Dover fou un grup de rock de Madrid que cantava en anglès liderat per les germanes Cristina (veu i guitarra) i Amparo Llanos (guitarra) i acompanyat per dos components més que són Samuel ("Samu", ex-Sperm) al baix i Jesús Antúnez a la bateria. El nom va sortir d'una marca de roba que la mare de les germanes té a la seva botiga a Majadahonda (Madrid). Des que van començar a tocar fins a el 2016, que es van dissoldre editaren 8 àlbums d'estudi, i també 3 DVD's amb videoclips, cançons en directe o acústiques, etcètera.
Història 1992 - 1996: Inicis i el "Sister" Dover sorgí als afores de Madrid, a finals de la dècada dels 80, quan Cristina Llanos de 17 anys decideix formar un grup de rock seguint l'auge de l'escena alternativa irradiada des de Seattle, en uns petits locals d'assaig a Alcorcón al polígon industrial Ventorro del Cano que seguiren utilitzant fins a principis de l'any 2000. El nom del grup sorgí del nom d'una marca de roba que tenia la mare de les germanes Llanos a Majadahonda. Al projecte s'hi sumà la seva germana 10 anys més gran que ella, Amparo. El 1991, el bateria Jesús Antúnez i el baixista Álvaro Díez s'uniren a la banda i així entre el 2 i el 4 d'octubre de 1992 naixeria Dover. Una de les maquetes del grup anà a parar al programa de ràdio Disco Grande de RNE Radio 3. El 1995 Álvaro Díez deixà la banda i s'incorporà Álvaro Gómez. La banda firmà llavors un contracte d'un any amb la discogràfica independent Everlasting-Caroline. El seu àlbum de debut Sister de 1995 que havia estat gravat en una petita discogràfica independent i produït per Amparo Llanos es vengué poc. Però, el fanzine espanyol Mondo Sonoro l'inclogué entre els 10 millors àlbums nacionals d'aquell any. Malgrat el poc èxit respecte a les vendes del disc, aconseguiren fer-se un lloc en el panorama musical de Madrid i fins i tot gravaren el seu primer videoclip "Come With Me" realitzat per Juan Bullon i gravat amb molt pocs mitjans als voltants del polígon industrial Ventorro del Cano on tenien el seu local d'assaig. Tot i que aquesta cançó no fou publicada com a senzill pròpiament, era la més corejada en els concerts. A més a més, aconseguiren que se'ls donés un petit espai en el FestiMad al Círculo de Bellas Artes de Madrid.
1997 - 1998: L'estrellat internacional "Devil came to me" El contracte amb Caroline era de tan sols un any i, en concloure, firmaren amb el segell independent Subterfuge Records. La seva primera participació amb la discogràfica fou incloure una versió maqueta de Loli Jackson en el disc recopilatori de bandes diverses "Stereoparty 2". L'èxit que tingué la cançó motivà la discogràfica a produir el seu segon àlbum i així entraren als estudis Infinity de Madrid el 1994 per gravar Devil Came to Me amb un pressupost de 80.000 pessetes i en tan sols 20 dies. El disc surt a la venda el 21 d'abril de 1997, i inclouria cançons reconegudes del grup com Serenade, Loli Jackson, Devil Came To Me o Judas. Un fragment de la cançó Devil Came To Me que dona títol a l'àlbum (concretament la tornada amb la frase ".. I lied for you, I lied for you.") fou inclòs en un popular anunci televisiu de Radical Fruit Company que li donà gran fama i la banda fou llançada a l'estrellat nacional. Cap a setembre del mateix any ja eren disc d'Or amb més de 50.000 còpies venudes, i arribaren a cinc Discos de Platí, a més del Premi Ondas al Millor Grup Revelació. Finalment durant la promoció d'aquest àlbum, el 1997, el baixista fou reemplaçat per Álvaro Díez (Tripi), el qual havia format part de la banda en els seus inicis, i el 1998 tornen al Festimad com a caps de cartell. L'àlbum va vendre més de 500.000 còpies i va fer-los guanyar fans també a l'estranger a Europa i Amèrica. Participant en el festival Doctor Music i llançant com a primer senzill oficial de l'àlbum "Serenade", cançó que gràcies a la seva forta tornada i melodia enganxosa aconseguí convertir-se en el seu primer número u a Espanya, Juan Bullon de nou fou qui realitzà el videoclip. La cançó "Loli Jackson" fou elegida per Daniel Calparsoro per a formar part de la banda sonora de la seva pel·lícula "A ciegas", i els gravà també un videoclip de la mateixa cançó. L'any 1997 seria també quan Dover rebria el seu primer Premi Ondas, en aquest cas al "Mejor Grupo Revelación".
