La Campanya del Desert Occidental, també coneguda com la Guerra del Desert, va ser l'etapa inicial de la campanya del nord d'Àfrica durat la Segona Guerra Mundial. La campanya va ser enormement influenciada per la disponibilitat de transport i de subministraments. La capacitat de les forces aliades, operant des de l'assetjada Malta per atacar els combois de l'Eix era crítica. Els atacs aliats negaven al comandant alemany Erwin Rommel, el combustible i els reforços que necessitava desesperadament en els moments crítics. A inicis de 1942, els Estats Units envià un petit contingent de bombarders en suport de la campanya, referint-se com la campanya Egipte-Líbia.
Des de l'inici, la Campanya del Desert Occidental va ser una anar endavant i endarrere. El setembre del 1940 s'inicià la primera ofensiva quan forces italianes envaïren Egipte des de Líbia atacant les tropes britàniques i de la Commonwealth allà estacionades. L'ofensiva italiana va ser aturada i, al desembre de 1940, els britànics llançaren un contraatac; iniciant-se un atac de 5 dies que es convertí en l'Operació Compass, resultant en pèrdues massives pels italianes. Alemanya envià en suport del seu aliat un contingent de tropes terrestres i aèries per evitar el col·lapse total, i Alemanya es convertí en el soci dominant.
Les forces de l'Eix llançarien dues grans ofensives contra els Aliats. Totes dues vegades l'Eix va fer recular els aliats fins a Egipte, però en ambdues ocasions els aliats van retenir i van reconquerir el terreny perdut. En el segon (i darrer) assalt de l'Eix, els aliats van haver de recular molt dins d'Egipte; però aconseguiren donar la volta a la situació a El Alamein i aconseguiren empènyer les forces de l'Eix cap a l'oest i fins i tot treure'ls de Líbia. Les tropes de l'Eix van haver de recular fins a Tunísia, quan la Campanya del Desert Occidental acabà i el Vuitè Exèrcit i l'Afrika Korps de Rommel s'involucraren a la Campanya de Tunísia, que començà al novembre de 1942.
Preguerra miniatura|esquerra|El nord d'Àfrica abans de l'inici de l'ofensiva Els britànics tenien tropes a Egipte des de 1882. Però aquestes havien quedat molt reduïdes en virtut del Tractat Anglo-Egipci signat amb el Regne d'Egipte el 1936. Les relativament modernes tropes britàniques i de la Commonwealth a Egipte tenien la missió principal de protegir el Canal de Suez, car era vital per les comunicacions britàniques amb els territoris a l'oceà Índic i a l'Extrem Orient.
miniatura|esquerra|El Mark VI, un tanc lleuger britànic amb metralladora a una torreta giratòria.
Però, des de 1938, les tropes britàniques havien inclòs la Força Mòbil (Egipte). Comandada pel major general Percy Hobart, es tractava d'una de les úniques dues formacions cuirassades d'entrenament britàniques. Amb l'esclat de la guerra va passar a anomenar-se Divisió Cuirassada (Egipte), fins a esdevenir la 7a Divisió Cuirassada; la qual es faria famosa sota el nom de les Rates del Desert (Desert Rats). La 7a Divisió Cuirassada serví com la principal força que defensà la frontera líbia a l'inici de la guerra.
El juny de 1939, el tinent general Henry Maitland "Jumbo" Wilson arribà a Cairo com a comandant de les tropes britàniques a Egipte, posat també al capdavant de les tropes britàniques i de la Commonwealth que defensaven Egipte. A finals de juliol, el tinent general Archibald Wavell va ser nomenat general i enviat al Cairo per ser nomenat Comandant en Cap del recentment creat Comandament de l'Orient Mitjà, amb responsabilitats sobre el teatre de la Mediterrània i de l'Orient Mitjà; càrrec que comportava el control operatiu de totes les forces a Egipte, Sudan, Palestina, Transjordània i Xipre.Playfair, p. 32. Però a mesura que la guerra progressava, la seva autoritat s'estengué pel nord d'Àfrica, Aden, Iraq, les costes del Golf Pèrsic i Grècia. El 17 de juny de 1940, les tropes de Wilson es dirigien cap a Líbia sota les ordres del major general Richard O'Connor i el seu quarter general de la 6a divisió d'infanteria, la qual va ser batejada com Força del Desert Occidental. O'Connor va ser promogut a tinent general a l'octubre i el seu comandament va ser reforçat i expandit.
