La grip porcina, és una malaltia infecciosa causada per qualsevol de les soques del virus de la grip porcina (en anglès Swine Influenza Virus, SIV, o S-OIV si ens referim al seu origen: swine-origin influenza virus). El que es va donar a conèixer el 2009 com a soques de SIV també inclou el virus de la grip C i altres subtipus de la grip A, anomenats H1N1, H1N2, H3N1, H3N2 i H2N3.
El virus de la grip porcina és comú en totes les poblacions de porcs arreu del món. La transmissió del virus dels porcs cap als humans és poc freqüent i no sempre comporta l'aparició de símptomes gripals, la sovint només dona lloc a la producció d'anticossos. En els casos en què la transmissió provoca la grip en humans parlem de grip porcina zoonòtica. Les persones amb contacte freqüent amb porcs tenen un risc d'infecció addicional. El consum de carn de porc no comporta cap risc sempre que sigui ben cuita.
Als anys cinquanta del , es van desenvolupar tècniques per a la identificació dels diferents subtipus de virus de la grip. Això va permetre una diagnosi acurada de la transmissió en humans. Des d'aleshores, només s'han confirmat 50 transmissions de porc a humà. Els símptomes de la grip porcina zoonòtica en humans són similars als que provoquen la resta de tipus de virus de la grip.
L'agost de l'any 2010 l'Organització Mundial de la Salut va declarar que la pandèmia de la grip porcina s'havia acabat oficialment.
Classificació Dels tres gèneres de virus de la grip que causen la grip humana, n'hi ha dos que també causen la grip en els porcs. La grip A és comú entre els porcs, la grip C és rara i de la grip B no se n'ha detectat mai cap cas en porcs. Les soques de la grip A i C que infecten humans i porcs són, en gran manera, diferents. Malgrat això, a causa del procés de reagrupament de fragments genòmics, s'han produït transferències de gens entre soques que han travessat la barrera específica de porcs, aus i humans.
Virus de la grip tipus C Els virus de la grip tipus C, infecta tant humans com porcs, però no aus. En algunes ocasions s'ha produït la transmissió entre les dues espècies. Per exemple: el virus de la grip porcina tipus C va causar brots lleus de grip a nens del Japó i Califòrnia. Com que aquest tipus de virus de la grip és força específic en relació als hostes que pot infectar i, a més, té poca diversitat genètica, no causa pandèmies en humans.
Virus de la grip tipus A La causa principal de grip porcina són diferents subtipus de grip A, H1N1, H1N2, H2N3, H3N1, i H3N2. Els tres subtipus de virus de la grip porcina tipus A més freqüents a escala mundial són: H1N1, H1N2, i H3N2. Als Estats Units, el subtipus H1N1 va ser exclusivament prevalent entre la població porcina fins al 1998. Però, a partir de finals d'agost de 1998 es van començar a aïllar soques del subtipus H3N2. A partir del 2004, els virus H3N2 aïllats de porcs de galls d'indi als EUA, eren triple reordenacions, que contenien gens de soques d'origen humà (HA, NA i PB1), porcí (NS, NP i M) i aviari (PB2 i PA).
Virus de la grip tipus B Aquest gènere només té una espècie, el virus de la grip B. La grip B infecta gairebé exclusivament els humans i és menys comuna que la grip A. Els altres animals que se sap que són susceptibles a la infecció per grip B són les foques i les fures. Aquest tipus de grip muta amb una velocitat 2-3 vegades inferior a la del tipus A, de manera que té una menor diversitat genètica, amb només un serotip. Com a resultat d'aquesta manca de diversitat antigènica se sol adquirir un cert grau d'immunitat a la grip B a una edat primerenca. Tanmateix, la grip B muta prou com per fer impossible una immunitat permanent. Aquesta baixa velocitat de canvi antigènic, juntament amb la seva elevada especificitat pels hostes (que dificulta el canvi antigènic entre soques de diferents espècies), impedeix que es produeixin pandèmies de grip B.
Història La grip porcina es va relacionar amb la grip humana per primera vegada durant la pandèmia del 1918, quan els porcs van emmalaltir al mateix temps que els humans. La primera identificació del virus de la grip com a causa de la malaltia en porcs no va ser fins deu anys més tard, el 1930. Durant els 60 anys següents, la soca causant de grip porcina va ser, quasi exclusivament, la H1N1. Després, entre el 1997 i el 2002, tres subtipus diferents de soques noves i cinc genotips diferents, van emergir com a causants de la grip entre els porcs a l'Amèrica del Nord. Entre 1997 i 1998, van aparèixer les soques H3N2. Aquestes soques, que inclouen gens derivats d'una redistribució de virus humans, porcins i aviars, s'han convertit en la major causa de grip porcina a Amèrica del Nord. La reordenació entre els fragments genètics de les soques H1N1 i H3N2 va produir la soca H1N2. El 1999, al Canadà, una soca de H4N6 va creuar la barrera interespecífica des dels ocells fins als porcs, però va ser continguda en una única granja.
La soca H1N1, de la grip porcina, és una de les descendents de la soca que va causar la pandèmia del 1918. A mesura que persistia en els porcs, els descendents del virus del 1918 també s'han distribuït en els humans durant el , contribuint a les epidèmies normals de grip estacional. Això no obstant, la transmissió directa des dels porcs fins als humans és rara, amb només 12 casos registrats als EUA des del 2005. Això no obstant, la retenció de les soques de grip en els porcs, després que aquestes hagin desaparegut de la població humana, podria fer dels porcs un dipòsit on els virus de la grip puguin persistir i després emergir per tornar a infectar els humans quan la immunitat humana a aquestes soques ja hagi desaparegut.
