Michel Leiris (París, 20 d'abril de 1901 - Saint-Hilaire, 30 de setembre de 1990) va ser un escriptor i etnògraf francès.
Biografia Membre d'una família burgesa i cultivada, es va llicenciar en filosofia el 1918 i, després d'un breu intent d'estudiar química, va desenvolupar un fort interès per la poesia i el jazz. Entre 1921 i 1924, Leiris va conèixer un important nombre de destacades figures del món de l'art, com Max Jacob, Georges Henri Rivière, Jean Dubuffet, Robert Desnos o Georges Bataille, entre d'altres. André Masson aviat es va convertir en el seu mentor. A través de Masson, Leiris es va convertir en membre del moviment surrealista, col·laborant en La Révolution surréaliste.
Va publicar Simulacre (1925) i Le Point Cardinal (1927). El 1926 va contreure matrimoni amb Louise Godon, fillastra del marxant de Picasso, Daniel-Henri Kahnweiler, i va viatjar a Egipte i Grècia.
Després d'un enfrontament amb André Breton el 1929, es va unir a l'equip de Bataille com a subdirector del diari surrealista Documents, on va contribuir de forma regular amb diversos articles. Va participar també en la missió etnogràfica coneguda com a Dakar-Djibouti, com a secretari del director de la missió, Marcel Griaule.
A partir d'aquesta experiència va publicar el seu primer llibre rellevant, l'Afrique Fantomas en què es combinaven l'estudi etnogràfic amb l'autobiografia, trencant amb l'estil tradicional d'escriptura de les obres d'etnografia. Al seu retorn, va començar a treballar com etnògraf al Musée de l'Homme, càrrec que va exercir fins al 1971.
El 1937, juntament amb Bataille i Roger Caillois, va fundar el Collège de Sociologie en resposta a la situació internacional del moment. Involucrat cada vegada més en política, va participar el 1945 en una destacada missió a Costa d'Ivori. Els seus informes van servir per a la supressió de l'esclavitud en les colònies franceses.
Leiris es va veure embolicat en diversos temes polítics, com la Guerra d'Independència d'Algèria, i va ser un dels primers a signar un manifest a favor de la lluita contra els poders colonials en aquest país africà.
El 1961 va ser nomenat director del C.N.R.S. (Centre Nacional de la Recerca Científica) i va publicar nombrosos textos crítics d'artistes als quals admirava, com Francis Bacon, de qui era amic íntim.
Considerat com una de les figures més destacades de la literatura francesa del , Leiris va deixar nombroses obres en els més variats estils: des de l'autobiografia a la crítica musical, passant pels treballs científics.
Llibres publicats Algunes de les seves obres més destacades són:
1925 - Simulacre 1927 - Le Point Cardinal 1934 - L'Afrique Fantôme 1939 - L'Age d'home (en català: L'edat d'home. Edicions 62, col·lecció MOLU-sXX, 1992. . Trad. Ramon Lladó Soler) 1943 - Haut Mal (poemes) 1946 - Aurora 1948 - Biffures (La Règle du Jeu - I) 1955 - Fourbis (La Règle du Jeu - II) 1958 - La Possession et ses aspects théatraux chez les Éthipien du Gondar 1961 - Nuits sans nuits et quelques jours sans jour 1964 - Grande fuite de neige 1966 - Fibrilles (La Règle du Jeu - III) 1967 - Afrique Noire: la Création Plastique (en colaboración con Jacqueline Delange) 1969 - Cinq études d'ethnologie 1969 - Mots sans Mémoire (aplec de textos poètics) 1971 - André Masson, "Massacres" et autres dessins 1974 - Francis Bacon ou la vérité criante 1976 - Frêle Bruit (La Règle du Jeu - IV) 1978 - Alberto Giacometti 1980 - Au verso des images 1985 - Langage tangage 1987 - Francis Bacon 1988 - A cor et à cri 1989 - Bacon le hors-la-loi 1992 - Zébrage 1992 - Journal 1922-1989 1994 - Journal de Chine 1996 - Miroir de l'Afrique (recopilatori pòstum de textos sobre Àfrica)
Referències
Enllaços externs
Web oficial
Categoria:Antropòlegs parisencs Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Etnògrafs francesos Categoria:Alumnes del Lycée Janson-de-Sailly Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Morts a l'Essonne Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX