Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam (), més conegut com Bàjkam at-Turkí (; ‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) (?-21 d'abril de 941) fou un amir turc del Califat Abbàssida.
Inicialment fou ghulam de Maqan ibn Kaki i després del daylamita Mardawidj senyor de Gilan, Tabaristan i Jibal. Fou un dels ghulams turcs que foren subornats per assassinar al seu senyor i després de la mort de Mardawidj va fugir al front de diversos ghulams implicats. Va servir llavors a Hasan ibn Harun, efímer governador del Jibal designat pel visir abbàssida Ibn Muqla, i llavors va anar a Bagdad esperant ser admès a l'exèrcit abbàssida, però no ho va aconseguir per l'oposició de la guàrdia hujarita. Llavors va entrar al servei de Ibn Ràiq, governador de Wasit i Bàssora (per això en aquest temps se'l va anomenar Bajkam Ràiq) i va esdevenir cap d'una tropa de turcs i daylamites que va reclutar al Jibal.
Quan el califa va cridar a Ibn Ràiq a primers de novembre del 936 per exercir el poder a l'Iraq com amir al-umarà, Bajqam va esdevenir el seu lloctinent, especialment contra les indisciplinades guàrdies dels hujarites i els sajites, i contra el governador d'al-Ahwaz, al Khuzistan, Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí. Després de lluitar contra els sajites, Ibn Raijk va anar (final de novembre del 936) a Wasit amb el califa, i es va desfer dels hujarites que acompanyaven al-Radi. Llavors Ibn Ràiq, acompanyat de Bàjkam, va retornar a Bagdad on aquest darrer fou nomenat cap de la policia i governador de les províncies orientals (febrer del 937). Ibn Ràiq, enfrontat amb el barídida que aspirava a ser amir al-umarà, va decidir atacar el Khuzistan, però Ibn Ràiq fou derrotat i el seu rival va ocupar Bàssora. Però Bàjkam en canvi va aconseguir dues brillants victòries sobre els barídides (superiors en nombre) i es va apoderar de tot el Khuzistan i va obligar a Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí a fugir a Bàssora. Bàjkam i Ibn Ràiq es van reunir al front de Bàssora on van estar a punt de ser capturats. Mentre el barídida va anar al Fars a demanar ajut al buwàyhida Alí (després conegut com a Imad-ad-Dawla) que li va enviar el seu germà Ahmad (després conegut com a Muïzz-ad-Dawla) que va reconquerir el Khuzistan. Ibn Ràiq va enviar a Bàjkam a lluitar al Khuzistan, però a canvi aquest va demanar que si conqueria la província la volia governar com a sobirà; però no hi va haver ocasió doncs fou derrotat i va haver de fugir dels buwàyhides dirigint-se a Wasit mentre Ibn Ràiq anava a Bagdad per trobar diners per pagar les tropes de Bàjkam (inicis del 938). Bàjkam va romandre a Wasit i no va obeir a Ibn Ràiq que volia que marxés a lluitar al Khuzistan. En aquest moment Bàjkam ja estava decidit a revoltar-se contra Ibn Ràiq i ocupar el seu lloc com amir al-umarà.
Ibn Ràiq, amoïnat, va pactar la reconciliació amb el barídida Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí; aquest però volia el govern de Wasit (fins i tot va atacar Bàjkam a la ciutat sense èxit) i Bàjkam finalment s'hi va entendre i li va prometre que li donaria si aconseguia el poder a l'Iraq. L'exvisir Ibn Muqla (els béns del qual havien estat expropiats per Ibn Ràiq) també va entrar en contacte amb Bàjkam i fou ell qui va recomanar a aquest al califa com a successor d'Ibn Ràiq. El califa hi va venir bé i va encoratjar secretament a Bàjkam contra Ibn Ràiq, però en canvi va entregar a Ibn Muqla a mans d'Ibn Ràiq. El setembre del 936 Bàjkam va marxar a Bagdad amb l'excusa d'anar a buscar diners pels seus soldats, es va acostar a la capital, va eliminar la resistència que li va presentar Ibn Ràiq al nahr Diyala (on va fer desviar les aigües del canal Nahrawan i va tallar un pont), i va entrar a Bagdad. Ibn Ràiq va fugir i el califa va designar a Bàjkam com amir al-umarà.
