va ser un dels pares de l'anarquisme modern. Actiu combatent contra el poder i l'estat, Proudhon va ser un dels principals ideòlegs dels nous socialismes que succeïren als corrents historiogràficament anomenats de «socialisme utòpic».Landauer, Carl; Landauer, Hilde Stein; Valkenier, Elizabeth Kridl (1979) .Eatwell, Roger; Wright, Anthony (1999).Newman, Michael (2005).Docherty, James C.; Lamb, Peter, eds. (2006). Al costat de Karl Marx – amb el qual tingué, en un principi, una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat personal i política – s'encarregà d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del : l'anarquisme. Justament, fou el primer pensador llibertari que emprà aquest terme per a definir unes idees o ideals socialistes concrets. Les bases de l'antiestatisme, el federalisme social (a partir del principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la visió col·lectivista de l'anarquisme, que compartí, en certa manera, amb Mikhaïl Bakunin, l'altre gran pensador i activista anarquista de llavors.
Va ser la primera persona que es va declarar anarquista,Merriman, John M. (2009).Leier, Mark (2006). fent servir aquest terme, i és àmpliament considerat com un dels teòrics més influents de l'anarquisme. Proudhon es va convertir en membre del Parlament francès després de la Revolució de 1848, després es va referir a si mateix com a federalista.Binkley, Robert C. (1963) . Proudhon va descriure la llibertat que perseguia com «la síntesi de comunitat i propietat».Woodcock, George, ed. (1977). Alguns consideren que el seu mutualisme forma part de l'anarquisme individualista,George Edward Rines, ed. (1918).Faguet, Émile (1970).Hamilton, Peter (1995). Émile Durkheim. mentre que altres el consideren part de l'anarquisme social.Knowles, Rob (Winter 2000).Bowen, James; Purkis, Jonathan (2004).The Anarchist FAQ Collective; McKay, Ian, ed. (2008/2012). esquerra|miniatura|Proudhon segons Gustave Courbet (1865) En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment hom considera Proudhon en la línia de l'anarco-col·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, forjada principalment en Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra, l'autor descriu una complexa semblança d'una «propietat federativa». Formalment, Proudhon s'oposa a la propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada («la propietat és un robatori»). L'autora trotskista Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una «copropietat de mà comuna» (Kriegel, 1968: 39), que va ser l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl Marx, que l'acusava d'«utopista petitburgès» (Gurvitch, 1965: 53).
Proudhon, que va néixer a Besançon, va ser un impressor que va ensenyar el llatí per si mateix per imprimir millor els llibres en la llengua. La seva afirmació més coneguda és que «la propietat és robatori!», continguda en la seva primera gran obra, Què és la propietat? O, una investigació sobre el principi de dret i govern (Qu'est-ce que la propietat? Recherche sur le principe du droit et du gouvernement), publicat el 1840. La publicació del llibre va cridar l'atenció de les autoritats franceses. També va atreure l'escrutini de Karl Marx, que va iniciar una correspondència amb el seu autor. Tots dos es van influir mútuament i es van conèixer a París mentre Marx hi era exiliat. La seva amistat finalment va acabar quan Marx va respondre a El sistema de contradiccions econòmiques o La filosofia de la pobresa de Proudhon amb el provocadorament titulat La pobresa de la filosofia. La disputa es va convertir en una de les fonts de l'escissió entre les ales anarquistes i marxistes de l'Associació Internacional de Treballadors. Uns quants com Edmund Wilson han afirmat que l'atac de Marx a Proudhon va tenir el seu origen en la defensa d'aquest últim de Karl Grün, a qui Marx no li agradava amargament, però que havia estat preparant traduccions de l'obra de Proudhon.Hoffman, Robert (Maig 1967).Leonard, John (27 setembre 1979).McKay, Iain, ed. (2011).
Proudhon va afavorir els consells obrers i les associacions o cooperatives, així com la possessió individual obrera/camperola per sobre de la propietat privada o la nacionalització de la terra i els llocs de treball. Considerava que la revolució social era possible d'una manera pacífica. Proudhon va intentar, sense èxit, crear un banc nacional, per ser finançat pel que es va convertir en un intent fallit d'impostar la renda als capitalistes i als accionistes. Similar en uns quants aspectes a una cooperativa de crèdit, hauria donat préstecs sense interessos.Alger, Abby Langdon; Martin, Henri (1877). Després de la mort del seu seguidor Mikhaïl Bakunin, el socialisme llibertari de Proudhon va divergir en anarquisme individualista, anarquisme col·lectivista, anarcocomunisme i anarcosindicalisme, amb notables defensors com Carlo Cafiero, Joseph Déjacque, Peter Kropotkin i Benjamin Tucker.
Biografia Primers anys i educació Proudhon va néixer a Besançon, França, el 15 de gener de 1809 al número 23 de la Rue du Petit Battant al suburbi de Battant. El seu pare Claude-François Proudhon, que treballava com a cerveser i toller, era originari del poble de Chasnans, prop de la frontera amb Suïssa. La seva mare Catherine Simonin era de Cordiron. Claude-François i Catherine van tenir cinc fills junts, dos dels quals van morir ben joves. Els germans de Proudhon Jean-Etienne i Claude van néixer el 1811 i el 1816 respectivament i tots dos van mantenir una relació molt estreta amb Proudhon.
De nen, treballava sobretot a la taverna familiar, ajudava amb les tasques bàsiques agrícoles i passava temps jugant a l'aire lliure al camp. Proudhon no va rebre cap educació formal quan era nen, però la seva mare li va ensenyar a llegir, que li va fer escriure paraules als tres anys. Tanmateix, els únics llibres als quals Proudhon va estar exposat fins als 10 anys van ser els Evangelis i els quatre fills d'Aimon i uns quants almanacs locals. L'any 1820, la mare de Proudhon va començar a tractar d'ingressar-lo al col·legi de la ciutat de Besançon. La família era massa pobre per pagar la matrícula, però amb l'ajuda d'un dels antics empresaris de Claude-François, va aconseguir guanyar una beca que li deduïa 120 francs anuals del cost. Proudhon no podia permetre's coses bàsiques com llibres o sabates per anar a l'escola, cosa que li va causar grans dificultats i sovint el va fer objecte de menyspreu pels seus companys més rics. Malgrat això, Proudhon va mostrar una gran voluntat d'aprenentatge i va passar molt de temps a la biblioteca de l'escola amb un munt de llibres, explorant una varietat de temes en el seu temps lliure fora de classe.
Entrada al comerç de la impremta El 1827, Proudhon va començar un aprenentatge en una impremta a la casa de Bellevaux a Battant. La Setmana Santa de l'any següent es traslladà a una impremta de Besançon propietat de la família d'un dels seus companys d'escola, Antoine Gauthier. Besançon era un important centre de pensament religiós en aquell moment i la majoria de les obres publicades a Gauthier eren obres eclesiàstiques. Durant el seu treball, Proudhon va passar hores cada dia llegint aquesta literatura cristiana i va començar a qüestionar moltes de les seves creences religioses de llarga data, que finalment el van portar a rebutjar completament el cristianisme. En el seu primer llibre, Què és la propietat?, va afirmar que el seu viatge religiós va començar amb el protestantisme i va acabar sent un neocristià.
Amb els anys, Proudhon es va convertir en un corrector de la premsa, corregint les seves publicacions. El 1829, va començar a interessar-se més per les qüestions socials que per la teoria religiosa. Durant aquest període va tenir especial importància la seva trobada amb Charles Fourier, que el 1829 va arribar a Gauthier com a client que buscava publicar la seva obra Le Nouveau Monde Industriel et Sociétaire. Proudhon va supervisar la impressió del llibre, la qual cosa li va donar una àmplia oportunitat de parlar amb Fourier sobre una varietat de qüestions socials i filosòfiques. Aquestes discussions van deixar una forta impressió en Proudhon i el van influir al llarg de la seva vida. Va ser també durant aquest temps quan Proudhon va formar una de les seves amistats més properes amb Gustave Fallot, un erudit de Montebéliard que provenia d'una família d'industrials francesos rics. Impressionat per les correccions de Proudhon d'un dels seus manuscrits llatins, Fallot va buscar la seva amistat i aviat els dos passaven regularment les vetllades junts discutint la literatura francesa de Michel de Montaigne, François Rabelais, Jean-Jacques Rousseau, Voltaire, Denis Diderot i molts altres autors. a qui Proudhon no havia estat exposat durant els seus anys de lectures teològiques.
Decisió de dedicar-se a la filosofia i l'escriptura miniatura|250x250px|La casa de Besançon on va néixer Proudhon El setembre de 1830, Proudhon es va certificar com a compositor d'ofici. El període següent va estar marcat per l'atur i la pobresa, amb Proudhon viatjant per França (també breument a Neuchâtel, Suïssa) on va buscar sense èxit una feina estable a la impremta i com a mestre d'escola. Durant aquest període, Fallot va oferir ajuda econòmica a Proudhon si venia a París per estudiar filosofia. Proudhon va acceptar la seva oferta malgrat les preocupacions sobre com podria interrompre la seva carrera en el comerç de la impremta. Va caminar de Besançon a París, arribant al març a la Rue Mazarin al Barri Llatí, on Fallot vivia en aquell moment. Proudhon va començar a barrejar-se entre el cercle d'estudiosos metropolitans que envoltava Fallot, però es va sentir fora de lloc i incòmode enmig de persones més riques i més acostumades al debat acadèmic. Finalment, Proudhon va descobrir que preferia passar la major part del seu temps estudiant sol i que no li agradava la vida urbana, desitjant tornar a casa a Besançon. L'epidèmia de còlera a París li va concedir el seu desig, ja que Fallot va patir la malaltia, el que el va fer incapaç de suportar econòmicament a Proudhon. Després de la marxa de Proudhon, no va tornar a veure mai més Fallot (que va morir el 1836). No obstant això, aquesta amistat va ser un dels esdeveniments més importants de la vida de Proudhon, ja que és el que el va motivar a abandonar l'ofici d'impremta i continuar els seus estudis de filosofia.
Després d'una empresa d'impressió sense èxit el 1838, Proudhon va decidir dedicar-se plenament a les activitats erudites. Va sol·licitar la Suard Pension, una beca que li permetria estudiar a l'Acadèmia de Besançon. Proudhon va ser seleccionat entre uns quants candidats principalment pel fet que els seus ingressos eren molt més baixos que els altres i els jutges van quedar molt impressionats per la seva escriptura i el nivell d'educació que tenia i que havia adquirit mentre treballava com a artesà. Proudhon va arribar a París a finals de la tardor de 1838.
Primers escrits