Francisco Pinazo Peñalver (El Chopo, Alpont, 1802 - Damasc, 1860) va ser un religiós franciscà, màrtir i sant de l'església catòlica. És un dels Màrtirs de Damasc.

Biografia Francisco Pinazo va néixer al llogaret de El Chopo, al terme d'Alpont (la Serrania) el 24 d'agost de 1802, i va ser batejat eixe mateix dia amb el nom de Bartolomé a l'església de la Mare de Déu de la Pietat d'Alpont.

Bartolomé va abandonar molt aviat l'escola per dedicar-se a les tasques del camp, com solia passar a la comarca en la seua època.

Era corrent que els llauradors de la Serrania marxessin a treballar temporalment a Aragó. El pare de Bartolomé, anomenat Vicente, va marxar així a treballar a Bujalaroz, on va morir quan Bartolomé tenia dotze anys. Arran d'aquest fet, la resta de la família -llavors el seu germà Josep i la seua mare, Esperanza- es van traslladar al llogaret de Campo de Abajo, al mateix municipi d'Alpont. Passats dos anys, la seua mare va contraure segones núpcies amb Domingo Cebellán, amb qui va tenir altres quatre fills. Es conserva correspondència de Francesc amb el seu padrastre, en què mostra interès per l'esdevenir dels seus mig germans. miniatura|El Chopo, Alpont, aldea natal de Francisco Pinazo Als vint anys va patir un desengany amorós que el va portar a desenvolupar la seua devoció religiosa. Va ingressar el 1825 com a donat -o pretendent- al convent franciscà de Xelva, on va romandre cinc anys. El 1830 va ingressar a l'Ordre Franciscana al convent de Sant Francesc de València. Un any més tard, després d'emetre els vots de pobresa, castedat i obediència, va ser destinat al convent de les Clarisses Descalces de Santa Clara de Gandia, amb el càrrec de sagristà.

Francesc va romandre onze anys al convent de Gandia. Durant els primers tres formava part de la comunitat, però durant els vuit següents va estar exclaustrat, privat de vestir l'hàbit franciscà. Es va dedicar en aquest temps a l'ofici d'almoiner, recorrent els pobles de la Safor a la recerca de suport per a les religioses -les clarisses són monges de clausura- i també va conrear-ne l'hort per a elles.

Cansat de la seva situació a Gandia, el 21 de febrer de 1842 va postular-se per marxar a Terra Santa com a missioner. En aquesta primera ocasió no ho va aconseguir, ja que la quota de dotze missioners estava coberta. No obstant això, el 18 de febrer de 1843, la Direcció de l'Obra Pia proposava l'enviament d'una nova conducta a Jerusalem, que en aquesta ocasió també inclouria religiosos exclaustrats. En aquesta ocasió Francisco si va ser acceptat.

Va embarcar el 1843 per a Terra Santa i el seu primer destí va ser Damasc, on va romandre sis anys amb els càrrecs de cuiner i sastre. Va passar després a la comunitat de la Basílica del Sant Sepulcre a Jerusalem, on va estar sis mesos i després va anar a Nicòsia (1850). Després va estar algun temps a Natzaret (1852), Jafa (1853), i de nou al Sant Sepulcre de Jerusalem (de 1856 a 1858). Finalment, va ser destinat a Damasc on va patir martiri.

Martiri L'atac que acabaria amb la mort dels Màrtirs de Damasc, Francesc entre ells, s'enquadra en el conflicte que hi havia a la regió entre drusos –musulmans i recolzats pel sultà turc– i maronites –cristians recolzats per les potències europees, com França o Gran Bretanya– i que es prolongava des de feia dècades. Les matances de 1860 al Líban i Damasc van produir la mort de 14 000 cristians i van portar com a conseqüència la intervenció militar francesa.

El conflicte es va estendre a la ciutat de Damasc el 9 de juliol. El barri cristià, on vivien unes trenta mil persones, va ser assaltat i milers de cristians van ser assassinats per musulmans drusos. Molts es van refugiar al convent franciscà, confiant en la solidesa dels seus murs. El governador turc va oferir als religiosos refugiar-se a la seva residència, però els franciscans van decidir no acceptar la proposta, per no deixar abandonades a la seua sort a les persones refugiades.

Francisco Pinazo i set frares més van ser assassinats durant l'assalt al seu convent la nit del 9 al 10 de juliol.

Beatificació miniatura|Ermita dedicada a Francisco Pinazo, El Chopo El 1872 va començar la seua causa de beatificació, introduïda a Roma el 1885, però la pèrdua de documents durant la Primera Guerra Mundial va obligar al reinici dels treballs. En 1922 va crear-se un nou tribunal a Damasc, i el 10 d'octubre de 1926 els vuit franciscans i tres catòlics maronites seglars, els germans Massabki, també víctimes, van ser beatificats a la basílica de Sant Pere pel papa Pius XI.

Canonització El Sant Sínode dels Bisbes Maronites de l'any 2022 va presentar al papa una petició per a la canonització dels germans Massabki, com a exponents de la santedat laica maronita. Els Superiors Majors de l'Ordre dels Frares Menors, el Ministre General i el Custòdi de Terra Santa també es van sumar a la petició, demanant la canonització de tot el grup dels onze Màrtirs de Damasc, destacant la imminència del vuitè centenari de la mort de Sant Francesc d'Assís.

El 23 de maig de 2024 el papa Francesc va autoritzar la canonització de Francisco Pinazo i els altres Màrtirs de Damasc. L'1 de juliol del 2024 es va fixar la data de la canonització, que es va dur a terme el 20 d'octubre del mateix any.

La seua festa litúrgica se celebra el 10 de juliol.

Referències

Categoria:Alpont Categoria:Sants valencians Categoria:Serrans Categoria:Control de B25es Alpuente 2025 Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Nascuts al segle XIX Categoria:Sants morts al segle XIX Categoria:Religiosos valencians contemporanis Categoria:Sants espanyols