El valencià septentrional, castellonenc o de la Plana és un subdialecte del valencià situat entre el valencià central i el tortosí.
Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca, Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, La Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i l'Alcalatén històric excepte Xodos. Hi ha autors que consideren estrictament valencià septentrional al parlat a la Plana Baixa, Castelló, Almassora, Benicàssim, Orpesa i Borriol.
Característiques lingüístiques Articulació de la -r final a la zona costanera des d'Alcalà de Xivert, elisió a la zona interior Elisió de la /d/ intervocàlica típica del valencià meridional i del valencià central (en sufixos -ada, -ador) Presència de la /v/ labiodental a la comarca de la Plana, fusió amb /b/ a la zona nord i interior Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugació: jo pense, jo parle. Els pronoms febles són plens en qualsevol posició, com en el valencià central, tortosí, català nord-occidental i a l'alacantí: em, te, es > me, te, se. El diftong [uj] (cuina, buit) té l'articulació creixent del valencià general [wi] Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs Els articles definits són com al valencià general: el, els Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles: donà(r)-la, fe(r)-te Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > , pots > Fusió progressiva dels fonemes i : caixa >
Lèxic A cada ciutat es destaquen les següents paraules: Vilafranca Artiga: Fragment de terra, abans cobert de herbes el qual està preparat per al conreu. Per un mètode de eliminació dels arbres i cremant el sotabosc amb la finalitat de que les cendres servisquen d'adob per a la terra. Faltriquera: Forat que te la funció de portar objectes, que s'usen cada dia i de manera freqüent. Perxi: Continuació de la paret a l'altura del sól del pis, que normalment es una plataforma que ix cap al carrer i té una barana per a protegir. Farda: Mamífer rosegador de pelatge roig en el llom i blanc en el ventre, de cua llarga i cames de darrere molt fortes, així els permeten botar d'arbre en arbre. Petxerull: Recipient que s'utilitza per a mantindre l'aigua fresca, que normalment té una ansa en la part de dalt del recipient i que té dos forats un que serveix per a omplir -lo i l'altre que serveix per a beure.
Vegeu també Valencià Dialectes del català
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Lèxic castellonenc
Castellonenc