El pa de figues o pa de figa (panfigo, panfígol, pamfígol [pam'figo] al País Valencià)«Suera dedica el SOM de novembre a fer panfigo, en l'últim dia de les festes», El TriAngulo. El periódico digital comarcal Espadán - Mijares - Onda, 4 de novembre de 2012. o pampolfígol«Pampolfigol» al Diccionari de la Vall d'Albaida (diccionari digital). és un producte típic de la gastronomia mediterrània. Als països catalans,«Pa de figues», La Gastroteca.cat. [Consulta: 12-05-2023].Carme Rosselló, Immaculada Bestard, i altres: Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2003, p. 22. es consumia durant la tardor i l'hivern. Actualment es concentra durant les festes de Nadal.
Es tracta d'unes postres fetes a base de figues seques capolades«Pa de figues. Llaminadura de rebost», Cuina. [Consulta: 12-05-2023]. o senceres, ametlla, canyella, clau d'espècia i matafaluga, amb què es fa una pasta atapeïda dins un motlle rodó. Es fa també amb figues seques senceres macerades en moscatell i matafaluga, i premsada amb ametlles o nous i comí. Una altra variant seria fer-la amb figues seques senceres, aiguardent, fonoll, matafaluga i altres herbes aromàtiques. També s'hi poden afegir altres fruites i fruits secs, com ara avellanes, orellanes o panses.«Pa de figa amb fruits secs», Formatgeria Cal Pujolet. [Consulta: 12-05-2023].
Aquesta recepta camperola permetia a les famílies d'aprofitar l'abundant producció de figues de manera més duradora. Probablement d'origen àrab, habitualment es comercialitza en format de disc sencer o en porcions. Als Països Catalans, sovint acompanya el formatge, i es pot acompanyar amb un moscatell (vi dolç).
Referències històriques El pa fígol ha estat consumit des de temps antics. La Bíblia Hebrea menciona l'aliment dveláh () en diversos paràgrafs:Aleshores Abigail es va afanyar a prendre dos-cents pans, dues ampolles de vi... cent raïms de panses i dos-cents pastissos de figues, etc. (1 Samuel 25:18)I li van donar un tros de coca de figues i dos raïms de panses, etc. (1 Samuel 30:12)A més, els qui eren a prop d'ells... portaven pa en ases, en camells, en mules i en bous, fins i tot menjar fet de farina, [i] coques de figues, i manats de panses, i vi, etc. (1 Cròniques 12:40)Ja al segle I dC, es lliuraven pastissos de figues seques i premsades a un lloc anomenat Beit Qarnayim. Al segle II dC, els pastissos de figues preparats al sud de Palestina, prop de Queilà, eren considerats més sucosos i dolços que altres varietats conegudes de figues seques i, per tant, se'ls donava un estatus especial.Jerusalem Talmud (Bikkurim 3:3), Solomon Sirilio's commentary there., s.v. Demai 2:1 Un camp de 50 x 50 colzes amb almenys 3 figueres o més podia produir fins a 27,3 quilograms de pastissos de figues.Jerusalem Talmud (Shevi'it 1:2, Sirilio's commentary) Es considerava que els pastissos de figues produïts a Bosra eren de qualitat inferior als produïts a Palestina. La figuera originària de Síria (que en l'època romana incloïa la Judea de Palestina), amb les seves magnífiques qualitats, va ser finalment introduïda a Itàlia, tal com ho testifica Plini el Vell (23-79 dC).
Referències
Vegeu també Fig-cake (fruit) a la Viquipèdia en anglès.
Enllaços externs Carme Rosselló, Immaculada Bestard, i altres: Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2003, p. 22. Pa de figues, a Gastroteca.cat
Categoria:Pans Categoria:Postres