El Gibson EB-3 és un baix elèctric produït per Gibson Guitar Corporation.
El model va ser introduït en 1961 i és la "versió baix" de la popular guitarra Gibson SG. Té un cos prim, a l'estil de la SG a escala 30.5" i 2 pastilles (un humbucker gran situat en la posició del màstil i un mini-humbucker en la posició del pont). L'electrònica consisteix en 4 interruptors (2 per volum i 2 per a to) en el qual cadascun va associat a una pastilla. El color estàndard de l'EB-3 és el cherry red, però també s'han produït en colors com Polaris White, Pelham Blue, i ebony.
El disseny d'aquest baix no va ser modificat durant els anys 60. En els 70, la ubicació de les pastilles en el cos va ser modificada i es va moure més a prop cap al pont, també es van usar materials diferents durant aquests anys. A més es va llançar un EB-3 de major escala (34"), model anomenat EB-3L (com els baixos produïts per Fender).
L'EB-3 va ser retirat del mercat a la fi de la dècada del 70. Actualment la Gibson produeix un baix anomenat "Gibson SG Bass" similar al disseny dels anys 60 però sense l'interruptor baríton i amb 3 controladors en comptes de 4. Epiphone compta amb versions de l'EB-3 de llarga i curta escala, molt similars a la versió dels 60.
Durant molts anys, l'EB-3 va ser usat per diversos baixistes. Jack Bruce ho va usar a la fi dels 60 i principis dels 70 gravant diverses de les clàssiques cançons de Cream. Bill Wyman de The Rolling Stones ho va utilitzar a principis dels 70. Altres usuaris són: Jim Lea (Slade), Ian Wagstaff (The Dirty Backbeats), Trevor Bolder (David Bowie), Mike Watt (Minutemen), Glenn Cornick (Jethro Tull), Chris White (The Zombies), Kim Gordon (Sonic Youth).
Vegeu també Gibson SG
Categoria:Baixos elèctrics EB 3