1999 - 2005: El sender del rock, "Late at night", "I was dead for 7 weeks in the city of angels" i "The Flame" La relació de la banda amb Subterfuge Records s'anà deteriorant i acabaren firmant amb Chrysalis Records segell que pertanyia a EMI Music. A finals d'estiu de 1998, crearen el seu propi segell Loli Jackson Records. Amb el seu segell discogràfic recent creat publicaren el recopilatori de diversos grups independents The Power of Dolores en el que també inclogueren un cover interpretat per ells mateixos de The One I Love de R.E.M.. Aconseguiria llavors el seu segon Premi Ondas (aquesta vegada com a Millor Artista en Directe) i seria premiada també la banda com a Millor Artista Espanyol de l'any amb un 41% dels vots segons una enquesta duta a terme per El País de las Tentaciones.
A l'any següent 1999 publicaren el seu tercer àlbum Late at night, gravat a Seattle amb Barret Jones i masteritzat per Stephen Marcussen, que sortí a la venda el 28 de juny d'aquell any amb una gran expectació creada pel seu primer senzill "DJ" (la qual generà un debat sobre si el grup criticava o no el món dels punxadiscos) que ràpidament arribà al número u a Espanya, quelcom inèdit tractant-se d'un grup de rock independent. Amb l'àlbum promocionaren grans èxits com la cançó "DJ", "Cherry Lee", "Flashback", "The Hitter", "Far", o "Cherry Lee" que fou popularitzada en un anunci publicitari del per llavors recent Peugeot 206. A més de realitzar la seva primera gira internacional que els portà a visitar Alemanya, Anglaterra, Holanda, Mèxic, Estats Units entre d'altres. El 1999 reberen el premi de MTV Europa al Millor Artista Espanyol. Malgrat no superar el nombre de vendes del seu predecessor, "Late at night" arribà al tercer disc de platí amb 300.000 còpies al febrer de 2000. En ple reconeixement internacional, Dover actuà als Estats Units i Europa, compartint escenari amb Oasis a Mèxic i tancant el Festival d'Acapulco i consolidant un dels seus grans anys amb el premi al Millor Grup Espanyol concedit per la cadena de televisió MTV.
El 2000, Chrysalis reedità el seu primer àlbum Sister incloent una versió inèdita de la cançó "Noche tras noche" del grup Solera de l'any 1973. Al maig d'aquell any entraren als estudis Grandmsters Recorder per gravar el seu nou disc, acompanyats novament de Barret Jones amb qui aquesta vegada tingueren una sèrie de malentesos que provocà que les sessions fossin tenses, conjuminant amb una grip complicada de Cristina que es veié reflectit en les cançons i en el títol "I was dead for 7 weeks in the city of angels" (tardaren 7 setmanes a acabar l'àlbum). Como a primer senzill de l'àlbum es publicà "King George" que es posà a la venda el 3 de setembre de 2001, àlbum que sortí a la venda el 17 de setembre de 2001 i en tan sols deu dies vengué 125.000 còpies. Aquest àlbum fou gravat també per Barret Jones i masteritzat per Stephen Marcussen. A Alemanya, la cançó King George arribà al nº1 a les llistes de ràdio universitàries i a la 5a edició dels Premis Amigo la banda aconsegueix el premi a la Millor Cançó de 2001 per votació popular, mentre les vendes totals de l'àlbum superaren aviat els 215.000 exemplars.
El 2002 publicarien un breu recopilatori anomenat It's good to be me, el qual contenia vuit cançons. De les vuit, set eren gravacions de cançons seves en directe (cinc en elèctric i 2 en acústic), i una era una nova cançó anomenada "Mystic love" gravada en estudi que serví de promoció del disc. De les 7 gravacions en directe, una d'elles era una versió en concert de "Witness" dels Screaming Trees. El disc a més duia una pista multimèdia amb els videoclips de King George, Weak Hour Of The Rooster i Better Day.
