Un recurs energètic és qualsevol fenomen, matèria o font natural que la humanitat pot aprofitar per extreure'n energia útil. Els recursos energètics es classifiquen segons diferents criteris.

Categories Recursos primaris i segundaris Es classifiquen com a recursos primaris i secundaris segons el seu estat original i el seu grau de transformació. Els recursos primaris són aquells que es troben a la natura en una forma directament aprofitable, com el Sol, el vent, l’aigua en moviment, la biomassa, el carbó, el petroli i el gas natural. En canvi, els recursos secundaris són productes derivats de la transformació dels primaris, com l’electricitat, els combustibles refinats (benzina, dièsel), els pel·lets de llenya o l’hidrogen.

Recursos tèrmiques i no tèrmiques Des del punt de vista de l'aprofitament, els recursos energètics es poden dividir en fonts tèrmiques, que primer transformen l'energia disponible en calor (combustibles fòssils, biomassa i «combustibles» nuclears), i fonts no tèrmiques, que permeten obtenir directament energia mecànica o electricitat, com l'energia hidràulica, eòlica o la fotovoltaica.

Recursos renovables i no renovables Es considera d'un combustible renovable quan el cicle de producció és curt (anys, mesos) i no renovable quan el cicle de producció és milions d'anys, en aquest cas parlem de recursos fòssils. L'urani i potser el tori, són «combustibles» minerals no renovables.

Recursos renovables és divideixen al seu torn en renovables tèrmiques com ara la biomassa, llenya, residus de l'agricultura o ramaderia i renovables no tèrmiques: energia hidràulica, radiació solar, vent, ones, energia geotèrmica, mogudes en darrera instància pel sol.

Recursos finits i recursos infinits Els combustibles fòssils són finits per definició en l'escala temporal de la humanitat. Per bé que es poden regenerar, la terra arable, l’aigua, la biomassa i els residus també són recursos limitats. Èticament, quan un recurs és limitat, cal prioritzar-ne els usos amb més valor climàtic i social. L'únic recurs energètic infinit al Terra és el sol i els derivats directes que són el vent i el moviment de de grans masses d'aigua

Eficiència energètica

Leficiència energètica és la mesura de la proporció d'un recurs energètic que un equip fa servir per a l'objectiu perseguit. En altres paraules obtenir un màxim d'efectes amb un mínim de recursos i de residus. El més sovint, l'energia es perd en forma de calor residual. Un altre factor que determina l'eficiència és l'energia que es perd per transportar l'energia del lloc de producció al lloc d'utilització. En principi, com més s'apropa el lloc de consum al lloc de producció, tant menys pèrdues hi ha en el transport.

Recursos no tèrmics Recursos no tèrmics es poden servir per crear energia motriu o electricitat sense passar primer per un processus químic de combustió, i doncs sense residus de procés (gasos, sutge, cendra, calor residual…). Són els raig solars, els vents, les onades, la marea, el rius i la pluja. Són fonts d’energia directa del Sol. El repte tècnologic és captar-los, transformar-los en energia útil i emmagatzemar-los. Els molins d'aigua o de vent, les basses o pantans i el transport amb vaixell de vela van ser les primeres aplicacions des de mil·lennis. La màquina de vapor va començar a fer-les concurrència, per la densitat d'energia dels recursos tèrmics i llur facilitat d'emmagatzematge.

Recursos tèrmics o combustibles Un combustible és un recurs energètic fet d'una substància sòlida, líquida o gasosa, que es pot transformar en energia a través de processos de combustió.

Combustibles renovables miniatura|Panicum virgatum Els combustibles renovables o biocombustibles es regeneren prou ràpidament sempre que la seva taxa de consum no en superi la de formació. La sobreexplotació sobretot del bosc, pot contribuir a la desertització i doncs posar en perill la regeneració.

Com a alternativa als combustibles fòssils, la biomassa és més sostenible quan es pot aprofitar residus orgànics que, altrament, es degradarien als abocadors o en el cas de purins, crearien problemes d'eutrofització. Si es gestiona de manera responsable, el diòxid de carboni emès durant la combustió és compensat pel diòxid de carboni que els plantes absorbeixen en el procés de la fotosíntesi. Més problemàtics són els cultius energètics com que entren en concurrència amb els cultius alimentaris i tenen una eficiència molt més baixa en comparació amb els renovables no tèrmiques.

Combustibles fòssils miniatura|Carbó mineral Els recursos fòssils són el petroli, el carbó (lignit, hulla i antracita) i el gas natural. Es van formar fa milions d'anys a partir de matèria orgànica tant animal com vegetal que va quedar confinada en condicions anòxiques i un procés de respiració anaeròbica. Van esdevenir els principals recursos energètics que van fer possible la revolució industrial que va començar al . Primer la màquina de vapor, i després la turbina de vapor i el motor de combustió interna van fer possible tot una mena de processus de producció a gran escala, impossibles amb els recursos energètics anteriors.

Els dos inconvenients són l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle i la gran ineficiència. D'una banda, produeixen contaminants com el diòxid de carboni, els òxids de nitrogen, i els òxids de sofre, així com augmenten la temperatura del món, alteren el clima i provoquen pluja àcida. D'altra banda, malgrat els progressos, romanen ineficients. Les primeres màquines de vapor, com la màquina de James Watt tenien una eficiència d'uns mers 2%, el 98% restants era calor residual el que va augmentar fins al 48% de les turbines industrials o motors de combustió modernes. Per a crear moviment, la calor ha de fluir i fer moure el motor, com ho determina el segon principi de la termodinàmica. La calor residual es pot comparar a l'aigua que surt del molí. Si no hi hagués sortida, l'aigua s'estanyaria i el molí pararia.

Combustibles nuclears Els combustibles nuclears són elements com l'urani el tori o el plutoni que tenen una elevada massa atòmica que els fa inestables i susceptibles de patir desintegració radioactiva, donant lloc a un parell d'àtoms de massa molecular més baixa. En el procés alliberen una gran quantitat d'energia que en les centrals nuclears s'empra per formar vapor d'aigua que acciona les turbines per a produir energia elèctrica. Aquestes primeres matèries són relativament rares a la superfície terrestre, l'explotació minera provoca molts residus i la purificació és costosa. A la fi del cicle, els residus romanen perillosos per la radioactivitat. L'emmagatzematge i la vigilància de residus tòxics continuen comportant un risc i un cost per la població, durant milers d'anys, molt després de l'apagament de les centrals. Aquesta despesa generalment no es té en compte a l'hora de determinar el cost de l'energia nuclear.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Fonts d'energia