miniatura|Vista de l'ajuntament de Nuremberg miniatura|Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg ; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera. Té més de 500.000 habitants, i és la segona ciutat més gran del land, i la catorzena d'Alemanya. Nuremberg forma amb les ciutats veïnes de Fürth, Erlangen i Schwabach una conurbació contínua amb una població total de 800.376 habitants (2019), que és el cor de la regió de l'àrea urbana amb al voltant d'1,4 milions d'habitants, mentre que la regió metropolitana de Nuremberg té aproximadament 3,6 milions d'habitants. La ciutat es troba a uns 170 km al nord de Múnic. És la ciutat més gran de la zona dialectal de Franconia oriental (col·loquialment: «franconès»; ). L'àrea metropolitana de Nuremberg, juntament amb les seves ciutats veïnes de Fürth, Erlangen i Schwabach, és el centre econòmic i cultural de la Regió d'Europa Metropolitana de Nuremberg i Francònia. El primer ferrocarril alemany es construí entre Nuremberg i Fürth.
Durant el Tercer Reich Nuremberg era l'escenari de mítings multitudinaris organitzats pel Partit Nazi. Aquest fou un dels motius pels quals, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats decidissin de celebrar-hi els judicis als principals dirigents nazis.
És famosa per les seves salsitxes de Nuremberg i pel pa de gingebre.
Geografia La superfície de la ciutat és de 186,4 km² i està rodejada per boscs i camps de cultiu, que l'any 2012 ocupaven el 16 i el 22,2% del territori, respectivament.
Nuremberg limita amb les ciutats veïnes de Fürth, Zirndorf, Stein i Oberasbach. Al nord es troba la regió boscosa Fränkische Schweiz (que significa ‘Suïssa Franconesa’), així com la terra agrícola de Knoblauchsland.
El barri antic està dividit pel riu Pegnitz, que provoca que alguns carrers tinguin forma de canal, amb ponts i algunes petites costes. El riu naix a gairebé 80 quilòmetres de la ciutat.
L'altitud de Nuremberg varia entre els 284 metres a Kleingründlach i els 407 a Brunn. El castell imperial es troba a 352 m i l'estació de trens (Hauptbanhof) a 309 m. miniatura|Mapa de Nuremberg miniatura|Nuremberg a Baviera Actualment pertanyen a la ciutat diversos pobles antics, per exemple Grossgründlach, Kraftshof, Thon i Neunhof al nord-oest; Ziegelstein al nord-est, Altenfurt i Fischbach al sud-est; i Katzwang, Kornburg al sud. Langwasser és un suburbi modern.
Clima Nuremberg té un clima oceànic (Köppen Cfb) amb una certa influència continental humida (Dfb), categoritzat en aquest últim pel 0 isoterma °C. El clima de la ciutat està influenciat per la seva posició a l'interior i la seva altitud més alta. Els hiverns són canviants, amb un clima suau o fred: la temperatura mitjana és d'uns -3 °C a 4 °C, mentre que els estius són generalment càlids, al voltant dels 13 °C de nit als 25 °C a la tarda. Les precipitacions es reparteixen uniformement durant tot l'any, tot i que febrer i abril solen ser una mica més secs, mentre que el juliol sol tenir més pluges.
Demografia Nuremberg ha estat una destinació per als immigrants. El 39,5% dels residents tenia antecedents immigrants l'any 2010 (segons MigraPro).
Classificació Nacionalitat Població (31.12.2019) 1 Turquia 17.408 2 Romania 14.903 3 Grècia 12.145 4 Itàlia 7.232 5 Polònia 6.670 6 Croàcia 5.893 7 Bulgària 5.801 8 Iraq 4.745 9 Síria 4.710 10 Ucraïna 4.201 11 Rússia 3.617 12 Bòsnia i Hercegovina 3.137 13 Sèrbia 3.027 14 Kosovo 2.456 15 Hongria 2.142
Història miniatura|Acusats durant un dels Judicis de Nuremberg. La primera menció de la ciutat es remunta a l'any 1050, en un document de l'emperador Enric III com la ubicació d'un castell Imperial entre els francs orientals i la marca bavaresa del Nordgau. Del 1050 al 1571 la ciutat es va expandir i va augmentar dràsticament en importància a causa de la seva ubicació a les principals rutes comercials. El rei Conrad III (regnant com a Rei dels Romans del 1138 al 1152) va establir el burgraviat de Nuremberg, amb els primers burgravis procedents de la casa austríaca de Raab. Amb l'extinció de la seva línia masculina cap a l'any 1190, el gendre de l'últim comte de Raabs, Frederic I de la Dinastia dels Hohenzollern, va heretar la burgraviat el 1192.
Des de finals del fins a l'Interregne (1254–1573), però, el poder dels burgraves va disminuir a mesura que els emperadors Hohenstaufen van transferir la majoria de poders no militars a un castellà, amb l'administració de la ciutat i les corts municipals lliurades a un alcalde Imperial.() de 1173/74. Les tenses relacions entre els burgraves i els castellans, amb una progressiva transferència de poders a aquests darrers a finals del i principis del XV, finalment van esclatar en una enemistat oberta, que va influir molt en la història de la ciutat.
miniatura|El Castell Imperial
El 1219 Frederic II li concedeix el privilegi de "ciutat lliure", amb institucions autònomes d'autogovern. Gràcies als intercanvis comercials, Nuremberg cresqué durant els segles XV i XVI.
La ciutat i particularment el castell de Nuremberg esdevindria un dels llocs més freqüents de la Dieta Imperial (després de Ratisbona i Frankfurt), les Dietes de Nuremberg de 1211 a 1543, després que la primera dieta de Nuremberg elegís Frederic II com a emperador. A causa de les nombroses Dietes de Nuremberg, la ciutat es va convertir en un important lloc rutinari de l'administració de l'Imperi durant aquest temps i una mica " capital no oficial" de l'Imperi. El 1219 l'emperador Frederic II va concedir el ("Gran carta de llibertat"), inclosos els drets de la ciutat, la immediatesa Imperial (), el privilegi d'encunyar monedes i una política duanera independent, que elimina gairebé completament la ciutat del domini dels burgraves. Nuremberg esdevingué aviat, amb Augsburg, un dels dos grans centres comercials de la ruta d'Itàlia al nord d'Europa.
El 1298 els jueus de la ciutat van ser acusats falsament d'haver profanat l'hoste, i 698 d'ells van ser assassinats en una de les moltes massacres de Rintfleisch. Darrere de la massacre de 1298 també hi havia el desig de combinar les parts del nord i el sud de la ciutat, que van ser dividides pels Pegnitz. Els jueus de les terres alemanyes van patir moltes massacres durant la pandèmia de pesta Negra de mitjan segle XIV.
El 1349 els jueus de Nuremberg van patir un pogrom."Black Death". Van ser cremats a la foguera o expulsats, i es va construir un mercat sobre l'antic barri jueu.Cities and People: A Social and Architectural History, Mark Girouard, Yale University Press, 1985, p.69 La pesta va tornar a la ciutat els anys 1405, 1435, 1437, 1482, 1494, 1520 i 1534.Jerry Stannard, Katherine E. Stannard, Richard Kay (1999). miniatura|Nuremberg el 1493 (de la Crònica de Nuremberg).
El creixement més gran de Nuremberg es va produir al segle XIV. La Butlla d'or de 1356 de Carles IV, anomenant Nuremberg com la ciutat on els reis recentment elegits d'Alemanya va convertir Nuremberg en una de les tres ciutats més importants de l'Imperi.
Carles va ser el patró de la Frauenkirche, construïda entre 1352 i 1362 (l'arquitecte va ser probablement Peter Parler), on la cort Imperial venerava durant les seves estades a Nuremberg. La connexió reial i Imperial es va fer més forta l'any 1423 quan l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic va concedir que les insignes Imperials es mantinguessin permanentment a Nuremberg, on van romandre fins al 1796, quan l'avanç de les tropes franceses va requerir el seu trasllat a Ratisbona i des d'allí a Viena.
El 1349 els membres dels gremis es van rebel·lar sense èxit contra els patricis en un . ('Aixecament dels artesans'), ramb el suport dels comerciants i alguns dels regidors, que va provocar la prohibició de qualsevol autoorganització dels artesans de la ciutat, abolint els gremis que eren habituals a altres llocs d'Europa; aleshores es van dissoldre els sindicats i els oligarques van romandre al poder mentre Nuremberg era una ciutat lliure (fins a principis del segle XIX). Carles IV va conferir a la ciutat el dret de concloure aliances de manera independent, col·locant-la així políticament en peu d'igualtat amb els prínceps de l'Imperi. Es van produir freqüents baralles amb els burgraves, sense, però, infligir danys duradors a la ciutat. Després que l'incendi destruís el castell l'any 1420 durant un enfrontament entre Frederic IV (a partir de 1417, margravi de Brandenburg) i el duc de Baviera-Ingolstadt, la ciutat va comprar les ruïnes i el bosc que pertanyia al castell (1427), donant lloc a la sobirania total de la ciutat. dins les seves fronteres.
Amb aquestes i altres adquisicions la ciutat va acumular un territori considerable. Les guerres hussites (1419–1434), una repetició de la pesta negra el 1437, i la primera Guerra dels margravis (1449–1450) van provocar una forta caiguda de la població a mitjans del segle XV. Fer-se del costat d'Albert IV, duc de Baviera-Múnic, a la Guerra de Successió de Landshut de 1503-1505 va portar a la ciutat a guanyar un territori substancial, fins a 64 km 2, la qual cosa la converteix en una de les ciutats Imperials més grans. Durant l'Edat Mitjana, Nuremberg va fomentar una cultura literària rica, variada i influent.
Primera edat moderna miniatura|Mapa de Nuremberg, 1648 El descobriment del Nou Món i l'exclusió de la ciutat des de les noves rutes comercials seguides per la Guerra dels Trenta Anys causaren un lent declivi, només interromput el amb el naixement i el creixement de la indústria del joguet.
La florida cultural de Nuremberg als segles XV i XVI la va convertir en el centre del Renaixement alemany. El 1525 Nuremberg va acceptar la Reforma Protestant i el 1532 es va signar la Pau Religiosa de Nuremberg, evitant la guerra entre luterans i catòlics durant 15 anys contra Carles V, Nuremberg va intentar ser neutral, però el margravi Albert Alcibíades, un dels líders de la revolta, va atacar la ciutat sense declarar la guerra i va dictar una pau desfavorable. A la Pau d'Augsburg de 1555, les possessions dels protestants van ser confirmades per l'emperador, els seus privilegis religiosos ampliats i la seva independència del bisbe de Bamberg afirmada, mentre que la dècada de 1520 també es va aprovar la secularització dels monestirs. Famílies com els Tucher, Imhoff o Haller dirigeixen negocis comercials per tot Europa, semblants a les famílies Fugger i Welser d'Augsburg, encara que a una escala una mica més petita.
esquerra|miniatura|Wolffscher Bau de l'antic ajuntament L'estat de coses a principis del , l'augment de les rutes comercials a altres llocs i l'ossificació de la jerarquia social i les estructures legals van contribuir al declivi del comerç. Durant la Guerra dels Trenta Anys, l'acantonament freqüent de soldats Imperials, suecs i de la Lliga, els costos financers de la guerra i el cessament del comerç van causar danys irreparables a la ciutat i gairebé la meitat de la població. El 1632, la ciutat, ocupada per les forces de Gustau Adolf de Suècia, va ser assetjada per l'exèrcit del general Imperial Albrecht von Wallenstein.