El castell de Windsor és un palau i residència reial situat a Windsor, al comtat de Berkshire, Regne Unit, notable per una antiga relació amb la família reial britànica i per una arquitectura paricular. A l'origen va ser un castell medieval començat a aixecar al , després de la conquesta normanda d'Anglaterra per Guillem I el Conqueridor. Des de temps d'Enric I d'Anglaterra () ha estat habitat per nombrosos monarques britànics, fet que en fa la residència reial europea d'ocupació més antiga. La reina Elisabet II del Regne Unit feia servir el castell com a residència de caps de setmana i com a emplaçament de recepció de caps d'estat, junt amb el palau de Buckingham a Londres i el palau de Holyrood a Edimburg, i fou una de les residències principals de la reina.
Aquesta fortificació va ser dissenyada sobre una mota castral i amb tres muralles al voltant d'un monticle central per servir com a baluard dels conqueridors normands als afores de Londres i dominar una zona estratègicament important del riu Tàmesi. L'estructura va ser gradualment substituïda per pedra, i al començament del va patir un llarg setge durant la primera guerra dels Barons (1215-1217). Enric III va construir un luxós palau reial dins el recinte a mitjan aquest segle i Eduard III va anar més enllà amb la reconstrucció del palau, va crear un conjunt més gran d'edificis que en va fer «el projecte arquitectònic secular més car de tota l'Edat Mitjana a Anglaterra». Brindle and Kerr, p.39. El nucli de l'obra d'Eduard perviurà fins al període Tudor (), quan Enric VIII i Elisabet I li van donar al castell un ús més gran com cort reial i centre d'entreteniment diplomàtic.
El complex va sobreviure al turbulent període de la guerra civil anglesa, en què va servir com a caserna militar per les forces parlamentàries i com a presó de Carles I. Durant la restauració dels Stuard, Carles II va reconstruir gran part del castell amb ajuda de l'arquitecte Hugh May i va crear una sèrie d'extravagants interiors barrocs que encara avui causen admiració. Després d'un període de negligència en el , els reis Jordi III i Jordi IV van renovar i reconstruir el palau de Carles II sense reparar en despeses per a produir el disseny dels actuals Apartaments d'Estat, engalanats en estil rococó, gòtic i barroc. Algunes d'aquestes luxoses estances –els «Apartaments d'estat»– són arquitectònicament molt interessants i l'historiador Hugh Roberts les ha descrites com «una seqüència magnífica i inigualable d'habitacions àmpliament reconegudes com la millor i més completa expressió de l'estil del període georgià tardà». Hugh Roberts, Options Report for Windsor Castle , citat a Nicolson, p.7 9. La reina Victòria hi va fer canvis menors, que va emprar com a centre de lleure reial durant gran part del seu extens regnat en el . El castell de Windsor també va servir com a refugi de la família reial durant els intensos bombardejos de la Segona Guerra Mundial i va sobreviure a un incendi el 1992. En l'actualitat al castell de Windsor hi viuen i treballen més de cinc-centes persones, és una atracció turística molt popular, seu de visites d'Estat i la llar de cap de setmana preferida per la reina Elisabet II. Les seves instal·lacions inclouen la Biblioteca Reial, famosa per les col·leccions de dibuixos de Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti. El castell inclou la Capella de Sant Jordi, del , considerada per l'historiador John Martin Robinson com un «dels èxits suprems del disseny del gòtic perpendicular anglès». Robinson, p.27.
Arquitectura miniatura|Upright = 1.5 | Plànol del castell de Windsor:
El castell de Windsor ocupa una àrea de més de cinc hectàrees i combina elements de fortificació, de palau i de poble petit.Robinson, pp.7, 156. El conjunt actual és fruit de diverses fases constructives que van culminar en els treballs de reconstrucció que es van fer a causa del greu incendi de 1992.Nicolson, pp.3-4. En essència és un disseny d'estil georgià i victorià sobre una estructura medieval, amb tocs gòtics reinventats en un estil modern. Des del l'arquitectura del castell ha intentat crear una reinterpretació contemporània d'estils i tradicions del passat, per al que ha imitat repetidament estils antics o passats de moda. Nicolson, pàg. 123. El resultat ha dut l'arquitecte sir William Whitfield a afirmar que l'arquitectura d'aquest castell té «una qualitat de certa ficció», ja que el disseny pintoresc i gòtic genera «un sentit d'escenografia teatral», i això malgrat els esforços de fins de per recuperar moltes estructures antigues i dotar-lo de major autenticitat.Nicolson, p.78; Brindle and Kerr, p.61. Encara que han estat criticades, l'arquitectura del castell i la seva història li donen «un lloc entre els millors palaus europeus».Robinson, p.156.
Recinte central Al cor del castell de Windsor hi ha el Recinte Central, emmurallat al voltant d'una mota castral o turó artificial al centre mateix del recinte. La mota té quinze metres d'alçada i està feta de pedra calcària excavada originalment de la fossa circumdant. La torre de l'homenatge que s'hi aixeca per damunt, anomenada Torre Rodona, es va construir sobre un edifici anterior del que va ser remodelat per l'arquitecte Jeffry Wyattville al començament de per fer-ho nou metres més alt i donar-li així un aspecte i silueta més imponents. Robinson, p.142. L'interior d'aquesta Torre Rodona va ser remodelat entre 1991 i 1993 per fer més espai per als Arxius Reials, finalitat per a la qual es va crear una nova sala a l'espai buit creat per l'ampliació de Wyattville. Aquesta torre en realitat no és cilíndrica causa de la forma de la mota sobre la qual s'aixeca i la seva altura ha rebut crítiques per no estar en proporció amb l'amplada. L'arqueòleg Tim Tatton-Brown, per exemple, troba que la nova alçada és una mutilació de l'estructura medieval original.Tatton-Brown, p.14.