Líbia havia estat una colònia italiana des que el Regio Esercito derrotà l'Exèrcit de l'Imperi Otomà el 1912 durant la Guerra Italoturca. Situats entre el nord d'Àfrica francès i Egipte, els italians es prepararen per combatre a tots dos costats.
En el moment d'esclatar la Segona Guerra Mundial, Itàlia disposava de dos exèrcits a Líbia: el Cinquè Exèrcit i el Desè Exèrcit. Ambdós exèrcits estaven comandats pel Comandant en Cap del Nord d'Àfrica Italià i Governador General de la Líbia Italiana, el Maresciallo dell'Aria Italo Balbo. El Cinquè Exèrcit a Tripolitània estava comandat directament pel general Italo Gariboldi. El Cinquè Exèrcit tenia 9 divisions d'infanteria. El Desè Exèrcit a Cirenàica estava comandat pel general Mario Berti, i estava format per 5 divisions d'infanteria. A finals de juny de 1940, la força principal a la frontera amb Egipte era el Desè Exèrcit. En tots els respectes, les forces terrestres i aèries italianes disponibles a Líbia superaven en molt les forces britàniques a Egipte. Els britànics, però, tenien més qualitat.
D'acord amb el Primer Ministre britànic Winston Churchill, els aproximadament 125.000 italians de Líbia feien front a uns 50.000 britànics a Egipte. Els britànics estimaven que els italians tenien 6 divisions metropolitanes d'infanteria i dues divisions milicianes a Cirenaica, a més de 3 divisions frontereres. Per fer front a aquesta força, els britànics disposaven de la 7a Divisió Cuirassada, dos terços de la 4a Divisió d'Infanteria Índia, un terç de la Divisió Neozelandesa, 14 batallons britànics i dos regiments de la Royal Artillery.Churchill, Their Finest Hour, p. 370
Atacs La força de cobertura inicial de què disposaven els britànics a la frontera egípcia era petita però efectiva. Incloïa tancs lleugers del 7è d'Hússars, cotxes blindats de l'11è d'Hússars, dos batallons motoritzats del 60è de Rifles i la Brigada de Fusellers, i dos regiments de l'Artilleria Reial a Cavall motoritzats.Churchill, Their Finest Hour, p. 371
miniatura|El Desert Occidental 1940-1942 L'11 de juny de 1940, l'endemà que els italians declaressin la guerra als Aliats, les forces italianes estacionades a Líbia i les forces britàniques i de la Commonwealth estacionades a Egipte iniciaren una sèrie de petits atacs els uns contra els altres. Entre els atacs més notables hi ha un raid de l'11è d'Hússars 24 hores després de la declaració de guerra italiana: els vehicles cuirassats travessaren la frontera líbia i capturaren diversos italians que, aparentment, no s'havien assabentat que s'havia declarat la guerra. El 12 de junt, 63 italians més van ser capturats durant un nou atac.
El 14 de juny, l'11è d'Hússars, el 7è d'Hússars i una companyia de la 60a de Fusellers capturaren Fort Capuzzo i Fort Maddalena, fent 220 presoners més. El 16 de juny, un atac en profunditat en territori italià resultà en la destrucció de 12 tancs italians. A més, interceptaren un comboi a la ruta Tobruk-Bardia, part de la Via Balbia, capturant un general italià.Churchill, Their Finest Hour, p. 372
El 25 de juny França signà un armistici amb Itàlia i les divisions i el material del Cinquè Exèrcit italià a Tripolitània podia ser dispersat per reforçar i enfortir el Desè Exèrcit a Cirenaica. En aquells moments, el Desè Exèrcit disposava de 10 divisions, mentre que el Cinquè Exèrcit només en disposava de quatre. A mitjans de juliol, els italians podien reforçar les tropes a la frontera egípcia amb dues divisions completes d'infanteria i elements de dues més.
El 28 de juny, el Mariscal de l'Aire Italo Balbo va ser mort per foc amic mentre que aterrava a Tobruk. El seu avió va ser abatut pel foc antiaeri poc després d'un atac aeri britànic. Balbo va ser substituït com a Comandant en Cap i Governador General pel Mariscal Rodolfo Graziani.
miniatura|esquerra|Oficials de l'11è d'Hússars fan servir un parasol per obtenir ombra durant una aturada, mentre que patrullen per la frontera líbia, el 26 de juliol de 1940. El vehicle és un Morris CS9 cuirassat. El 5 d'agost va tenir lloc una gran però inconclusa acció entre Sidi Azeiz i Fort Capuzzo. 30 tancs mitjans M11/39 italians van establir contacte amb el 8è d'Hússars intentant ocupar la zona. El general Wavell va concloure que no estava en posició per negar als italians.
El desgast i les avaries dels vehicles cuirassats de la 7a Divisió Cuirassada va arribar a proporcions crítiques i els tallers van quedar saturats. Amb una mitja de només la meitat dels tancs disponibles per a l'acció i adonant-se que la seva única força efectiva estava quedant sense cap propòsit estratègic, Wavell retallà operacions extensives i ordenà al 7è Grup de Suport, sota el comandament del Brigadier William Gott, i l'11è d'Hússars sota el tinent coronel John Combe, que es dediquessin a la defensa de la frontera. Aquestes unitats donarien una pantalla de punts avançats per advertir de qualsevol aproximació italiana.Macksey, p.38
Pel 13 d'agost, en terme d'actuació durant les hostilitats inicials, el balanç estava inclinat cap als britànics. Dominaven tant el desert com als italians. Els tanteigs inicials havien deixat als italians totalment desmoralitzats i sense que se sentissin segurs. No tenien més seguretat a les defenses estàtiques del seu propi territori. I, amb la possible excepció d'algunes unitats puntuals com la Companyia Auto-Sahariana, els italians no estaven segurs en el desert obert, on se sentien fora del seu element. En dos mesos de guerra al desert, els italians havien perdut aproximadament 3.000 homes davant poc més d'un centenar de baixes britàniques.Macksey, p.33
Durant la resta d'agost i els primers dies de setembre s'estengué una calma tensa sobre el desert. Aquesta calma només es trencava pels contactes entre les patrulles i els esporàdics combats aeris, mentre que ambdós bàndols intentaven descobrir les intencions de l'altre. Mentre que un formidable espionatge a Egipte mantenia informats als italians, els britànics triaren altres formes per obtenir informació dels italians. El Long Range Desert Group va ser creat pel Major Ralph A. Bagnold i ben aviat els moviment italians darrere les línies eren informats per ràdio.
Ofensiva italiana
miniatura|Avanç de Graziani i ofensiva de Wavell – 13 de setembre de 1940 – 7 de febrer de 1941 Benito Mussolini, ansiós per enllaçar el Nord d'Àfrica Italià (Africa Settentrionale Italiana) i l'Àfrica Oriental Italiana (Africa Orientale Italiana) i esperant capturar el Canal de Suez i els camps petroliers àrabs, ordenà la invasió d'Egipte el 8 d'agost.
El 9 de setembre de 1940, les forces italianes sota el comandament suprem del Mariscal Rodolfo Graziani envaïren Egipte des de les seves bases a Cirenàica. Sollum, el Pas de Halfaya i Sidi Barrani van ser capturats pels italians; però el 16 de setembre, Graziani aturà l'avanç, dient que tenia problemes de subministraments. Malgrat que Mussolini urgia Graziani perquè continués, els italians s'atrinxeraren prop de Sidi Barrani i establiren diversos camps fortificats.
Graziani s'havia aturat a 18 milles a l'oest de les posicions defensives britàniques a Mersa Matruh. Planejà tornar a l'ofensiva després que les seves tropes rebessin subministraments. Amb Mussolini urgint a Graziani a continuar, es programà un avanç italià sobre Mersa Matruh perquè comencés a mitjans de desembre.
Egipte trencà les relacions amb Itàlia i Alemanya.Playfair El 19 d'octubre, els avions italians bombardejaren Ma'adi, un barri molt europeïtzat del Caire.MacGregor, p. 229
Ofensiva britànica 450px|miniatura|Un vehicle blindat Rolls-Royce de 1924 amb una torreta modificada, a la zona de Bardia, al Desert Occidental, 1940