Lesglésia de Santa Maria del Remei és un temple parroquial situat a la plaça de la Concòrdia del barri de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Dedicada des dels seus orígens a la Mare de Déu del Remei, patrona dels trinitaris descalços, orde d'on procedia mossèn Pere Pla, el seu primer rector, la parròquia fou creada el 1846, durant l'episcopat de Pedro Martínez de San Martín. Aquell mateix any, Josep Closas i Pagès, propietari de Can Closas, va donar els terrenys per a la plaça, l'església i la casa rector.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 01-04-1846. L'alcalde Vicenç Cuyàs i Barberà-Diumenjó va cedir la capella de la seva masia de Can Gasparó com a parròquia mentre duraven les obres.
Les obres es perllongaren, amb diverses interrupcions per manca de fons, entre 1846 i 1850, quan es consagrà el temple. El projecte fou encarregat a l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, titulat el 1841, que per aquelles dates inicià les obres d'ampliació de la Casa Provincial de la Maternitat, en uns terrenys cedits per la família Comas, que sufragà la construcció del campanar. Aquest fou una obra posterior de l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, essent beneït el 1897.
Ampliada el 1927, fou pràcticament destruïda interiorment durant la Guerra Civil i reconstruïda amb dificultats econòmiques durant la postguerra (1939-1947) i el 1968.
miniatura|esquerra|Detall de la rosassa miniatura|esquerra|Detall del timpà
Arquitectura El conjunt el conformen tres elements: rectoria, església i campanar, adossats i cobrint el front de la plaça. L'església és d'una sola nau, de considerable alçada, i s'hi accedeix a través d'una escalinata central. Està concebuda dintre d'uns plantejaments de lectures de diferents períodes estilístics, i és, per tant, una de les obres pioneres de l'època romàntica en què s'inicià l'historicisme i els llenguatges eclèctics. D'aquesta manera, a la mateixa façana de l'església parroquial hi ha elements de l'art romànic (arcs de mig punt i llombard), de l'art gòtic (la rosassa), i de l'art neoclàssic (el frontó de coronament), alhora que el timpà de la porta d'accés té una decoració en mosaic pròpia de l'art romà d'Orient. Amb tot, la utilització dels arcs llombards fou força freqüent a mitjan , i un dels seus impulsors fou l'arquitecte Elies Rogent, sota influència del Rundbogenstil alemany.
La façana, d'estil eclèctic, conté les portes a la rectoria a l'esquerra i la porta central principal que precedeix un cancell que dona pas a la nau principal. A la dreta del cancell hi ha la capella de la Verge, antic baptisteri, cobert amb volta d'aresta i l'escalinata del campanar. La nau central condueix per una arcada a la dreta d'aquesta a la capella del Santíssim. Al fons de la nau central hi ha un presbiteri elevat; i a l'esquerra l'accés a la capella baptismal i des d'aquesta s'arriba a la sagristia que és darrere el presbiteri.
El campanar segueix amb un llenguatge historicista, emprant els arcs de mig punt. La base de la torre és quadrangular, mentre que al punt on s'acaba l'església s'aixeca el segon cos, ja octogonal, on hi ha el rellotge, i està coronat per una decorada estructura de ferro amb la campana.
Notes
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental de les Corts Categoria:Edificis de les Corts Maria del Remei Categoria:Esglésies eclèctiques de Catalunya