(IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk) fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del . Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals.
El març de 1927, va visitar Barcelona i va interpretar la Rapsòdia per a piano Sz. 26 amb l'Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu. Durant la mateixa estada, va assistir a un concert de la Cobla Barcelona al Palau de la Música Catalana. Segons el crític Joan Llongueras, «l'interessaren molt les sardanes, sobretot, la frescor, espontaneïtat i vida de la nostra música […] volgué conèixer el mecanisme de les tenores i les tiples, i sol·licità dades de la composició de la cobla i extensió i característiques de cada instrument».
Biografia Infantesa i primers anys Quan va néixer Bartók, Hongria era un país aparentment estable dins de l'Imperi Austrohongarès, que abastava una àmplia àrea i que contenia nombrosos grups ètnics i llengües diferents. Bartók va créixer en la Gran Hongria de l'imperi dels Habsburg, que va ser trencat pel Tractat de Trianon després de la Primera Guerra Mundial. El seu lloc de naixement, Nagyszentmiklós (Gran Sant Nicolau), esdevingué Sânnicolau Mare (Romania). La família Bartók va tenir els seus orígens al nord del país, però durant el va jugar el seu paper en la colonització per part dels hongaresos del sud predominantment eslau i romanès. L'avi del compositor, János Bartók, havia estat el director de l'escola d'agricultura de Nagyszentmiklós, en el que llavors era el comtat de Torontál. Quan va morir, quatre anys abans que nasqués el compositor, el seu fill Béla (pare del compositor), de vint-i-dos anys, va assumir el càrrec.
El seu pare era un músic aficionat d'una habilitat considerable. Tocava diversos instruments, principalment el violoncel, i fins i tot va compondre música lleugera. L'any 1887 va organitzar una orquestra, amb la intenció de millorar el nivell existent, i al jove Béla el van portar a escoltar una actuació pel seu cinquè aniversari. En aquests concerts de valsos de Strauss, de cançons populars hongareses i italianes, el nen va quedar especialment impressionat per l'obertura brillant i alegre de Semiramide de Rossini.
La casa dels Bartók era un centre d'activitat musical. La mare, el nom de soltera de la qual era Paula Voit, procedia de Pozsony (ara Bratislava), a Eslovàquia, i era professora de la mateixa escola, pianista i parlava millor l'alemany que l'hongarès. Ell i la seva mare van estar molt units al llarg de la seva llarga vida.
Tot i haver estat un nadó sa, la seva infantesa va estar marcada per diversos problemes de salut que no es van resoldre fins als cinc anys. Quan tenia tres mesos, va ser vacunat contra la verola i li va fer una reacció al·lèrgica. Durant els anys següents va patir un èczema recurrent a la pell que li va causar dolor no només físic sinó també mental. Fins al punt que quan arribaven visites, el nen estava tancat a la seva habitació a causa del seu aspecte. A més, altres malalties com una pneumònia van endarrerir el seu desenvolupament: va trigar a caminar i no va començar a parlar fins després dels dos anys.
El pare va morir a trenta-dos anys després d'un llarg període de malaltia. Bartók tenia set anys, la seva germana Elza tres, i la mare va tornar a ensenyar piano mentre la germana soltera Irma Voit venia a ajudar amb la casa i els nens. Un any més tard, el 1889, Paula Bartók va obtenir una plaça de professora a una altra petita ciutat, Nagyszöllős a l'extrem nord-est del país (ara pertanyent a Ucraïna com a Vinogradiv). L'organista de Sopron, Christian Altdörfer, en una visita al poble es va interessar especialment per Béla i li va profetitzar un futur brillant. La seva mare també es va adonar que tenia un fill molt dotat. Per estar-ne segura, va portar el jove Béla a Budapest i va parlar amb músics destacats de la capital per confirmar els seus sentiments. El professor Károly Aggházy hi va reconèixer un alumne dotat i va oferir a dur-lo a la seva classe al Conservatori de Budapest. La mare no va seguir aquest consell autoritzat, no només per la despesa que suposaria aquesta nova orientació sinó sobretot per veure'l acabar els estudis a Nagyszőllős.
Descontenta amb el nivell d'educació general, va enviar Béla dos anys més tard a viure amb la seva cunyada vídua, Emma Voit, a uns dos-cents quilòmetres de distància a Nagyvárad, actualment la ciutat romanesa d'Oradea, prop de la frontera entre l'Hongria moderna i Romania. Durant aquest temps els estudis eren en alemany i els dons musicals de Bartók van començar a florir i a ser reconeguts.
Malgrat la seva passió per la música, Bartók era un nen reservat però amb molts interessos. Llegia amb avidesa, ajudava els companys, criava cucs de seda i col·leccionava insectes —una afició que el va acompanyar tota la vida. També sentia una gran curiositat per les llengües i en va arribar a aprendre moltes: alemany, llatí, anglès, francès, eslovac, romanès, italià, espanyol i fins i tot turc.
Estudis musicals miniatura|Bartók al final de l'educació secundària La família es va traslladar a Pozsony el 1893, on Bartók va tornar a assistir a l'escola secundària. Pozsony era una ciutat més gran i culturalment activa, on la seva mare esperava trobar un nou lloc de treball. La ciutat tenia tradició musical i acadèmica, i es convertí en una etapa important per a la formació del jove compositor. Quan Béla va acabar segon de primària, es van traslladar de nou a Bistrița a Transsilvània, on la mare va trobar feina. Béla va quedar enamorat d'aquesta regió i més endavant hi tornaria sovint per recol·lectar cançons populars romaneses.