Aviat va decidir lluitar contra l'emir hamdànida de Mossul, al-Hàssan ibn Abd-Al·lah conegut com Nàssir-ad-Dawla, amb la col·laboració del califa (vers novembre del 938). Va derrotar a Nàssir-ad-Dawla i va entrar a Mossul, però l'emir va poder fugir a l'Djazira on fou perseguit sense èxit. Les tropes de Bàjkam foren hostilitzades contínuament a Mossul i la seva regió i mentre Ibn Ràiq va aprofitar per retornar a Bagdad. Així Bàjkam i el califa van haver de signar la pau amb l'hamdànida a canvi que aquest pagués una primera quantitat a compte del tribut que devia. També van negociar amb Ibn Ràiq que va acceptar abandonar Bagdad a canvi del govern de Tarik al-Furat, Diyar Mudar, el jund de Kinnasrin i els al-Awàssim, base sobre la qual va sortir de la ciutat el 28 de gener de 939 i pocs dies després (febrer) i retornaven el califa i el seu amir al-umarà.
Llavors Bàjkam va dirigir la seva atenció a l'amenaça buwàyhida sobre el baix Iraq. Va reforçar l'aliança amb el barídida Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí, que va rebre el govern de Wasit i va iniciar operacions contra els buwàyhides a Khuzestan; després el va fer nomenar visir del califa, tot i que va restar a Wasit sense exercir aquestes funciones de manera efectiva a Bagdad on va enviar un delegar. Bàjkam es va casar amb una de les seves filles. Però els buwàyhides no renunciaven als seus plans i Ahmad va obtenir el suport del seu germà Hasan (després conegut com a Rukn-ad-Dawla) que dominava el Jibal. Aquest darrer va decidir atacar Wasit i va acampar a la riba esquerra del Tigris enfront de la ciutat. Bàjkam hi va anar en ajut i el buwàyhida es va haver de retirar; l'exèrcit de Bàjkam va perseguir als seus enemics cap al Jibal però foren derrotats i van haver de retornar.
Però el 940 va esclatar el conflicte entre Bàjkam i el que ara el seu sogre Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí que no amagava que volia ser amir al-umarà i no havia donat suport a l'expedició de Bàjkam al Jibal. El juliol Bàjkam va renunciar a una nova expedició contra els buwàyhides al Jibal i l'agost del 940 va destituir a Abu-Abd-Al·lah Àhmad com a visir i va decidir fer una expedició a Wasit per prevenir el que pogués fer el barídida. Aquest va evacuar Wasit on Bàjkam va entrar sense lluita. Va restar a la ciutat. Era allí era quan va saber la mort d'ar-Radi (19 de desembre del 940). El nou califa al-Múqtadir el va confirmar com amir al-umarà. A la primavera, una part de les seves forces que operaven contra el barídida a la regió de Madhar, al sud-est de Wasit, foren derrotades, i Bàjkam fou cridat en ajut. Va sortir de Wasit (abril) però quan va arribar a Badhbin va saber que els seus havien aconseguit una victòria sobre el barídida i va decidir retornar. Durant el retorn va participar en una cacera i va topar amb una partida de bandits kurds als que va enfrontar, però va resultar ferit d'un cop de llança i va morir poc després, el 21 d'abril del 941.
Fou considerat especialment valent però sovint cruel i corrupte, tot i que era més recte que Ibn Ràiq i per això el califa el preferia a aquest; entenia l'àrab però no el parlava en públic i es valia d'un intèrpret; tenia consideració pels desitjos dels seus governats i va gaudir de molta simpatia a Wasit (on va fundar una casa d'acollida en temps de fam), però menys a Bagdad (on va fundar un hospital). Va negociar amb els càrmates el retorn de la Pedra Negra de la Kaba a canvi de diners, però sense èxit i a petició dels xiïtes va reconstruir la mesquita de Baratha.
Bibliografia Defrémery, Memoire sur les Emirs Al-Oméra, París, 1848 Canard, M. "Bad̲j̲kam." Encyclopédie de l'Islam. Brill Online, 2016. Referència. 31 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopedie-de-l-islam/badjkam-SIM_1013>
Categoria:Visirs abbàssides Categoria:Morts al segle X