El 2003, amb la crisi musical hagueren de tancar la seva companyia discogràfica i firmar amb EMI Music, amb la qual llançaren el 27 d'octubre del mateix any el seu cinquè àlbum The Flame, amb un so més pop i una duració de tan sols 30 minuts. Aquesta vegada co-produït per Rick Will, masteritzat per Stephen Marcussen i gravat íntegrament a Espanya. Com a senzill d'avançament sortí a la venda la cançó homònima de l'àlbum. Les vendes no els afavoriren en aquesta ocasió i amb prou feines arribaren a les 60.000 còpies. Realitzen una gira per tot Espanya i arriben fins i tot al festival AM Ring de MTV celebrat a Alemanya. A més es consoliden en l'escena internacional en ser seleccionats com a "Fresh Meat" al programa de ràdio Zane Lowe de Radio 1, al Regne Unit.
miniatura|Samuel TitosDurant el 2004 les relacions entre el grup i el baixista Álvaro Díez empitjoraren. La no inclusió d'Álvaro dins el segell Loli Jackson S.L., segons ell, fomentà les disputes i al maig de 2004 Dover decideix expulsar-lo del grup, tal com declarà a la revista Rolling Stone (a més de posar-hi nu junt a la seva llavors novia Melani Olivares). Segons la resta del grup però l'expulsió d'Álvaro es degué a un cúmul de circumstàncies, sobretot per les constants disputes i malentesos que generava sovint entre els membres. El fet que tampoc havia format part del grup durant tota la trajectòria musical i, per tant, no formava part del cercle més íntim del grup, podria ser una explicació de per què no acabà mai de rebre la proposta d'unir-se al segell Loli Jackson. Tot plegat acabaria obligant al grup a decidir finalment expulsar a Álvaro del grup al març de 2005. S'especulà també en el canvi d'estil cap a l'electro pop que estava prenent el grup ja en els directes de 2004 (en els quals Álvaro participava sense fer-ne objeccions públiques), però cap de les dues parts assenyalà res sobre aquest aspecte concret en el seu moment, així que quedà descartat com a causa. Anys més tard Álvaro explicaria al programa Bienvenido a los 90 de Radio Utopía que el seu distanciament es devia bàsicament a desavinences amb la resta de components, ja que Álvaro volia seguir l'estil més rock. En plena gira de The Flame, Álvaro passà a ser substituït per Samuel Titos, antic guitarrista i vocalista de Sperm, grup que havia estat produït pel mateix segell de Loli Jackson.
A finals de 2004 Dover es convertí en el primer grup que donà suport a l'ONG Intermón Oxfam.
2006 - 2010: La re-invenció pop, "Follow the city lights" el so ètnic de "I Ka Kené" Durant mesos el grup es tancà a compondre el que seria el seu nou àlbum. Àlbum que ja havien anunciat que no seria en acústic, i que a més mostraria un canvi que no deixaria indiferent a ningú. I així en el mes d'octubre de 2006 publicaren un nou àlbum anomenat Follow the city lights, produït per Daniel Alcover. I Dover canviava radicalment d'estil introduint arranjaments electrònics en la seva música.
El primer single d'aquest nou disc, "Let me out", rebé un Premio Ondas per millor cançó del 2006.Let me out, guanyadora del Premi Ondas 2006, en Portal del Rock A més, aconseguí ser número 1 en les llistes del programa Los 40 principales durant unes quantes setmanesLet me out, número 1 de Los 40 Principales durant 4 setmanes.Let me out, número 1 a iTunes Music Store El segon single extret d'aquest disc fou Do Ya el qual també fou número u de Los 40 Principales durant dos setmanes. També publicaren un tercer, "Keep on moving". D'aquest disc se'n van vendre 170.000 còpies cosa que els feu aconseguir un nou Disc de Platí, el qual tenint en compte que la indústria discogràfica es trobava immersa en plena crisi de venda de discos, suposava tot un èxit. A més, l'àlbum rebé tres premis de Música (Millor Àlbum de Pop Alternatiu, Millor Tècnic de So i Millor Vídeo Musical), a més de ser elegit Millor Disc de l'Any pels lectors d'EP3 (El País).