Finalment, l'any 1894, va sorgir una feina al personal de l'escola de professorat de Pozsony, i Paula Bartók es va traslladar de nou a la ciutat definitivament. Allà Bartók va acabar els seus estudis secundaris, tornant a l'escola on l'ensenyament era en hongarès. Va començar a tocar l'orgue en una església de les Clarises annexa a l'escola. La formació musical la va obtenir fora de l'escola, amb László Erkel, fill del principal compositor d'òpera hongaresa del , Ferenc Erkel, i més tard amb Anton Hyrtl. A Pozsony, Paula Bartók va aconseguir la seva ambició de proporcionar al seu fill un entorn musical estable en el qual es pogués desenvolupar el seu talent amb bons professors de música. Pozsony tenia la vida musical més activa de totes les ciutats provincials d'Hongria. D'una banda, va poder estudiar piano i harmonia amb László Erkel fins als quinze anys; de l'altra, va poder assistir a moltes actuacions d'orquestra i òpera. També hi havia moltes oportunitats per tocar música de cambra i, per tant, quan va complir els divuit anys ja estava bastant familiaritzat amb la literatura musical des de Bach fins a Brahms i Wagner. Al mateix temps va compondre amb diligència sota la forta influència de Brahms i Dohnányi. miniatura|esquerra|Ernő Dohnányi, a qui Bartók va idolatrar El desembre de 1898, a la meitat del seu darrer any a l'escola, Bartók va anar amb la mare a Viena, per presentar-se a l'examen d'accés al Conservatori. Viena, la ciutat de Brahms, era el cor de la tradició clàssica austroalemanya, i oferia no només una educació sòlida, encara que convencional, sinó el prestigi d'una gran capital musical. Bartók va aprovar l'examen, però com que Dohnányi, a qui en aquell moment idolatrava, havia optat per estudiar a Budapest, ell va fer el mateix. En conseqüència, el gener de 1899 mare i fill van marxar cap a la capital hongaresa, i Bartók va fer una audició a l'Acadèmia de Música. El professor de piano de Dohnányi, István Thomán, el va sentir tocant Beethoven, Bach i Liszt, i el professor de composició Hans von Koessler va examinar les obres que portava. De nou li van oferir una plaça i una beca, i va decidir acceptar.
Només un mes després de ser acceptat per l'Acadèmia de Budapest, Bartók va caure greument malalt: es va sospitar que tenia tuberculosi. Això va marcar l'inici d'un llarg període de problemes de salut intermitents. Va aconseguir completar l'últim any i obtenir bons resultats en els exàmens, però immediatament la mare el va portar a passar l'estiu a Caríntia. En cada any a l'Acadèmia hi va haver absències prolongades. Això explica la seva preocupació de tota la vida per la seva salut i fragilitat física. Després d'una nova pneumònia, el novembre del 1900 el va passar amb la seva mare a Merano, al Tirol, fins a la primavera. El viatge va ser pagat per Róza Gárdony, la seva primera mecenes coneguda. D'aquesta estada en va sortir amb més pes i força per tornar a l'Acadèmia. miniatura|Richard Strauss, la seva primera gran influència En aquest punt passa un fet important pel futur del compositor. Bartók va començar a ensenyar contrapunt a Emma Gruber, amiga de Mihalovich, director de l'Acadèmia. Nascuda Emma Sándor, membre d'una influent família de Budapest, en aquell moment era l'esposa de Henrik Gruber, patrona musical, compositora aficionada i més tard es convertiria en la primera esposa de Zoltán Kodály i en una membre del petit cercle d'amics de Bartók. Com la resta d'assistents, Bartók va quedar molt impressionat per l'aparició de la Primera Simfonia de Dohnányi, que va tocar al saló d'Emma Gruber. Bartók va mantenir la primera relació sentimental amb una de les seves companyes de classe, Felicitas Fábián, a qui va dedicar un Scherzo en si bemoll menor.
El febrer de 1902, Bartók va descobrir la música de Richard Strauss quan va assistir a la primera interpretació a Budapest dAlso sprach Zarathustra, i l'efecte sobre el compositor de vint anys d'aquesta obra va ser molt rellevant, comportant un canvi fonamental en els horitzons musicals de Bartók. La seva primera resposta creativa va ser embarcar-se en una Simfonia en mi bemoll major en la qual va treballar durant una pausa estival que va passar amb la família a Pozsony. Va preparar l'obra en partitura per a piano, com continuaria fent amb totes les seves obres orquestrals posteriors, però només va orquestrar l'Scherzo.
A Budapest va estudiar amb professors de molt renom en aquell moment com István Thomán i composició amb János Koessler. Thomán va ser el primer professor que es va interessar molt pel desenvolupament de Bartók, i Bartók va guardar una devoció per Thomán tota la vida. Quan Bartók va rebre el seu diploma de l'Acadèmia de Música de Budapest l'any 1903, ningú podria haver profetitzat que es convertiria en un dels grans compositors del . Molts van predir, però, que tindria una carrera reeixida com a pianista.
Carrera musical inicial La resposta musical de Bartók al creixent nacionalisme hongarès de principis del va ser escriure un poema simfònic de deu seccions sobre l'heroi de la revolució hongaresa de 1848, Lajos Kossuth. Bartók va imitar tant l'estil com l'estructura d'un poema simfònic de Strauss que l'havia impressionat: Ein Heldenleben. Després de graduar-se, Bartók va passar l'estiu a Gmunden, Alta Àustria, treballant amb Dohnányi i orquestrant Kossuth. Quan l'obra es va estrenar a principi de 1904, Bartók es va convertir de sobte en una celebritat, almenys al seu propi país. Kossuth va ser el seu primer èxit com a compositor i l'únic que tindria en els anys vinents. De fet, l'èxit de Kossuth va ser més polític que musical. El jove i inexpert Bartók es va veure atrapat en l'onada de patriotisme que va arrasar Hongria en aquella època.