Giovanni Liverati (Bolonya, 1772-1829) fou un compositor i cantant italià.
Fou deixeble del cèlebre Stanislao Mattei i als disset anys va compondre alguns salms, que foren cantats a l'església de Sant Francesc de la seva vila nadiua, al mateix temps que es donava a conèixer com a cantor en els oratoris i concerts.
El 1792 fou contractat com a primer tenor de l'òpera italiana de Barcelona, d'on passà a Madrid i després a Potsdam com a director de l'òpera. Després fou director d'orquestra a Praga, i el 1805 s'establí a Viena com a mestre de cant.
Òperes Il divertimento in campagne: (1790) Il maestro di musica: (1804) David Enea in Cartagine La prova generale La Presa d'Egea Il tempio dell' eternità Il convito degli dei Il trionfo d'Ausonia Miltiade I selvaggi Il trionfo di Cesare Gastone e Bajardo Gli Amanti fanaticí Il trionfo d'Albione
A més se li deuen, a més. una missa a dues veus, una missa de rèquiem a quatre, un oratori i altres composicions de menys importància.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm 30, pàg. 1195 ()
Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Morts a Florència Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Compositors bolonyesos Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII