Ca l'Aranyó és una antiga fàbrica situada a la cantonada dels carrers de Tànger i Llacuna, al barri del Poblenou de Barcelona i està catalogada com a bé cultural d'interès local.
Història El 1800, Antònia Margarit, vídua de Francesc de Magarola i Cantó, i el seu fill Francesc Xavier de Magarola i Margarit vengueren un prat de blanqueig al fabricant d'indianes Josep Castanyer i Codina.AHPB, notari Josep Ubach, 01-03-1800. El 1871, els marmessors de la seva filla Elionor Castanyer i Molet vengueren la propietat al fabricant Joan Framis i Torrents,AHPB, notari Josep Umbert de Soler, 23-03-1871. que l'any següent en vengué 11.144,42 m² a Claudi Aranyó i Aranyó.AHPB, notari Ferran Ferran i Sobregués, manual 1.312/64, f. 700-705v, 24-03-1872. L'any següent, aquest encarregà al mestre d'obres Josep Marimon i Cot la construcció de la fàbrica, segons un projecte de l'empresa britànica Prince Smith and Son, de Keighley (Anglaterra), que va proporcionar plànols, estil arquitectònic, maquinària, estructura i tècnics, i fou acabada el 1874.
Propietat d'Aranyó i d'Albert Escubós, es dedicà a la fabricació de filats i teixits, amb el sistema anglès Bradford i tenia una caldera de vapor Alexander. La fàbrica va ser objecte de reformes per l'arquitecte Joaquim Vilaseca quatre vegades (1933, 1943, 1947 i 1950), fins que el 1984 l'empresa Aranyó i Cia SA va decidir tancar-la. Després d'un intent frustrat de convertir-la en museu de la moto, el 2004 va ser acordat el seu destí com a departament audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat restaurada com a part del centre direccional 22@.
Descripció El conjunt, tot envoltat d'una tanca feta de maó vist, està format per l'edifici principal (aïllat i pròxim a la cantonada Llacuna-Tànger), una nau adossada a la tanca del carrer de Tànger i diferents elements situats a l'interior d'entre els quals destaca la xemeneia troncocònica.
L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, i té la coberta de teula resolta amb mansardes. Segueix el model de fàbrica de pisos o manxesterià, on hi ha diferents elements típics de l'arquitectura industrial europea: l'obra de maó, finestres en mansarda, caps dels tirants de forja, repetició homogènia dels elements. Hi destaquen les solucions estructurals i constructives per aconseguir plantes diàfanes i en què apareixen els elements prefabricats de fosa, que s'adapten a l'estructura portant formada per encavallades i corretges d'acer laminat fabricades per la Fundició Girona del Poblenou. Segons Martí Checa i Xavier Basiana, «el resultat és un edifici en alçada que sintonitza dos estils: un d'anglès, utilitzat en la imatge externa i en els elements estructurals, i un de català en la tècnica constructiva».
Referències
Vegeu també Casa Magarola Palau Nadal Casa-fàbrica Castanyer-Comas Casa-fàbrica Castanyer Vapor de la Llana Casa-fàbrica Gorgot-Aranyó
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del districte de Sant Martí Aranyó Aranyó Categoria:Universitat Pompeu Fabra