En l'actualitat està obert l'accés occidental del Recinte Central i una porta d'entrada condueix cap a la Terrassa Nord des d'aquest recinte. Mackworth-Young, p.1. A l'est, se surt per la Porta Normanda, que en realitat data del i compta amb una alta volta decorada amb escultures entre les quals hi ha talles medievals de lleons i símbols tradicionals de majestat que formen una entrada impressionant al Recinte superior.Nicolson, p.120. Wyattville va redissenyar l'exterior d'aquesta porta. L'interior va ser després profundament remodelat, durant el , per a ús residencial.Mackworth-Young, p.234 .
Recinte superior miniatura|Upright = 1.5 | Recinte Superior del castell de Windsor. A l'esquerra es veu l'entrada oficial als Apartaments d'Estat.
El recinte superior del castell de Windsor comprèn diversos grans edificis envoltats per la muralla superior, formant un quadrangle central. Els Apartaments d'Estat es distribueixen al costat nord del recinte, a l'est diverses estances, al sud els apartaments privats reals i la Porta del rei Jordi IV i al cantó sud-oest la Torre d'Eduard III. La mota i la Torre Rodona tanquen l'extrem oest d'aquest recinte. Davant la Torre Rodona hi ha una estàtua eqüestre de bronze del rei Carles II. Robinson, p.55. Inspirada en l'estàtua de Carles I de Londres que va crear Hubert Le Sueur, aquest monument va ser fos per Josias Ibach en 1679 i té un pedestal decorat amb relleus en marbre elaborats per Grinling Gibbons. El Recinte Superior és adjacent amb la Terrassa Nord, que mira cap al riu Tàmesi, i amb la Terrassa Est, amb vista als jardins. Les dues terrasses van ser construïdes per Hugh May al .brindle and Kerr, p.31.
Tradicionalment aquest recinte superior s'ha considerat «amb caràcter general, una creació de […] Té la imatge de com és pensava a principi del que havia de ser un castell». Això va ser el resultat dels extensius redissenys fets per Wyattville durant el regnat de Jordi IV.Colvin, p.392, cited Brown (1984), p.230. Els murs del recinte superior són de pedra de Bagshot tallada en carreus regulars i amb detalls gòtics en pedra groga de Bath. Robinson, p.92. Els edificis es caracteritzen per l'ús de morter amb petits trossets de pedra per protegir la unió dels carreus, tècnica usada originalment al castell al per donar als murs de les diferents èpoques una aparença homogènia. El perfil del Recinte Superior està dissenyat per causar una impressió efectista en veure'n la silueta a l'horitzó des de la distància, amb una imatge d'altes torres i merlets, segons el gust del moviment pintoresquista de la darreria del . Els treballs arqueològics i de restauració posteriors a l'incendi de 1992 han mostrat la mesura que l'estructura actual representa una supervivència d'elements originals dels murs del inserits en el context de l'última remodelació de Wyattville.Brindle and Kerr, p.61.
Apartaments d'Estat miniatura|Upright = 1.5 | Els Apartaments d'Estat al Recinte Superior. D'esquerra a dreta, l'entrada oficial, el Saló de Sant Jordi i l'entrada de convidats.
Els Apartaments d'Estat ocupen la major part del Recinte Superior, al llarg de la banda nord del quadrangle, on els edificis moderns s'assenten sobre els fonaments medievals construïts per Eduard III. La planta baixa alberga les estances del servei i els cellers, mentre que la part principal del palau és a la primera planta, que és de major grandària. L'extrem occidental és principalment disseny de l'arquitecte Hugh May, mentre que l'oriental representa la intervenció de Jeffry Wyattville.
L'interior dels Apartaments d'Estat va ser dissenyat per la major part per Wyattville a principi del . Aquest arquitecte va pretendre que cada estada representés un estil arquitectònic, amb mobles i decoració a joc amb cada període.Nicolson, p.79. Amb algunes alteracions al llarg dels anys, aquest concepte és el que domina en l'aspecte dels apartaments. Així, les diferents habitacions segueixen els estils clàssic, gòtic i rococó, juntament amb alguns elements del gust jacobí.Nicolson, pp.79, 172-3. En algunes de les cambres de l'extrem oriental del castell, que van haver de ser restaurades després de l'incendi de 1992, es van aplicar mètodes de «restauració equivalent», el que vol dir que se'ls va retornar el seu aspecte original però amb materials i millores estructurals modernes que no són visibles per no alterar l'aspecte de la decoració de segles passats. Nicolson, p.78. Aquestes estades han rebut també un nou disseny, lleument diferent de l'anterior. L'historiador de l'art Hugh Roberts ha lloat els apartaments d'Estat perquè són «una seqüència magnífica i inigualable d'habitacions, àmpliament reconegudes com la millor i més completa expressió del gust georgià tardà». D'altres, com l'arquitecte Robin Nicolson i el crític Hugh Pearman, opinen que són «clarament avorrides».Nicolson, p.70. miniatura|esquerra | Upright | El Saló Carmesí el 2007, després de l'incendi de 1992 i la posterior restauració.