S'ha considerat sovint la grip porcina com una zoonosi en humans, generalment amb una distribució limitada, i poques vegades amb una distribució generalitzada. Els brots en porcs són comuns i causen pèrdues econòmiques significatives a la indústria. Principalment perquè cal sacrificar els animals malalts i esperar que la població de porcs es recuperi abans de poder vendre'ls. Per exemple, aquesta malaltia costa a la indústria càrnia britànica gairebé 65 milions de lliures cada any.
Pandèmia de 1918 en humans La pandèmia de grip del 1918 en humans, es va associar amb la soca H1N1 i l'aparició de la grip en porcs, això reflecteix la zoonosi ja sigui dels porcs cap als humans, o des dels humans als porcs. Encara que no és segur en quina direcció el virus es transfereix, algunes estudis suggereixen que, en aquest cas, els porcs contrauen la malaltia des dels humans. Per exemple, la grip porcina només va observar-se com a nova malaltia dels porcs el 1918, després dels primers grans brots de grip entre les persones. Això no obstant, anàlisis filogenètiques recents de les soques més actuals de grip en humans, aus i porcs, suggereix que el brot del 1918 en humans ve precedit d'un esdeveniment de recombinació dins d'un mamífer, l'origen exacte de la soca del 1918, però, segueix sense ser del tot clar. S'estima que van morir entre 50 i 100 milions de persones a tot el món.
Brot de 1976 als Estats Units El 5 de febrer de 1976, als Estats Units, un recluta de l'armada a Fort Dix va dir que es trobava cansat i feble. Va morir l'endemà i quatre dels seus companys van ser hospitalitzats. Dues setmanes després de la seva mort, els organismes oficials de salut van anunciar que la causa de la mort havia estat una nova soca de la grip porcina. La soca, una variant de la H1N1, és coneguda com a A/New Jersey/1976 (H1N1). Aquesta només va ser detectada des del 19 de gener fins al 9 de febrer i no es va estendre més enllà de Fort Dix.
Aquesta nova soca està estretament relacionada amb la soca involucrada amb la pandèmia de grip del 1918. D'altra banda, l'augment de la vigilància no va preveure una altra soca en circulació als Estats Units, la A/Victoria/75 (H3N2), que es va difondre simultàniament, causant també la malaltia, que va persistir fins al març. Les autoritats de salut pública, alarmades, van decidir prendre mesures per evitar una altra pandèmia encara més gran i van instar el president Gerald Ford que totes les persones dels Estats Units es vacunessin contra la malaltia.
El programa de vacunació va estar farcit de retards i problemes de relacions públiques. L'1 d'octubre de 1976, van començar les immunitzacions i tres persones de la tercera edat van morir després de rebre les seves injeccions. Com a conseqüència es va desencadenar una campanya mediàtica per relacionar aquestes morts amb les immunitzacions, tot i que no tenien cap prova que les vacunes en fossin la causa. D'acord amb el divulgador científic Patrick Di Justo, el temps que es va tardar a saber la veritat, que les morts no s'havien de relacionar amb les vacunes, va ser massa llarg. “El govern temia el pànic en massa entre la població, per la grip porcina, però ara, tem el pànic en massa per les vacunacions contra la grip porcina”. Això es va convertir en un fort retrocés del programa.
Hi va haver estudis sobre la síndrome de Guillain-Barré, un trastorn de paràlisis neuromuscular, que afecta algunes persones que havien rebut immunitzacions contra la grip porcina. Tot i que si la relació, que no és clara, existeix, podria ser deguda a un efecte secundari rar de les vacunes de la grip. Com a conseqüència, Di Justo va escriure que “el públic es va negar a confiar en un programa de salut governamental que va matar a gent gran i va lesionar els joves”. En total, 48.161.019 americans, o poc més del 22% de la població, van ser immunitzats fins que el Programa Nacional d'Immunització contra la Grip (NIIP de l'anglès National Influenza Immunization Program) es va aturar el 16 de desembre de 1976.
En general, hi va haver 1098 casos de la síndrome de Guillain-Barré (GBS, per la seva sigla en anglès) registrats, a nivell nacional, per als Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) de vigilància. De tots els casos, 532 es van produir després de la vacunació i 543 abans de la vacunació. Hi ha entre un i dos casos de GBS per cada 100.000 persones cada any, si les persones han estat vacunades. El programa de vacunació sembla que va augmentar aquest risc normal de desenvolupar la GBS entorn d'un cas extra per cada 100.000 vacunacions.
Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties afirmen que la majoria dels estudis sobre les vacunes modernes contra la grip no han mostrat cap relació amb la síndrome de Guillain-Barré, això no obstant, un informe mostra una freqüència d'un cas per cada milió de vacunacions. Segons informa el New England Journal of Medicine, un estudi a gran escala a la Xina, va mostrar que de les 100 milions de dosis de la vacuna subministrades contra la soca de grip H1N1, només es van detectar 11 casos de la Síndrome Guillain-Barré, que és una relació més baixa de la normal per aquesta malaltia a la Xina. “La relació risc-benefici, que és el paràmetre clau en les campanyes de vacunació i, en general, en medicina, es mostra aclaparadorament a favor de la vacunació”.
Zoonosi del 1988 El setembre de 1988, el virus de la grip porcina va matar una dona i va infectar altres persones. Barbara Ann Wieners de 32 anys estava al vuitè mes d'embaràs quan ella i el seu marit, Ed, es van posar malalts després de visitar una granja a pavelló dels porcs d'una fira local al Comtat Walworth, de Wisconsin. La Barbara va morir vuit dies més tard, després de desenvolupar una pneumònia. L'únic patogen que es va identificar va ser la soca H1N1 del virus de la grip porcina. Els metges van aconseguir induir el part de la nena, que va néixer sana, abans que la mare morís. El seu marit es va recuperar de la malaltia.