Josep Maria Puig i Torralva (València, 1854 - 1911) fou un escriptor valencià.
Fill d'uns modestos comerciants en perfums, començà estudis eclesiàstics al Seminari de València, però els hagué de deixar per a ocupar-se del negoci familiar. Fou membre de Lo Rat Penat, i dirigí, del 1880 al 1882, el «calendari llemosí» del mateix nom que havia iniciat el 1874 Constantí Llombart, de qui era deixeble. Amb ell participà també, el 1888, en l'intent de constituir una nova associació, L'Oronella, com a reacció a la deriva conservadora que havia pres el ratpenatisme. Obtingué la Flor Natural als Jocs Florals del 1897, i posteriorment va ser nomenat mestre en gai saber. El 1904 fundà l'associació València Nova, escissió de Lo Rat Penat on s'integraren un grup de joves nacionalistes disconformes amb l'apoliticisme d'aquesta entitat. Va reunir la seva obra poètica en Lliris i carts (1899) i va deixar inèdits un Ensaig d'ortografia valenciana i una Història gramatical de la llengua llemosina-valenciana.
Obres Poesia Puig i Torralva és autor d'un llibre de poesia, "Lliris y carts: poesíes valencianes", publicat l'any 1899 per l'establiment tipogràfic de Doménech. Dins del llibre trobem composicions de tema molt divers, però hi destaquen alguns puntals temàtics: poemes de tipus ratpenatista ("A la flor natural", "Al monestir de la Murta""...), poemes costumistes ("La missa captada", "Albades"...), composicions sentimentals de tipus romàntic i altres més clarament ideològiques.
D'entre el conjunt, podem assenyalar alguns textos per la seua especial rellevància:
"La casa Payral" - En aquest poema l'autor compara la terra valenciana amb una casa que vol que es mantinga en peu resistint els mals embats del progrés. "Regionalisme" - Es tracta d'una composició que resumeix l'ideal polític valencianista de Puig i Torralva, i on aquest abraça tot el territori valencià fent-hi esment dels diferents tipus de paisatges i conreus. "Plany del moro" - La composició està plantejada com un lament del rei moro que va perdre València. Ara bé, dins del to elegíac, notem l'orgull del rei per saber que molts trets culturals que distingiran els valencians durant els segles posteriors tindran origen musulmà. "Fruyts de l'associació obrera" - En aquest poema, Puig i Torralva defensa la unió sindical com a via per a aconseguir majors quotes de benestar social.
Teatre La sort grossa, 1880 Mare i madrastra, assaig dramàtic en un acte i en vers, 1889 Patillotes, joguet còmic, 1899 La gota de sang
Estudis Orígens del gravat en València, en col·laboració amb Francesc Martí i Grajales, 1872 Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII, 1883
Referències
Enllaços externs Josep Maria Puig i Torralva a enciclopedia.cat Tres poesies de Josep Maria Puig i Torralva
Categoria:Poetes de València Categoria:Dramaturgs de València Categoria:Dramaturgs valencians contemporanis en català Categoria:Poetes valencians contemporanis en català Categoria:Mestres en Gai Saber Categoria:Escriptors de la Renaixença Categoria:Morts a València Categoria:Poetes valencians del segle XIX Categoria:Poetes valencians del segle XX Categoria:Dramaturgs valencians del segle XIX Categoria:Dramaturgs valencians del segle XX Categoria:Assagistes valencians del segle XIX Categoria:Assagistes valencians del segle XX en català Categoria:Assagistes valencians del segle XX en castellà Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX