.
A la roba també hi sol haver complements, que s'han de comprovar. Els elements plàstics es poden dissoldre en el bany de solvent (sobretot de PERC), danyant així les peces de roba. Alguns tints tèxtils poden deixar color durant immersió solvent i tacar la resta de les peces. Elements delicats, com cobrellits de ploma, catifes o penjolls, solen rentar-se dintre d'una bossa de malla. miniatura|Màquina de rentatge en sec de la sèrie 3 amb control de PLC, de la marca alemanya Böwe
La densitat de percloroetilè és al voltant 1,7 g/cm³ a temperatura ambient (70% més pesat que aigua) i, per tant, el pes de la peça xopa pot arribar a trencar la fibra durant el cicle de centrifugat, per això hi ha bosses amb un suport mecànic addicional.
No totes les taques poden ser tretes pel rentatge en sec. Algunes necessiten ser tractades amb solvents nebulitzats— de vegades per vaporització i d'altres tot remullant la taca amb líquids llevataques especials— normalment abans de rentar la roba amb aigua o en sec. També, la roba emmagatzemada amb taques durant molt de temps, és molt més difícil d'aconseguir recuperar el seu color original i textura.
Un cicle de rentada típic dura entre 8 i 15 minuts que depenen en el tipus de roba i el grau de brutícia. Durant els primers tres minuts, les taques es dissolen al percloroetilè i s'estoven, les indissolubles queden fora. Això triga uns 10–12 minuts des que la taca sortit per treure el substrat insoluble de la roba. Les màquines que utilitzen solvents d'hidrocarbur requereixen un cicle de rentada de com a mínim 25 minuts a causa de l'índex més lent de dissolució del solvent. Un sabó Tensioactiu; "el sabó"; també pot afegit al rentatge en sec.
Al final del cicle de rentada, la màquina comença un cicle d'esbandida, on la càrrega de roba és esbandida amb solvent net del tanc solvent. Aquest bany de solvent pur impedeix la decoloració causada per partícules de brutícia que han estat absorbides abans pel solvent brut de la superfície de la roba.
Després del cicle d'esbandit, la màquina comença el procés d'extracció, el qual recupera el solvent per a la seva reutilització. Les màquines modernes recuperen aproximadament 99.99% del solvent que fa servir. El cicle d'extracció comença per extreure el solvent de la cambra de rentada tot accelerant la cistella a 350–450 rpm, causant que molt del solvent salti del teixit per centrifugació. Fins ara, el rentatge és fet a temperatura normal, ja que el solvent mai s'hauria d'escalfar durant el procés de rentatge en sec. Quan ja no s'extreu més solvent per centrifugació, la màquina comença el cicle d'eixugada.